Llatí omnibus

Veient la pel·lícula “Encadenats” (dirigida per l’Alfred Hitchcock el 1946) queda clar que les claus són un element important de la trama. Quan Alicia s’instal·la a casa de l’Alex Sebastian, rep un joc de claus per poder obrir totes les portes. Només hi ha una excepció: el celler. La clau que obre aquesta cambra és en possessió tan sols del propietari, i és evident des de molt aviat que allí s’hi amaga algun secret. Finalment, i amb l’ajut del seu amic Devlin, l’Alicia podrà descobrir-lo.
En Hitchcock ens fa una picada d’ulls, donant a aquesta clau especial i al seu pany la denominació llatina d'”Unica”.

El Lactobacillus Casei o L. Casei és un bacteri present de manera natural al cos humà. L’empresa Danone va patentar una variant d’aquest bacteri, presentant-la com un probiòtic de gran ajut per a les defenses.
No vull entrar en la polèmica sobre els autèntics efectes del producte o de si en realitat es tracta d’una publicitat enganyosa. No, el que em preocupa és l’ús del llatí que en fa l’empresa.
Com es veu a les dues imatges, el bacteri ha rebut dues denominacions diferents. La primera, L. Casei Imunitass correspon a la forma en què s’ha patentat a Espanya. La segona, L. Casei Defensis és la pròpia d’Argentina.
És evident que els dos noms llatins sonen molt científics, i fan (d’alguna manera) referència a les defenses del sistema immunitari. El sorprenent és que a Argentina s’hagi patentat un mot llatí escrit de manera correcta (Defensis) que es podria traduir molt lliurement una cosa així com “per a les defenses”, mentre que a Espanya s’utilitzi el mot Imunitass que és una estranya deformació del mot correcte Inmunitas.
Què passa, que els argentins saben més llatí?

Us presento ara la versió en castellà d’aquesta reflexió sobre els alumnes de llengües clàssiques.

Ja ha començat la campanya de màrqueting de la quarta part de “Parc Juràssic”. Els productors van informant els futurs espectadors a comptagotes, per mantenir-los expectants. Una de les primeres notícies que ha corregut per la xarxa és l’aparició d’un nou dinosaure més terrible que els tiranosaurus rex o els velociraptors que provocaven el terror a les anteriors pel·lícules: de fet, es tracta d’un híbrid dels dos creat pels científics. El nom triat per a batejar aquesta monstruositat de la genètica és “Indominus rex”, una cosa així com “Rei Indòmit”. Sembla un bon joc de paraules, només que “indominus” no existeix en llatí; existeix “dominus” (“amo”) i “indomitus”, però o bé els creadors s’han equivocat al mirar el diccionari, o bé són més llestos del que creiem: per a un dinosaure que no ha existit mai, un mot llatí que no ha existit mai…

El proper abril es decideixen els guanyadors de dos premis de caràcter molt diferent. Es tracta d’un guardó esportiu i d’un del món de l’automòbil. El primer té el nom llatí: és el “Laureus”, i premia les bones pràctiques a l’esport. “Laureus” significa “de llorer”, no perquè es coronin els guanyadors amb una branca d’aquest arbre (a l’estil dels emperadors), sinó pel significat de “campió” que el mot ha anat agafant amb el temps.

L’altre premi és el “World car of the year”. El títol, evidentment, és en anglès, però enguany la llengua llatina hi té una presència destacada, ja que un dels cotxes favorits per guanyar aquest certamen té el nom en llatí. Es tracta del nou Citroën C4 “Cactus”. La denominació sembla que prové de les proteccions “punxegudes” dels costats.

Aquesta vinyeta pertany a l’àlbum de Mortadelo titulat “Misión triunfo”. En ell cadascun dels protagonistes habituals del còmic (Mortadelo, Filemón, el Súper o Ofelia) ha de demostrar la seva habilitat en l’art de la cançó. La història és una paròdia dels programes-concurs de la televisió a l’estil d'”Operación triunfo”. Per això, com en aquell programa, els protagonistes reben la visita d’artistes famosos i també tenen el suport dels seus propis seguidors.
De fet, els que apareixen a la imatge són els col·legues del professor Bacterio, un científic boig com n’hi ha pocs. Han vingut a donar-li suport, i és clar, ho fan en llatí: “Labor omnia vincit” (“L’esforç pot amb tot”). La resta del text és un llatí inventat…

Mentre veig les notícies a la televisió m’assabento que el patinador artístic espanyol Javier Fernández ha guanyat la medalla d’or als campionats europeus celebrats a Estocolm. De sobte, una imatge fugaç ens el mostra ensenyant el premi a les càmeres. Ha estat només un instant, però temps més que suficient perquè actuï la meva “deformació professional”: en aquella medalla hi havia alguna cosa en llatí, em dic.
La recerca no és fàcil. La pàgina oficial de la ISU (International Skating Union) no hi diu res. Ni la Viquipèdia. Només una revisió acurada de les imatges dels medallistes em dóna finalment la pista. Efectivament, hi havia unes paraules en llatí. Es tractava del lema “Palmam qui meruit, ferat” (“Qui ha merescut la victòria, que la porti”) que apareix ja a un poema del segle XVIII.

I ara, una medalla per la meva agudesa visual.

A la pel·lícula “An education” del 2009 se’ns explica la relació entre una estudiant de secundària i un home adult. Aquest es guanya l’afecte de la jove amb facilitat, prometent-li una vida emocionant, amb viatges, festes sofisticades i regals cars. És clar que al darrera de tots aquests luxes s’hi amaga quelcom de fosc, però la noia està farta de la seva rutina quotidiana i no accepta tampoc el futur de mestressa de casa que li espera. Per això, quan un jove amic de la seva edat li regala per a l’aniversari UN DICCIONARI DE LLATÍ (!!!), ho veu com un símbol de la mediocritat en què hi viu i se’n va sense dubtar-ho un instant amb el seu amant adult a París.
Joves enamorats… no regaleu diccionaris de llatí!!

L’actual Papa es va presentar com una figura renovadora dins de l’Església. Per això, una de les primeres decisions que va prendre fou l’abandonament del llatí com a llengua oficial als sínodes (és a dir, a les reunions de bisbes al Vaticà). A partir de l’any passat, l’italià va substituir la llengua de Cèsar.
Ara bé, aquest mateix aire de modernitat comporta que s’hagi volgut implicar molt en les xarxes socials, concretament a l’hora d’utilitzar el compte de Twitter que havia encetat l’anterior Papa. Com a conseqüència, i seguint l’exemple de Benet XVI, ha mantingut els tuïts en llatí, fins al punt que a finals de 2014 ja superava els 300.000 seguidors en aquesta llengua (més que en alemany i gairebé tants com en polonès i en francès).
Bé, Santitat, els filòlegs llatins el seguirem vigilant…

(En llatí, a la dreta del segell, diu: “Any primer del seu pontificat, 2013”)

No hi ha un episodi de les aventures de l’Astèrix on no aparegui almenys una cita en llatí. Habitualment les diu algun dels romans (cosa ben lògica), però hi ha un personatge que s’ha especialitzat en elles; de fet, sempre que apareix en diu una: es tracta del pirata vell, que està acostumat a naufragar cada cop que es troba amb els gals i que s’ho pren amb molta filosofia.
A la primera imatge cita les Geòrgiques del poeta Virgili: “Que afortunats serien els pagesos si coneguessin la seva felicitat”. A la següent imatge que us presento, accepta la derrota amb la frase: “La causa victoriosa ha agradat als déus, però la vençuda a Cató” (és a dir, que ell accepta la derrota com ho va fer Cató).

El capità del vaixell no s’ho pren tan bé i a mesura que els naufragis es van repetint es va escalfant més i més, fins que a l’episodi titulat “Astèrix i Cleopatra”, quan sent allò de “La sort ha sigut llançada” explota amb aquest advertiment: “Una cita clàssica més i et menges la teva pota de pal”

Per fer-vos una idea completa de les cites llatines a l’Astèrix, entreu a aquest bloc: http://diccionarioasterix.blogspot.com.es/2010/02/frases-en-latin.html
També trobareu molta informació (en anglès però amb millors fotos) a:
http://www.andrewgirardin.com/asterix-latin-jokes-explained.html

El llatí científic que s’utilitza per a denominar les plantes de tot el món és de vegades motiu d’un somriure, com passa amb aquest simpàtic (i espectacular) “Boletus Photoshopus”. Tal com indica el seu nom, està una mica “retocat” a la foto…
És tan freqüent l’ús que es fa d’aquestes denominacions científiques, que poden arribar a dificultar la comprensió del públic no especialitzat. Això és cert, fins al punt que de vegades potser caldria tenir a mà un diccionari per a entendre quina espècie està davant nostre. El següent acudit anglès així ho explica:

Tal com mostra la imatge, es tracta del grèvol, un arbre o arbust molt popular perquè se sol utilitzar en la decoració nadalenca. El nom llatí, però, no sembla tan clar.
Per això, el novel·lista francès Jean-Baptiste Alphonse Karr (que no tenia pèls a la llengua) solia resumir aquesta qüestió amb una frase lapidària: “La Botànica no és una ciència; és l’art d’insultar les flors en grec i llatí”…

Algunes grans companyies japoneses creuen que per a fer-se un espai als mercats occidentals necessiten utilitzar el llatí. Com exemple d’això teniu les sigles ASICS, que són el nom d’una empresa dedicada a l’equipament esportiu, i que responen a les inicials de la famosa frase “Un esperit sa en una ment sana”.
També al món de l’automòbil hi trobem exemples de l’ús del llatí, com en els models “Cultus” i “Ignis” (“culte” i “foc”) de Suzuki o el Toyota “Prius” (“primer”).
Potser el més sorprenent és l’aparició del llatí a les cançons de moltíssims videojocs japonesos. A la sèrie de “Final Fantasy”, per exemple, és ja tota una tradició. Podeu escoltar una mostra a Youtube de l’últim joc aparegut:

https://www.youtube.com/watch?v=EMBRBXe7Qro

A l’apartat d’informació del vídeo hi trobareu el text llatí i la seva traducció.

“Invictus” vol dir “invicte”, és a dir, “no vençut”, i és evident que en aquestes dues imatges la paraula té el mateix significat.
El que també està clar és que no representen els mateixos valors.
A la primera imatge se’ns vol vendre una colònia: l’aroma del triomfador, del conquistador, al qual no se li resisteixen els enemics (ni les dones, si fem cas de l’espot televisiu).
La segona imatge té una altra història molt diferent al darrera: a la pel·lícula “Invictus”, dirigida per Clint Eastwood, se’ns explica com el president de Sud-àfrica Nelson Mandela utilitza el campionat del món de rugbi celebrat al seu país com un mitjà per a unir els seus conciutadans, separats per anys d’apartheid. El títol del film fa referència al del poema escrit per W. E. Henley que va ajudar Mandela a superar l’angoixa dels seus anys a la presó, i que acaba amb aquestes paraules: “…(no importa) quants càstigs hagi rebut, sóc l’amo del meu destí, sóc el capità de la meva ànima”. A la pel·lícula, el president lliura una còpia del poema al capità de l’equip de rugbi i amb ella el convenç de la força i la bondat de les seves conviccions.

Des de l’any 2014 es publica “Hebdomada Aenigmatum”, una revista mensual dedicada als passatemps editada íntegrament en llatí. Hi podem trobar mots creuats, sopes de lletres i sudokus, a més de traduccions de vinyetes i notícies d’actualitat.
La seva intenció és la d’oferir als estudiants de llatí materials entretinguts i divertits.
Aquí podeu veure un exemplar en pdf: http://www.mylatinlover.it/doc/Hebdomada_Aenigmatum_3.pdf

A la recerca de mètodes per atreure l’atenció dels alumnes envers el llatí, hi ha experts en aquesta llengua que utilitzen tots els mitjans tècnics dels quals disposen. És el cas d’en Jerry Mont, que utilitza les piulades d’una xarxa social per oferir material d’ús pedagògic. Aquests recursos són breus i directes, d’acord amb l’esperit del Twitter, i en general es tracta simplement d’un simpàtic acudit amb el text traduït al llatí.
Us presento tres exemples:
A la primera imatge trobem una broma sobre la numeració romana: en efecte XL (40) és menor que L (50). Ara bé, això no farà més prima la dona, encara que ella ho cregui així…

La segona imatge ens presenta un altre motiu per actuar contra l’escalfament global: no haver de veure el Pare Noel amb aquesta pinta…

La tercera ens mostra diferents “murs de les lamentacions”…

Més piulades les trobareu a: https://twitter.com/jerrymont
Una altra adreça interessant la trobareu a: https://twitter.com/clasicasIEDA
Aquí també trobareu un tuit nou cada dia, com aquest tan curiós, que ens anima a aprendre llatí:

Bé, no és exactament així. La portada del disc que veieu més avall correspon a un grup d’Estònia que interpreta música medieval llatina, “Rondellus”, i que va decidir retre un homenatge a un grup de rock dur, els “Black Sabbath”.
El que van fer fou traduir al llatí les lletres originals en anglès, però sense canviar ni el seu estil habitual ni els instruments medievals que solen utilitzar. Per això, les peces sonen massa relaxants pel gust dels seguidors de Black Sabbath, i segurament no els faran gaire gràcia.
Si voleu fer un tast, aquí teniu un enllaç amb youtube:

De nou, les aficions de la meva filla m’empenyen a parlar d’un tema que desconeixia: el dels gegants. Naturalment, jo havia d’escombrar cap a casa i, per això, he fet una petita recerca sobre els gegants que representen personatges romans.
El cert és que n’hi ha hagut molts que, tradicionalment, han estat vestits com a soldats romans, però durant les últimes dècades s’ha intensificat, a més, l’ús de noms romans per a batejar-los. El més habitual és que les poblacions d’origen romà vulguin recordar el seu fundador o una autoritat important de la seva història. Així, tenim en Lluci Caeceli, primer batlle de Caldes de Montbui, la Cornèlia Flora, fundadora de les seves termes, o en Valeri, habitant de Figueres que tenim documentat per una làpida.
Ara bé, el més interessant és que alguns gegants s’estan batejant fins i tot directament en llatí: a Cornellà tenim en “Cornelius”, a Mataró en “Lucius Marcius” (primer batlle de l’antiga Iluro), a Tarragona “Eutyches” (un famós conductor de quadrigues), i a Badalona en “Marcus Porcius” (un important comerciant de vins de la localitat). I ja que parlem de vins, no ens oblidem de “Bacus”, el gegant d’Ullastrell!

Aquesta pintada em va impressionar tant l’estiu passat, que vaig decidir fotografiar-la. “Com pot ser”- em preguntava -“aquest odi tan gran contra els pares de la nostra civilització, els romans?”

Una resposta possible era que l’autor havia volgut recordar una famosa escena de la pel·lícula “La vida de Brian”, a la qual el protagonista (un jueu) realitzava una pintada similar com a protesta per la invasió de la seva terra. El divertit de l’escena és que el llatí que utilitza és molt pedestre i acaba sent el mateix centurió que hauria de detenir-lo qui l’ajuda amb la gramàtica.

https://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=axK8oIXyJiA

Aquest text erroni i la seva correcció són habituals a samarretes i fundes de mòbil:

Una altra possible explicació era que la pintada fos obra d’un xenòfob que en realitat volia referir-se a un col·lectiu d’immigrants. Però, qui podria ser tan imbècil com per confondre “romans” amb “romanesos”? Ah, és clar, un xenòfob…

Dues novel·les recents convertides en pel·lícula d’èxit ens recorden que en moments de crisi un lema llatí pot servir d’ajuda.

“El lado bueno de las cosas” (“Silver linings”) explica la història d’una persona desequilibrada a partir de la seva separació matrimonial, i que utilitza el mot “excelsior” (“més amunt”) com a lema inspirador. A la imatge veieu el moment del film en què comenta aquest fet als seus pares. El que ell no sabia (i acaba descobrint durant la novel·la) és que “excelsior” és també el lema de l’estat de Nova York.

“Bajo la misma estrella” (“The fault in our stars”) també cita una famosa frase llatina: “quod me nutrit me destruit”, és a dir, “allò que en nodreix, em destrueix”. Aquest lema s’ha popularitzat entre col·lectius de lluita contra l’anorèxia, la bulímia i altres malalties d’origen psicològic, si bé a la novel·la els protagonistes pateixen de càncer.
L’actriu Angelina Jolie ha donat també a conèixer aquesta frase perquè se la va tatuar al cos en un moment de la seva vida ple de dificultats. Ara sembla que les coses li van millor, però el tatuatge encara el porta.

Els aficionats a la cultura japonesa i la llatina ja disposen d’un joc que les uneix totes dues alhora: la Laura Gibbs ha publicat un llibre de 40 sudokus amb les xifres romanes. Ara bé, si només us interessa fer-ne un tastet, podeu anar a aquesta pàgina web:

http://games.bestlatin.net/blog/2007/01/roman-sudoku-very-easy-puzzle-perfacile.html