Vivim en un món cada vegada més especialitzat; en l’àmbit laboral es demana ser un bon professional en camps cada vegada més concrets. No és d’estranyar, doncs, que aquesta especialització hagi transcendit el món laboral i es manifesti també a l’àmbit de l’educació.
Tot i que cada dia es parla més de interdisciplinarietat, el currículum de Batxillerat és cada vegada més diversificat i tendeix més a l’especialització. Aquest fet, que no és més que el reflex de la preocupació per formar els nostres alumnes en coneixements específics que els permetin accedir a uns determinats estudis especialitzats, a la llarga ha tingut com a conseqüència la pèrdua d’aquell “saber globalitzador” que hauria de tenir l’estudiant que acaba un batxillerat, i ha abocat a l’estudiant a una especialització deformant i deformadora de sabers parcel·lats que no li permeten una visió global o de conjunt, ni el capaciten per a transcendir l’aïllament i les particularitats de cada disciplina.
Cal reivindicar la idea que la formació humanística és necessària per l’estudiant que cursa un batxillerat científic o un batxillerat tecnològic; de la mateixa manera que l’estudiant d’un batxillerat humanístic o social necessita conèixer les noves tecnologies a la vegada que necessita conèixer els principals esdeveniments científics – per exemple: la seqüenciació del genoma humà i la manipulació del material genètic – que ens porten i ens portaran a replantejar-nos qüestions relacionades amb l’aspecte més humà de la societat.
Amb la finalitat de reivindicar la figura del “científic humanista” o del “humanista científic”, de combatre aquesta barrera existent entre cultura humanística i cultura científica y, sobretot amb la finalitat d’aconseguir que els alumnes de la classe de Biologia, s’adonessin de la importància que té per al futur l’estudi del passat, de la necessitat d’aproximar-se a la història i a la filosofia, del fet que la ciència és part de la història humana i no un conjunt de fets aïllats, es va intentar aquesta experiència interdisciplinar.
Aquesta experiència va sorgir de forma fortuïta i potser no hagués pogut prosperar de no comptar amb la col·laboració del company i professor de Filosofia Enrique Gómez, autèntic defensor de la ciència en els diversos centres en les quals hem coincidit; defensor de la ciència fins al punt que m’atreviria a dir que els seu escepticisme acaba allí on comença la ciència. L’altra vessant de l’Enrique, que va ser decisiva per a dur a terme aquesta experiència, és la de no tenir por de promoure la lectura dels clàssics entre el seu alumnat. En aquell moment estaven realitzant a classe de Filosofia una lectura comentada sobre El Banquet de Plató, mentre, a la classe de Biologia estàvem estudiant La reproducció dels éssers vius. Això va ser el punt de partida d’aquesta experiència.
Activitat 1- Reproducció i immortalitat al pensament de Plató i a l’actualitat
Per a realitzar aquesta activitat es van seguir els següents passos:
a) Estudi de la reproducció dels éssers vius a les classes de Biologia
b) Lectura i comentari de l’obra El Banquet de Plató, incidència en el fragment 206c-207a, a les classes de Filosofia
c) Sessió conjunta on es va realitzar:
Anàlisi dels conceptes de fecunditat, reproducció i generació a les següents frases del Banquet: “… la fecunditat i la reproducció és allò que d’immortal existeix a l’ésser viu, que és mortal….” . “… la generació és quelcom etern i immortal en la mesura en que pot existir un ésser mortal …”
R elació d’aquestes idees de Plató amb el concepte de reproducció com a transmissió de gens de generació en generació.
Introducció de la teoria de R. Dawkins del gen egoista segons la qual l’individu és tant sols el mitjà del que es serveixen els gens per a continuar existint.
Reflexió sobre la immortalitat com alguna cosa existent, idea que podem ja trobar fa 2400 anys i que actualment pot considerar-se una realitat que es manifesta en els gens.
Activitat 2- La teoria de l’Amor i la Discòrdia d’Empèdocles i els conceptes darwinians de variabilitat a l’atzar i selecció natural
Per a realitzar aquesta activitat es van seguir els següents passos:
a) Estudi de la teoria de Darwin de l’evolució i de la seva manifestació actual com a teoria neodarwinista o teoria sintètica de l’evolució a les classes de Biologia.
b) Introducció d’Empèdocles i de la seva teoria de l’Amor i la Discòrdia. Lectura dels quatre estadis de l’evolució d’Empèdocles. (Lectura extreta de KIRK i RAVEN, Los filósofos presocráticos, Editorial Gredos, pàgines 469-475) a les classes de Filosofia.
c ) Sessió conjunta on es va realitzar:
Identificació del primer estadi de l’evolució d’Empèdocles: estadi dels membres disjunts (“…els membres solitaris vagaven errants en busca de la unió…”) amb el bagatge genètic.
Identificació del segon estadi: els monstres i les deformitats (“Contínuament anaven unint-se a l’atzar … Van néixer nombrosos éssers amb dos caps i dos pits, éssers bovins amb rostes humans i viceversa, criatures mescla d’elements femenins i d’elements masculins …els éssers constituïts de forma apta sobrevisqueren, però les criatures en que no es donà aquesta circumstància van morir…) amb la mutació a l’atzar com a causa de variabilitat i amb el concepte de supervivència dels més aptes o selecció natural.
Reflexió sobre el concepte “evolució” al llarg de la història.