Tutoria 3r ESO

LA TUTORIA DE TERCER D’ESO I LA MATÈRIA DE BIOLOGIA I GEOLOGIA

A l’article 15 del Decret 143/2007, de 26 de juny, en el qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària, l’acció tutorial és considerada com “el conjunt d’accions educatives que contribueixen al desenvolupament personal dels alumnes”. Aquest conjunt d’accions educatives van adreçades per una part:

  • A l’alumnat com a individu: seguiment personal del seu procés d’aprenentatge, orientació escolar i professional, creixement personal, integració social, etc.

  • Al grup classe: desenvolupament d’una dinàmica positiva del grup.

  • A les famílies: implicació en la dinàmica de centre, coordinació amb elles per tal d’aconseguir el desenvolupament de les habilitat, capacitats i potencialitats de l’alumnat.

Els canvis del sistema educatiu, així com els canvis de la societat, han generat la necessitat de donar més suport a l’alumnat a fi de poder guiar-lo en diferents situacions com: formació, diversitat d’interessos, variabilitat curricular, possibles dificultats, presa de decisions, etc.; així, els models d’orientació existents han hagut de modificar-se per donar lloc a una acció tutorial més sistemàtica: el Pla d’Acció Tutoria (PAT).

Malgrat tots aquests canvis, crec que podem parlar d’una sèrie d’actuacions que sempre han estat i estaran efectives. El seguiment diari de l’alumnat i el contacte permanent amb la família han estat i són les eines principals de l’acció tutorial. L’alumnat ha de percebre que al seu costat té al tutor o tutora que li serveix de guia en les diverses situacions que es pot trobar al llarg del curs. La coordinació de l’equip docent que incideix en un mateix alumne o alumna és una altra tasca imprescindible de l’acció tutorial.

Paral·lelament a aquestes accions, he pogut observar una sèrie d’activitats tutorials que, tot i trobar-se emmarcades sistemàticament dintre de l’acció tutorial, no presenten l’efectivitat que caldria esperar; la majoria d’aquestes activitats es realitzen a l’hora de tutoria lectiva amb el grup classe. Intentar trobar una solució a aquest problema ha estat una preocupació constant que m’ha acompanyat al llarg de cada curs. Aquestes reflexions m’han fet adonar de la necessitat d’incloure la tutoria en la interdisciplinarietat que es demana a totes les altres matèries.

La tutoria, en presentar aportacions concretes a les competències bàsiques, també presenta clares aportacions a totes les altres matèries. Però la situació inversa també esdevé quelcom fonamental, ja que totes les matèries han de ser capaces de presentar aportacions a la tutoria; per tant la tutoria no pot quedar fora de la interdisciplinarietat que es demana a totes les altres matèries. La tutoria de tercer d’ESO afronta el repte d’un canvi de cicle, aquest canvi coincideix amb canvis  en el desenvolupament psicosomàtic de l’alumnat, els quals es manifesten tant en les relacions entre companys com en les relacions amb els adults: família i professorat. L’objectiu bàsic de l’acció tutorial de tercer d’ESO és proporcionar a l’alumnat informació sobre el món acadèmic i sobre ells mateixos, practicar la presa de decisions, ajudar a la resolució de problemes, millorar la relació dels adolescents entre ells i amb els adults i valorar les situacions de risc a diferents àmbits, entre ells a l’àmbit de la salut i a l’àmbit del medi ambient; essent també aquests darrers objectius específics de la matèria de Biologia i Geologia de tercer d’ESO.

Aquesta convergència d’objectius no és exclusiva d’una matèria, en totes les matèries de tercer d’ESO podem trobar objectius comuns amb la tutoria, i això, és el que ens permet desenvolupar la interdisciplinarietat de forma efectiva. Cada matèria podrà definir un eix vertebrador, de manera que les activitats tutorials giren al voltant d’aquest eix. Algunes matèries presenten una clara afinitat amb la tutoria com és el cas de l’educació per la ciutadania i els drets humans, però en totes les matèries podem trobar connexions amb la tutoria.  En el cas de les ciències de la naturalesa  es pot definir com a eix vertebrador “la salut i el medi ambient” i a partir d’aquí  dissenyar un conjunt d’activitats que contribueixin a assolir tant els objectius de la matèria de Biologia i Geologia com els de la tutoria, permetent desenvolupar les competències bàsiques,  tant les tranversals, que són la base del desenvolupament personal, com les més específiques, que són les que permeten que les accions de l’alumnat  siguin cada vegada més reflexives, crítiques i adequades.

Temes relacionats amb l’àmbit de la salut com: l’alcoholisme i les drogodependències, la sexualitat,  els trastorns alimentaris, etc.; o relacionats amb l’àmbit del medi ambient com: la brossa domèstica i el seu destí, l’estalvi d’aigua i d’energia, la conducta ecològica, etc., es contemplen, gaire bé en tots els centres, dintre del Pla d’Acció Tutorial adreçat a alumnes de tercer d’ESO, però aquests són temes que, a la vegada, permeten assolir el desenvolupament de les capacitats pròpies del currículum de ciències de la naturalesa d’aquest nivell.

El coneixement i l’activitat científica ha de partir de l’anàlisi de situacions que tinguin un sentit real per a l’alumnat, que siguin rellevants socialment i que els ajudin a prendre decisions en relació a la pròpia persona, a la comunitat i al planeta. En aquest punt l’ambient sociocultural de l’entorn juga un paper important. Els centres ubicats en zones amb un elevat nombre d’immigració presenten una forta diversitat cultural; cada cultura manté unes creences i uns costums diferents, les quals, moltes vegades, xoquen amb una concepció científica del món. Serà, per tant, important que el procés d’ensenyament de ciències ajudi a l’alumnat a fer evolucionar el seu pensament des de les seves concepcions inicials cap a idees més properes a les que manté  la ciència actual, impulsant el pensament científic com quelcom universal que ha de transcendir  qualsevol cultura, ètnia o religió.

Aquest procés d’ensenyament ha d’anar acompanyat d’un treball col·lectiu en que cadascú pugui expressar les seves concepcions i les seves idees, però a la vegada ha de saber escoltar les dels altres; i aquí és on la tutoria jugar el seu paper, ja que un dels seus objectius és que l’alumnat aprengui a discutir afirmacions, a qüestionar opinions, a donar arguments, és a dir, ha de potenciar la maduresa, l’autonomia i la pressa de decisions coherents i responsables de  l’alumnat.

Des del Departament de Ciències Naturals s’han dissenyat una sèrie d’activitats que tenen com a objectius bàsics:

OBJECTIUS

  1) A nivell de centre
  • Impulsar la transversalitat dels coneixements i la interdisciplinarietat de totes les matèries a través de materials i activitats proposats pels diferents departaments que el tutor o tutora de grup desenvoluparà a l’hora de tutoria. 
  2) A nivell del Departament de Ciències Naturals
  • Adquisició per part de l’alumnat de competències i estratègies de pensament científic per esdevenir uns ciutadans que siguin pensadors actius, socialment compromesos i conscients de les pròpies decisions, partint de l’anàlisi de situacions que tinguin un sentit real per a l’alumnat.
  • Impulsar la transversalitat dels coneixements científics, utilitzant l’hora lectiva setmanal de tutoria per tal que l’alumnat aprengui a discutir afirmacions, a qüestionar opinions, a donar arguments, a expressar-se clara i correctament, potenciant la maduresa, l’autonomia i la pressa de decisions coherents i responsables de  l’alumnat.
  • Capacitar a l’alumnat per aprendre a captar, a analitzar i a transmetre la informació, tot utilitzant fonts d’informació amb diversos suports (llibres, conferències, premsa, filmografies, programes informàtics, webs, blocs, moodle, etc.)
3) A nivell extern
  • Fomentar la participació de les famílies amb les activitats educatives dels seus fills mitjançant xerrades oferides pel centre i mitjançant la presentació de programes oferts per diferents administracions sobre l’educació i els problemes dels adolescent.

ACTIVITATS DE TUTORIA RELACIONADES AMB EL CURRÍCULUM DE BIOLOGIA I GEOLOGIA

ACTIVITAT 1: Debat sobre els següents temes:
ACTIVITAT 2: Reproducció: anticoncepció, malaties de transmissió sexual, homosexualitat.
  • Xerrada informativa per part del membres de CAP sobre mètodes anticonceptius. Presentació del servei de ginecologia del CAP adreçat específicament a joves.
  • Projecció de la pel•lícula Philadelphia (EEUU, 1993) de Jonathan Demme. És una denúncia de la discriminació a l’àmbit laboral dels infectats amb el VIH i dels homosexuals.
  • Debat posterior sobre els temes més rellevant de la pel•lícula:
    – La discriminació dels malalts de SIDA
    – Tolerància vers l’homosexualitat
  • Xerrada informativa adreçada al pares.
http://www.sexejoves.gencat.net/ics_webjove/AppPHP/index.php
http://www.dexeus.com/cat/conte/pacien1.asp?Codigo=MVIS&Nivel=RC&Categoria=RC013&Submenu=RC13&Idioma=CAT
http://www.quia.com/pop/24581.html?AP_rand=938848203
http://www.elmundo.es/elmundosalud/2007/10/24/mujer/1193226804.html (estadístiques sobre utilització de mètodes anticonceptius)
ACTIVITAT 3: Transtorns de la nutrició.
  • Projecció de la pel•lícula Malos hábitos (Mèxic, 2007) de Simon Bross. Narra la historia de tres dones i la forma en que els seus hàbits alimentaris poden dominar i determinar les seves vides. Debat posterior sobre els temes més rellevant de la pel•lícula.
  •  També es pot projectar la pel•lícula Anorèxia, ambientada a Anglaterra que tracta de com viuen, pateixen i intenten resoldre els problemes de la anorèxia una noia, Catherin, i la seva família.
  • També es pot projectar la pel•lícula La vida de Karen Carpenter (EEUU, 1989) de Joseph Sargent, narra l’historià de la cantant Karen Carpenter i de la seva caiguda amb les drogues i amb la bulímia fins que van acabar amb la seva vida.
  • Xerrada informativa a l’alumnat per part d’una psicòloga sobre trastorns alimentaris: anorèxia i bulímia, i debat posterior.
  • Xerrada informativa adreçada als pares.
ACTIVITAT 4: Tabaquisme.
http://www.mutuaegara.es/catala/prevencio/consells/tabaquisme.htm http://www.elmundo.es/elmundosalud/tabaco/index.html  (estadístiques)
ACTIVITAT 5: Alcoholisme i drogodependències.
  • Presentació del programa “Adolescència i alcohol” per part dels membres de l’associació “Alcohol y societat”. Posteriorment es desenvoluparan les unitats 1 i 3 del programa . Es podrà obtenir més informació a la web del programa: http://www.alcoholysociedad.org/esp/index.php
  • Programa “XKPTS.COM”: programa de Prevenció del Consum de Cànnabis inclòs dintre del projecte de la Fundació Viure i Conviure de l’Obra Social de la Caixa de Catalunya, dirigit per l’Agencia de Salut Pública de Barcelona i reconegut pel Departament d’Educació. Aquest programa s’adreça a escolars de 14-16 anys, amb l’objectiu d’augmentar els seus coneixement sobre els efectes i les conseqüències del consum del cànnabis, identificar la pressió social per consumir-ne que hi ha al seu entorn i promoure habilitats per refusar el consum. El projecte consta de: http://www.xkpts.com/inici.htm
  • Drogues i joves http://usuarios.lycos.es/cursoseso/drogues.html
  • Aquest tema també es pot treballar des del Departament de Llengua, especialment tot alló relacionat amb llenguatge publicitari.
ACTIVITAT 6: Problemes mediambientals. jo què puc fer?
  • Presentació del programa “Més mitjans per reciclar” dut a terme per la Conselleria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona, que té com a finalitat promoure la participació activa dels ciudatans i informar sobre el nou model de gestió de residus. Aquest programa consta d’una xerrada informativa als centres que ho sol•licitin per part d’informadors mediambientals, i de diverses activitats per tal de conscienciar sobre la quantitat de residus que arribem a produir.
  • Desenvolupament del programa “Més enllà de l’escassetat: el poder, la pobresa i la crisi mundial de l’aigua”. Material didàctic basat en L’Informe sobre el desenvolupament humà 2006 del programa de Nacions Unides per al Desenvolupament. Aquest programa pretén prendre consciència del compromís d’avançar cap a una societat més respectuosa amb el medi ambient en general i amb l’aigua en particular.
    http://hdr.undp.org/en/reports/global/hdr2006/
  •  Projecció de la pel•lícula La selva esmaragda (Regne Unit, 1885) de John Boorman. El propòsit de la pel•lícula és una reflexió sobre l’ús i l’abús de la tècnica: al servei de què i de qui està. Una parella jove, amb dos fills, va a treballar a la selva de l’Amazònica, del Brasil, en la construcció d’una immensa presa hidràulica. La civilització moderna i tecnològica intenta guanyar, metre a metre, terreny a la selva. El seu fill és raptat pels indis i quan el torni a veure es trobarà amb què s’ha convertit en un indi més, que ja no pertany a la civilització blanca. La pel•lícula mostra la contraposició entre la tècnica per dominar la naturalesa i l’equilibri ecològic. Igualment, hi trobem la contraposició de cultures, diferenciades essencialment per la tècnica.
  • Aquests temes també es poden treballar des del Departament de Ciències Socials

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *