El clown

Arremete de cabeza
a la tristeza del pellejo del tambor,
el clown.
Y se mete de patitas en la tina del sifón,
el clown.

¡Cúanta espuma,
cúanta gracia,
qué bien toca,
qué acrobacia!
el clown.

-De un niño coge una risa
y la convierte en paloma
y así otra y otra y otra-,
el clown.

Y vestido de Quijote
se hace un nudo en el cogote,
el clown,
y usando de Rocinante a escudero
sale en cueros;
-¡Qué despiste!-

A lo serio, a lo formal,como embiste,
-¡lágrima en ristre!-
el clown.

                                                                                   Gloria fuertes                                                                                                              Font:Ana María Pelegrín. Letras para armar poemas. Il·lustració Tino Catagán.                                                                                                                      Alfaguara,2002                                                                                        Il·lustració David Galchutt

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *