Quan ve la nit
mossego somnis.
Tinc una gana!
Queixalo mots,
estrips, llençols,
i no s’acaba
aquesta fam,
segueix aquí
temptant la panxa.
No para el món
quan tinc la set
d’apagar els llums
i volar amunt.
Sempre que passa
rosego cels,
menjo sis llunes,
mastego sols
i embruixo dunes.
Tastant la mar
m’empasso sorra,
callada i fina,
i un munt de peixos
de purpurina.
Com més endrapo
més gana agafo.
M’omplo la boca
de mil viatges,
somnis, paratges,
llibres, misteris,
contes eteris
que en sedueixen
i se m’emporten.
Quan ve la nit
mossego somnis
i me’ls cruspeixo
com un gurmet
d’imaginaris.
Martina escoda
Font: Mitjanit. Il·lustradora Sonja Wimmer. Andana Editorial. Col·lecció Vagó de versos, 2016
Il·lustració Natalie Pudalov