La primavera és encesa
de sol i cuques de llum.
Ve la flor del taronger
i s’emporta la tristesa
cel amunt
per un carrer
tot empedrat de perfum.
Joana Raspall Il.lustració Marie Courdonat Bon dia poesía! Editorial Baula
Arxiu per categories: Primària
La nit em clava
Doña mariquita
Doña Mariquita
salió a pasear.
Anda que te anda,
qué elegante va,
con siete lunares
y un negro sayal.
Se encontró una mano
-qué casualidad-
y los cinco dedos
se puso a contar:
empezó en meñique,
pasó al anular
y,cuenta que cuenta,
llegó hasta el pulgar.
Luego abrió su capa
y se echó a volar.
Carlos Reviejo
Il.lustració Susan Batori
Font:Abezoo.Editorial Sm
La poncella
Veig que encara no ha florit
la poncella mig badada.
El roser sembla adormit.
Potser no ha vingut la fada
amb la vareta d’argent
que transfigura les coses…
Potser no ha passat el vent
que sap despertar les roses…
Potser no ha cantat, de nit,
el rossinyol, ni l’alosa
de matí, quan ha sortit
l’aurora color de rosa…
Potser el cel no l’ha ruixat
amb gotellim de rosada…
Haurem de tornar demà
a veure si està llevada.
Joana Raspall
Il.lustració Cicely Mary Barker
Font:Escaleta al vent, 2002
Refrany
Març
Març, “ marçador “
de nit fa fred i de dia calor
Núria Albertí
Il.lustració Julie Fletcher
Els refranys més divertits.Estrella polar.Col.lecció l’Odissea.2012
Pegasos,lindos pegasos
Yo conocí siendo niño,
la alegría de dar vueltas
sobre un corcel colorado,
en una noche de fiesta.
En el aire polvoriento
chispeaban las candelas,
y la noche azul ardía
toda sembrada de estrellas.
¡Alegrías infantiles
que cuestan una moneda
de cobre, lindos pegasos,
caballitos de madera!
Antonio Machado
Il.lustració Holly Clifton-Brown
Font: http://www.guiainfantil.com/articulos/ocio/poesias/pegasos-lindos-pegasos-poesia-infantil/
Cançó de la lluna una
La lluna s’engruna
en vida del sol
i es fa l’adormida
al pic del seu vol.
La lluna, a la una,
vestida de sol,
rodola eixerida
pel camp de futbol.
La lluna, més bruna,
s’abriga de dol
i espera la crida
del duc i el mussol.
Miquel Desclot
Il.lustració Sam Hyuen Kim
Miquel Desclot.El domador de paraules.Poesies incompletes.Miquel Desclot.Merçè Galí.Editorial la Galera,2012
La fadeta bona
La fadeta bona
avui ha preparat
unes farinetes
del que havia segat:
les mans de mantega,
cabells d’ou filat
i al rostre un sonriure
color amelat.
Empar Lanuza
Il.lustració Les toiles d’Az
València,1950. És llicenciada en Filosofia i Lletres.Va treballar al Centro de Reeducación Psicomotriz, i fins al 1982 hi tracta trastorns de l’aprenentatge i del llenguatge. La seva primera publicació va ser El juego popular aplicado a la educación, un assaig sobre les possibilitats educatives del joc populari el mateix any publica El savi rei boig i altres contes, amb la que va guanyar el premi Maria Folch i Torres de Barcelona (1978). Més tard publica Bon viatge, Pitblanc! (1982), Aventura d’una desventura (1985), La Cuca Quica (1985), Criatures minúscules (1986), Enric perd una dent (1991) o Cinc corrupis mes a mes (1990).Escriu poesia i teatre per a nois i noies on destaca els poemes d’Abecedari de diumenge (1988) i Versos al sol (2000).
