EL CANVI CLIMÀTIC I LA VEGETACIÓ DEL NOSTRE INSTITUT (IES Torreforta)
El canvi climàtic que s’està produint avui en dia és una qüestió acceptada per tota la comunitat científica, però si ens remetem a les causes, la polèmica està servida: és el CO2 la causa determinant d’aquest canvi, o ho és una modificació climàtica cíclica com tantes altres que ha conegut el planeta?. Entre els representants acèrrims de la primera, tenim el vicepresident i ex candidat a la presidència d’EEUU, Al Gore; entre els defensors de la segona postura, l’ex ministre d’Educació de França, i reconegut científic, Claude Allegre. Però no és aquest l’únic punt en desacord: tampoc hi ha acord sobre l’abast real d’aquest canvi; es parla d’un augment de la temperatura global del planeta, i les xifres més acceptades parlen de 0,5 i 10 C durant els propers cent anys amb un augment progressiu.
La principal causa d’aquest canvi és l’augment de l’efecte hivernacle produït per una sèrie de gasos: diòxid de carboni, metà, òxids de nitrogen i CFCs. De tots aquests gasos el CO2 és el més rellevant. Aquest gas és producte tant de emissions antròpiques -incendis forestals, utilització de combustibles fòssils en vehicles, calefaccions, indústries, etc.,- com d’emissions naturals -erupcions volcàniques i erosió superficial-. Aquesta visió està reforçada pel fet d’existir una correlació entre l’increment de la temperatura global del planeta i la concentració de CO2 atmosfèric procedent de fonts antròpiques.
Al concepte de font d’emissió es contraposa el d’embornal, terme que es refereix a aquells processos naturals o artificials que extrauen i fixen el CO2 atmosfèric. Són embornals, per exemple, la vegetació que fixa el CO2 mitjançant el procés de fotosíntesi, convertint-lo en matèria orgànica; o els invertebrats marins com els esculls coral•lins, que fixen a les seves closques el CO2 atmosfèric que es dissol a l’aigua en forma de carbonats. Així la acció de les activitats humanes sobre els embornals -tala d’arbres, incendis, urbanització de zones verdes, destrucció d’esculls coral•lins, etc.- és un cercle viciós que reforça l’efecte hivernacle.
Mantenir els embornals i, per tant les zones verdes, no és només competència dels governs, és quelcom que està a l’abast de tothom. Els alumnes de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de 2n de Batxillerat assumim el nostre petit paper en aquest afer, i ho volem demostrar preocupant-nos per allò que tenim més a prop, “l’estat de la vegetació del nostre institut”. Per començar hem volgut fer una classificació científica de totes les plantes que hi trobem. En aquest article us presentem els arbres que podeu trobar molt prop de vosaltres. Més endavant, quan arribi la primavera, i les plantes estiguin florides, classificarem els arbustos i les herbàcies. També hem pensat fer el dia 14 de març una “plantada” intentant recuperar espècies autòctones de la zona.
 Chamaerops humilis
Família: Agavaceàcies
Nom comú: Margalló.
Hàbitat: Originari de la regió mediterrània creix en zones àrides i seques properes al litoral.
Descripció: Arbre de creixement lent, té un aspecte arbustiu, no supera els 2m. d’alçada, encara que cultivat pot tenir molts metres. Les fulles tenen forma de ventall, són rígides amb moltes espines laterals. La làmina folial està dividida en 16-20 segments punteguts. Flors petites i grogues. Fruits carnosos, ovoides, de color groc vermellós de 2-3 cm.
. |
 Cupressus sempervirens
Família: Cupressàcies.
Nom comú: xiprer
Hàbitat: Tota la conca mediterrània
Descripció: Conífera que pot arribar a 30 m. Capçada alta i estreta. Fulles escamiformes, primes i aplanades, amb punta obtusa, de color verd fosc. Flors monoiques, al mateix arbre hi ha flors masculines i femenines. Les inflorescències masculines són terminals, i les femenines formen cons axials. Fruits formant cons escamosos de color verd que després passa a marronós.
. |
 Ficus elastica
Família: Moràcies
Nom comú: Ficus de fulla gran
Hàbitat: Originari de l’arxipèlag malai va ser introduït a Europa al 1815
Descripció: Arbre perennifoli i robust, en estat silvestre arriba a 30m. Fulles coriàcies, ovoides, punxegudes a la punta i de color verd fosc brillant. Flors apètales i poc vistoses. Fruits esfèrics i vermellosos. Va ser explotat pel seu làtex que s’utilitzà per a la fabricació de cautxú. El seu làtex pot provocar irritació de la pell.
. |
 Juniperus sabina
Família: Cupressàcies.
Nom comú: Sabina
Hàbitat: Origen fenici, actualment el trobem a la regió mediterrània i a les illes Canàries
Descripció: Arbre petit, de creixement lent, arriba a una alçada de 8 m. Branques obliqües que donen al arbre un suport irregular. Fulles d’olor desagradable quan es xafen. A la base de les branques presència de fulles aciculars característiques del gènere. Fruit oval de color negre blavós.
. |
 Ligustrum lucidum
Família: Oleàcies
Nom comú: Troana
Hàbitat: Originari de Xina i cultivat com arbre d’ombra, és freqüent en els carrers de les nostres ciutats.
Descripció: Arbre perennifoli de fins a uns 10 m d’alçada , de capçada arrodonida i d’escorça grisenca i clivellada. Flors petitones agrupades en inflorescències, blanques i oloroses. Fulles oposades, lanceolades, coriàces, lluentes per l’anvers i mats perl revers. El fruit és una baia negra, ovalada, d’uns 6mm.
. |
 Mèlia azedarach
Família: Meliàcies
Nom comú: Mèlia
Hàbitat: Originari d’Àsia oriental i meridional
Descripció: Arbre no excessivament alt, de capçada ampla i densa. Floreix al començament de la primavera amb flors de color lila, oloroses i agrupades en grans poms. Els fruits, molt apreciats pels ocells, són rodons, carnosos i groguencs; pengen durant tot l’hivern de les branques nues formant drupes.
. |
 Morus alba
Família: Moràcies
Nom comú: Morera blanca
Hàbitat: Espècie originària de Xina encara que des de fa segles està introduïda a Europa.
Descripció: Arbre de 10 a 18 m. Tronc irregular, ramificat amb una capçada eixamplada. Les fulles són caduques, de color verd clar brillant. Les flors són unisexuals, molt petites, agrupades en espigues molt denses. Els fruits blancs, rosa o violeta formen inflorescències. Les varietats de jardí són estèrils per evitar embrutar el terra.
. |
 Morus kagayamae
Família: Moràcies
Nom comú: Morera japonesa
Hàbitat: Espècie originària de Xina, des de fa segles està introduïda a Europa.
Descripció: Capçada rodona i ampla, amb rames que creixen cap a dalt. Fulles grans, palmades, molt nervades, de color verd brillant, molt ornamentals. S’utilitza com a arbre ornamental als carrers i als jardins. És estèril per evitar embrutar el terra amb els seus fruits.
. |
 Olea europaea
Família: Oleàcies
Nom comú: Olivera
Hàbitat: Espècie típicament mediterrània, però es creu que procedeix del Caucàs.
Descripció: Arbre de creixement lent, pot arribar a 10 m. d’alçada. El tronc és molt cargolat i la seva escorça és de color gris i llisa. Les fulles són allargades amb la cara superior verda i la inferior color gris i amb tricomes (pèls molt fins). El seu fruit, l’oliva, és un dels més apreciats en l’alimentació mediterrània per a la producció del típic “oli d’oliva”.
. |
 Quercus ilex
Família: Fagàcies
Nom comú: Alzina
Habitat: Originari de la regió mediterrània, ocuparia gairebé tota la terra baixa del nostre territori si l’home no els hagués destruït. Molt resistent a la calor i al fred.
Descripció: Arbre de d’ uns 20m d’alçària. Capçada densa i arrodonida, pot tenir aparença arbustiva. La seva escorça és rugosa, grisa o bruna. Fulles lanceolades, de 3 a 7 cm. amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses del revers. Fruit en gla.
. |
 Tipuana tipu
Família: Lleguminoses o Papilionàcies
Nom comú: Tipuana
Habitat: Arbre d’origen sud-americà, se’ns ha fet familiar a moltes places i carrers. S’ha adaptat molt bé a l’ambient mediterrània.
Descripció: Tronc cilíndric, amb escorça gris fosca, molt escletxada. Flors compostes, de 40 cm. de llargada, de color verd clar i amb 11-29 folíols. Flors de color groc amb inflorescències. El fruit és un llegum que porta soldada una ala membranosa bastant grossa (sàmares) .
. |
 Ulmus minor
Família: Ulmàcies
Nom comú: Om campestre
Habitat: Aquesta espècie pobla el centre i Sud d’Europa i també Àfrica septentrional, on sembla que fou introduïda pels romans.
Descripció: Arbre caducifoli, que pot atènyer a uns 30m d’alçària, de capçada densa formada per branques llargues i ascendent i branquillons horitzontals. Fulles caduques, simples i alternes, de forma oval i desiguals a la base. Flors amb poms vermellosos. El fruit és una sàmara, amb la grana situada poc més amunt del centre.
. |
 Yucca elephantipes
Família: Agavaceàcies
Nom comú: Iuca de peu d’elefant
Habitat: Originaria de Centre-Amèrica requereix climes càlids.
Descripció: Té un altura de 8m a l’exterior. De tronc erecte i poc ramificat. Fulles perennes i punxegudes que sobrepassen el metre de longitud. Flors blanques formant ramillets penjants de fins 2m. de longitud. Fruits sec, ovoides i de color negre.
. |
