La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna.
Sota les pedres
l’escorpit
balla que balla.
La pluja, lenta,
fa camí
fins a la cambra.
L’escala fosca
del desig
no té baranes.

Maria Mercè Marçal
Il.lustració Kelly Vivanco                                               Font:http://www.poesiacatalana.com/mariamercemarsal.asp