Els científics actuals no s’ocupen del fet evolutiu, ja que aquest és evident. Va ser durant el segle XIX i començaments del XX que es van buscar i es va aportar proves contundents del fet evolutiu. El que ocupa actualment als científics és la història evolutiva i les causes o mecanisme d’evolució. En tots dos camps hi ha molt descobert, però encara queda molt per esbrinar.
La teoria de l’evolució proposada per Darwin va suposar una revolució en el pensament científic, filosòfic i religiós del segle XIX. Va trobar una gran resistència en grups religiosos perquè no es correspon a la interpretació literal del Gènesi de la Bíblia. Al 1950 el Papa Pius XII reconeix que l’evolució biològica és compatible amb la fe cristiana i que és un error interpreta la Bíblia al peu de la lletra.
Actualment encara hi ha alguns grups fundamentalistes cristians que defensen una interpretació literal del Gènesi, aquests grups són freqüents als EE.UU. Va ser als EE.UU. on el moviment antievolucionista va tenir més força a principis del segle XX. Els estatuts antievolucionistes van ser presents a molts estats fins al 1987. Al 1922 cobrà molt de ressò l’anomenat “judici del mico” o “judici d’Scopes” contra un professor acusat d’impartir idees evolucionistes a l’escola quan l’estatut postulava: “A la universitat o a qualsevol escola pública està prohibit impartir qualsevol teoria que negui la historia de la creació divina de l’home, tal com predica la Bíblia, i propagui que l’home descendeix dels simis”, aquesta llei no va ser derogada fins al 1968. Però en alguns estats van mantenir encara lleis antievolucionistes com aquesta: “És obligat dedicar el mateix nombre d’hores a l’evolució que a l’ensenyament de la Bíblia”. I no va ser fins al 1987 que el Tribunal Suprem va derogar els estatuts antievolucionistes existents a qualsevol estat.
Actualment el fundamentalisme islàmic està essent una força important contra l’ensenyament de l’evolució en països d’Àfrica del Nord i de l’Orient Pròxim.
Veien aquests fets cal fer algunes consideracions sobre el mecanisme de la selecció natural proposat per Darwin: a) El mecanisme evolutiu de la selecció natural fa referència només a com els organismes s’adapten a l’ambient i com unes formes de vida poden transformar-se en altres. No explica, ni ho pretén, quin és l’origen de la vida, aquest és un camp que pertany a la bioquímica. b) El darwinisme no és una teoria basada en l’atzar, com pretenen actualment els defensors de la teoria del disseny intel·ligent, només la mutació (font de variavilitat dels individus) es produeix a l’atzar. La selecció natural és un procés no aleatòri, ja que és el medi ambient , i no l’atzar, el que determina la direcció cap on s’ha de dirigir la selecció natural. c) La teoria de l’evolució no estableix com han d’actuar els humans, malgrat que molts filòsofs, sociòlegs i homes de ciència ho han defensat en algun moment o ho defensen. No estableix cap forma de conducta humana igual com no ho estableix la teoria de la gravetat o la teoria de la relativitat.
Segons paraules de Juan Luis Arsuaga (codirector de l’equip d’investigació d’Atapuerca) a l’obra “El enigma de la esfinge” (2002): “ Va ser Darwin qui va resoldre el misteri de l’existència de propòsit en el mon vivent contestant a les preguntes: Qui és l’autor del disseny dels organismes?. Quina és la causa de la seva perfecció?. Per què estan dotats de sistemes i comportaments destinats a la supervivència del individu i a la perpetuació de l’espècie? La solució a l’enigma era quelcom impensable, ja que ningú abans, a la historia del pensament humà, va poder imaginar com podia sorgir el disseny en absència del dissenyador, la màquina sense enginyer, la simfonia sense músic, el Quixot sense Cervantes. Desprès del descobriment de Darwin, res ha pogut ser igual per a nosaltres els humans”
Pilar García
UNA NOVA AMENAÇA PER A LA CIÈNCIA: LA TEORIA DEL DISSENY INTEL·LIGENT.
Vivim en un món cada vegada més especialitzat; en l’àmbit laboral es demana ser un bon professional en camps cada vegada més concrets. No és d’estranyar, doncs, que aquesta especialització hagi transcendit el món laboral i es manifesti també a l’àmbit de l’educació.
Tot i que cada dia es parla més de interdisciplinarietat, el currículum de Batxillerat és cada vegada més diversificat i tendeix més a l’especialització. Aquest fet, que no és més que el reflex de la preocupació per formar els nostres alumnes en coneixements específics que els permetin accedir a uns determinats estudis especialitzats, a la llarga ha tingut com a conseqüència la pèrdua d’aquell “saber globalitzador” que hauria de tenir l’estudiant que acaba un batxillerat, i ha abocat a l’estudiant a una especialització deformant i deformadora de sabers parcel·lats que no li permeten una visió global o de conjunt, ni el capaciten per a transcendir l’aïllament i les particularitats de cada disciplina.
Cal reivindicar la idea que la formació humanística és necessària per l’estudiant que cursa un batxillerat científic o un batxillerat tecnològic; de la mateixa manera que l’estudiant d’un batxillerat humanístic o social necessita conèixer les noves tecnologies a la vegada que necessita conèixer els principals esdeveniments científics – per exemple: la seqüenciació del genoma humà i la manipulació del material genètic – que ens porten i ens portaran a replantejar-nos qüestions relacionades amb l’aspecte més humà de la societat.
Amb la finalitat de reivindicar la figura del “científic humanista” o del “humanista científic”, de combatre aquesta barrera existent entre cultura humanística i cultura científica y, sobretot amb la finalitat d’aconseguir que els alumnes de la classe de Biologia, s’adonessin de la importància que té per al futur l’estudi del passat, de la necessitat d’aproximar-se a la història i a la filosofia, del fet que la ciència és part de la història humana i no un conjunt de fets aïllats, es va intentar aquesta experiència interdisciplinar.
Aquesta experiència va sorgir de forma fortuïta i potser no hagués pogut prosperar de no comptar amb la col·laboració del company i professor de Filosofia Enrique Gómez, autèntic defensor de la ciència en els diversos centres en les quals hem coincidit; defensor de la ciència fins al punt que m’atreviria a dir que els seu escepticisme acaba allí on comença la ciència. L’altra vessant de l’Enrique, que va ser decisiva per a dur a terme aquesta experiència, és la de no tenir por de promoure la lectura dels clàssics entre el seu alumnat. En aquell moment estaven realitzant a classe de Filosofia una lectura comentada sobre El Banquet de Plató, mentre, a la classe de Biologia estàvem estudiant La reproducció dels éssers vius. Això va ser el punt de partida d’aquesta experiència.
Activitat 1- Reproducció i immortalitat al pensament de Plató i a l’actualitat
Per a realitzar aquesta activitat es van seguir els següents passos:
a) Estudi de la reproducció dels éssers vius a les classes de Biologia
b) Lectura i comentari de l’obra El Banquet de Plató, incidència en el fragment 206c-207a, a les classes de Filosofia
c) Sessió conjunta on es va realitzar:
Anàlisi dels conceptes de fecunditat, reproducció i generació a les següents frases del Banquet: “… la fecunditat i la reproducció és allò que d’immortal existeix a l’ésser viu, que és mortal….” . “… la generació és quelcom etern i immortal en la mesura en que pot existir un ésser mortal …”
R elació d’aquestes idees de Plató amb el concepte de reproducció com a transmissió de gens de generació en generació.
Introducció de la teoria de R. Dawkins del gen egoista segons la qual l’individu és tant sols el mitjà del que es serveixen els gens per a continuar existint.
Reflexió sobre la immortalitat com alguna cosa existent, idea que podem ja trobar fa 2400 anys i que actualment pot considerar-se una realitat que es manifesta en els gens.
Activitat 2- La teoria de l’Amor i la Discòrdia d’Empèdocles i els conceptes darwinians de variabilitat a l’atzar i selecció natural
Per a realitzar aquesta activitat es van seguir els següents passos:
a) Estudi de la teoria de Darwin de l’evolució i de la seva manifestació actual com a teoria neodarwinista o teoria sintètica de l’evolució a les classes de Biologia.
b) Introducció d’Empèdocles i de la seva teoria de l’Amor i la Discòrdia. Lectura dels quatre estadis de l’evolució d’Empèdocles. (Lectura extreta de KIRK i RAVEN, Los filósofos presocráticos, Editorial Gredos, pàgines 469-475) a les classes de Filosofia.
c ) Sessió conjunta on es va realitzar:
Identificació del primer estadi de l’evolució d’Empèdocles: estadi dels membres disjunts (“…els membres solitaris vagaven errants en busca de la unió…”) amb el bagatge genètic.
Identificació del segon estadi: els monstres i les deformitats (“Contínuament anaven unint-se a l’atzar … Van néixer nombrosos éssers amb dos caps i dos pits, éssers bovins amb rostes humans i viceversa, criatures mescla d’elements femenins i d’elements masculins …els éssers constituïts de forma apta sobrevisqueren, però les criatures en que no es donà aquesta circumstància van morir…) amb la mutació a l’atzar com a causa de variabilitat i amb el concepte de supervivència dels més aptes o selecció natural.
Reflexió sobre el concepte “evolució” al llarg de la història.
EVOLUCIÓ I SOCIETAT
UNA NOVA AMENAÇA PER A LA CIÈNCIA: LA TEORIA DEL DISSENY INTEL·LIGENT. 
