Menjasomnis

Quan ve la nit
mossego somnis.
Tinc una gana!
Queixalo mots,
estrips, llençols,
i no s’acaba
aquesta fam,
segueix aquí
temptant la panxa.
No para el món
quan tinc la set
d’apagar els llums
i volar amunt.
Sempre que passa
rosego cels,
menjo sis llunes,
mastego sols
i embruixo dunes.
Tastant la mar
m’empasso sorra,
callada i fina,
i un munt de peixos
de purpurina.
Com més endrapo
més gana agafo.
M’omplo la boca
de mil viatges,
somnis, paratges,
llibres, misteris,
contes eteris
que en sedueixen
i se m’emporten.
Quan ve la nit
mossego somnis
i me’ls cruspeixo
com un gurmet
d’imaginaris.

Martina escoda 

 Font: Mitjanit. Il·lustradora Sonja Wimmer. Andana Editorial. Col·lecció Vagó de versos, 2016

 Il·lustració Natalie Pudalov 

Nit en blanc

Barca que navegues
per una mar de paper.
Et dono la mà
per no caure
dins les paraules d’argent.
La Lluna les fa brillar,
la Lluna les pinta de plata
i tu, barqueta, navegues,
per una mar ben blanca.

 Martina escoda

Font: Mitjanit. Il·lustradora: Sonja Wimmer. Andana Editorial. Col·lecció Vagó de versos, núm. 10, 2016

 Il·lustració Lucy Campbell

Viatge nocturn

Aventura, aventurera
intrèpida i guerrera!
Anem amb tu
a la frontera.
Creuem el full,
la cinglera,
a la recerca
de peripècies
amb les paraules,
saltant del llit
i obrint finestres.
Són unes dames
esbojarrades,
amigues de lluna plena.
Somien despertes
o be adormides.
Aventura aventurera,
viatgem enllà
per viure el cos
de cada lletra,
menuda i atleta.
Xxxxxxxxxt!
Que aquests poemes
Ens treguin la son
De les orelles!

    Martina Escoda                                                                                                                                                                      Font: Mitjanit. Dibuixos de Sonja Wimmer. Vago de versos.  Editorial Andana, 2016.                                    Il·lustració Natalie Pudalov

La son

la son , martna escoda ,Sonja WimmerAquesta nit
La son t’abraça
i no té gaire traça:
els somnis vénen
i fort t’atrapen
en un concert
de clarinets
i d’ulls desperts.
Pobreta son,
que t’abraça
i no t’adorm!

 Martina escoda
Font: Mitjanit. Dibuixos de Sonja Wimmer. Vago de versos.  Editorial Andana,2016.
Il·lustració Sonja Wimmer 

Va estudiar filologia catalana i  va començar a treballar en la docència, correcció i traducció, i va passar després al món de la literatura impartint cursos i tallers per a infants i adults, hores del conte, recitals. Va participar al programa d’El món dels tovets del Consorci de Biblioteques de Barcelona i ha participat en nombroses activitats culturals. Ha estat  al departament infantil de la productora audiovisual Benecé com a coordinadora de projectes, guionista i assessora de continguts, lingüista, editora, redactora, traductora i assessora pedagògica.

 És autora de llibres per a infants i per a adults (poesia, teatre, narrativa). Ha publicat  també poemes en revistes com Infància, Tretzevents, Piu-piu, Reduccions, Barcelonareview, Lectora, El llop ferotge o Al buit, entre d’altres. De les seves publicacions destaca  A dormir i a sommiar, 2011; La rateta que escombrava l’escaleta, 2014; Aquest nen està a la lluna! 2015, Mitjanit, 2016, Un castell de primera 2017.

És cofundadora de Pissiganya.cat. La primera revista digital de poesia infantil escrita per infants de les escoles dels Països Catalans.