En aquest món
existeix el dolor
El dolor dels qui pateixen una malaltia i dels qui conviuen amb la persona malalta. Enguany la Marató de TV3 és sobre el càncer.
El dolor dels pares i de les mares que també són persones i a vegades també ens equivoquem
El dolor dels qui sofreixen la violència física, verbal i/o no verbal
El dolor dels qui corren riscos a vegades innecessaris en espais de violència verbal, no verbal…incitadores d’altes provabilitats de reaccions violentes físiques.
El dolor dels qui per culpa d’un, dos, tres o més. S’estigmatitza tot un col.lectiu sigui raça, treball, edat, poble, ciutat, nació…
El dolor que pateixen les persones pels errors dels altres
El dolor dels qui han errat i no volien fer-ho
El dolor de les víctimes ignocents que passen, sense saber-ho, per un lloc d’alt risc i són atacats injustament.
Però si una cosa és segur, nois i noies (alumnes) no podem perdre mai els nostres papers, com tampoc mai els vostres pares i les vostres mares mai han de dimitir del que són i els heu d’ajudar, així també els professors i les professores no podem deixer mai de donar exemple, que creixerà amb el vostre.
L’Evangeli diu: “Qui no erra mai que tiri la primera pedra”
Però tenim un camí a seguir:
Començar cadascú a corregir els nostres propis errors
sentir en el propi cor, el silenci
i demanar el perdó.
En silenci escoltem el cant dels ocells de Pau Casals
Clica: https://www.youtube.com/watch?v=qKoX01170l0&feature=fvwrel
Si falla pots provar aquest: https://www.youtube.com/watch?v=COR3lMXKAfg
