El terme organismes clònics s’utilitza per designar individus que tenen idèntica informació genètica. L’existència d’organismes clònics no és nova, hi ha organismes clònics des que la vida va aparèixer a la Terra. Els individus originats per reproducció asexual, aquella en la qual no hi ha fecundació, són individus clònics, és el cas dels bacteris que es reprodueixen per simple divisió cel·lular (tot i així existeixen mecanismes de recombinació gènica per produir variabilitat), el cas del vegetals que es reprodueixen per esqueix o el cas d’animals que es reprodueixen per partenogènesi, reproducció asexual que origina nous individus a partir d’un òvul matern sense fecundar.
Però és quan apliquem el terme a mamífers, animals de reproducció sexual amb fecundació interna, quan això agafa rellevància, és la possibilitat de modificar l’espècie humana la que ha impressionat al conjunt de la població. En mamífers, tot i així, també trobem individus clònics originats de forma natural; és el cas del bessons univitel·lins, que s’originen a partir d’una sola fecundació, un sol òvul es fecundat per un sol espermatozoide originant el zigot que comença a dividir-se en 2, 4, 8, 16, … cèl·lules originant l’embrió; en els primers estadis de divisió aquest embrió es divideix en dos, cadascun d’ell es desenvolupa com un embrió independent obtenint després del naixement dos individus idèntics genèticament, és a dir dos individus clònics.
A la dècada dels vuitanta i noranta les notícies sobre clonació van ocupar de manera continuada els mitjans de comunicació; les tècniques de clonació d’embrions per bipartició de l’embrió o clonació d’embrions per separació de blastòmers, i les tècniques de clonació per transferència de nuclis de cèl·lules somàtiques van estar aplicades a mamífers, la primera fins i tot a embrions humans. Això va iniciar el debat sobre la seva utilització, sobre les seves conseqüències i sobre la seva legislació.
La tècnica de clonació d’embrions per bipartició de l’embrió s’ha estat aplicada extensiblement als regnes vegetal i animal. Als laboratoris de biotecnologia, la clonació de vegetals per obtenir plantes idèntiques és una tècnica habitual i el mateix succeeix amb els animals de granja. Vegem en què consisteix aquesta tècnica.
|
La tècnica de clonació d’embrions per separació de blastòmers data de la dècada del 50 quan Briggs y King van aconseguir granotes idèntiques a partir de blastòmers que van fusionar amb ovòcits de la mateixa espècie. 30 anys desprès va arribar la clonació de mamífers, Illmensee y Hope en Bar Harbor Maine (EE.UU) van aconseguir ratolins idèntics a partir de blastòmers que van fusionar amb zigots de la mateixa espècie prèviament enucleats. Als anys 80 s’aconseguiren clonacions de la majoria d’espècies d’interès econòmic. (Veure Tabla 1). Vegem en que consisteix aquesta tècnica.
|
