Els científics actuals no s’ocupen del fet evolutiu, ja que aquest és evident. Va ser durant el segle XIX i començaments del XX que es van buscar i es va aportar proves contundents del fet evolutiu. El que ocupa actualment als científics és la història evolutiva i les causes o mecanisme d’evolució. En tots dos camps hi ha molt descobert, però encara queda molt per esbrinar.
La teoria de l’evolució proposada per Darwin va suposar una revolució en el pensament científic, filosòfic i religiós del segle XIX. Va trobar una gran resistència en grups religiosos perquè no es correspon a la interpretació literal del Gènesi de la Bíblia. Al 1950 el Papa Pius XII reconeix que l’evolució biològica és compatible amb la fe cristiana i que és un error interpreta la Bíblia al peu de la lletra.
Actualment encara hi ha alguns grups fundamentalistes cristians que defensen una interpretació literal del Gènesi, aquests grups són freqüents als EE.UU. Va ser als EE.UU. on el moviment antievolucionista va tenir més força a principis del segle XX. Els estatuts antievolucionistes van ser presents a molts estats fins al 1987. Al 1922 cobrà molt de ressò l’anomenat “judici del mico” o “judici d’Scopes” contra un professor acusat d’impartir idees evolucionistes a l’escola quan l’estatut postulava: “A la universitat o a qualsevol escola pública està prohibit impartir qualsevol teoria que negui la historia de la creació divina de l’home, tal com predica la Bíblia, i propagui que l’home descendeix dels simis”, aquesta llei no va ser derogada fins al 1968. Però en alguns estats van mantenir encara lleis antievolucionistes com aquesta: “És obligat dedicar el mateix nombre d’hores a l’evolució que a l’ensenyament de la Bíblia”. I no va ser fins al 1987 que el Tribunal Suprem va derogar els estatuts antievolucionistes existents a qualsevol estat.
Actualment el fundamentalisme islàmic està essent una força important contra l’ensenyament de l’evolució en països d’Àfrica del Nord i de l’Orient Pròxim.
Veien aquests fets cal fer algunes consideracions sobre el mecanisme de la selecció natural proposat per Darwin: a) El mecanisme evolutiu de la selecció natural fa referència només a com els organismes s’adapten a l’ambient i com unes formes de vida poden transformar-se en altres. No explica, ni ho pretén, quin és l’origen de la vida, aquest és un camp que pertany a la bioquímica. b) El darwinisme no és una teoria basada en l’atzar, com pretenen actualment els defensors de la teoria del disseny intel·ligent, només la mutació (font de variavilitat dels individus) es produeix a l’atzar. La selecció natural és un procés no aleatòri, ja que és el medi ambient , i no l’atzar, el que determina la direcció cap on s’ha de dirigir la selecció natural. c) La teoria de l’evolució no estableix com han d’actuar els humans, malgrat que molts filòsofs, sociòlegs i homes de ciència ho han defensat en algun moment o ho defensen. No estableix cap forma de conducta humana igual com no ho estableix la teoria de la gravetat o la teoria de la relativitat.
Segons paraules de Juan Luis Arsuaga (codirector de l’equip d’investigació d’Atapuerca) a l’obra “El enigma de la esfinge” (2002): “ Va ser Darwin qui va resoldre el misteri de l’existència de propòsit en el mon vivent contestant a les preguntes: Qui és l’autor del disseny dels organismes?. Quina és la causa de la seva perfecció?. Per què estan dotats de sistemes i comportaments destinats a la supervivència del individu i a la perpetuació de l’espècie? La solució a l’enigma era quelcom impensable, ja que ningú abans, a la historia del pensament humà, va poder imaginar com podia sorgir el disseny en absència del dissenyador, la màquina sense enginyer, la simfonia sense músic, el Quixot sense Cervantes. Desprès del descobriment de Darwin, res ha pogut ser igual per a nosaltres els humans”
Pilar García
UNA NOVA AMENAÇA PER A LA CIÈNCIA: LA TEORIA DEL DISSENY INTEL·LIGENT.
EVOLUCIÓ I SOCIETAT
UNA NOVA AMENAÇA PER A LA CIÈNCIA: LA TEORIA DEL DISSENY INTEL·LIGENT. 