A propòsit del programari lliure a les escoles

Els partidaris del programari lliure hem d’anar més enllà de l’argument economicista. Encara que ens regalin el programari de propietat, hi ha altres arguments més contundents per a justificar la incorporació del programari lliure a classe. Qui millor que Richard Stallman per a explicar-los?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/DsaVe2AueRA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Jo hi estic completament d’acord, però trobo que ens falta incorporar altres punts de vista relacionats amb les necessitats de l’usuari final i no basar-se exclusivament en justificacions, diguem-ne, filosòfiques o ideològiques. Em refereixo a aspectes com el cost de la formació i l’acompanyament que aquest canvi demana, la millora de les prestacions intrínseques del programari a ulls de l’usuari final, etc.

Fins i tot tinc la impressió que la excessiva militància dels partidaris es gira en contra de la expansió entre els no iniciats.

Jornada de protecció de dades

La reflexió sobre els nous hàbits socials nascuts al voltant de la xarxa és absolutament imprescindible. Afecta a tots els estaments socials i a totes les edats. Cadascuna amb la seva especificitat. La Comissió de Llibertats i Informàtica és una organització no governamental dedicada a la defensa del dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal. Juntament amb l’Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) i el Departament d’Educació van organitzar una Jornada sobre la protecció de dades de caràcter personal entre els menors i adolescents en l’ús de les TIC. Van presentar-hi uns manuals adreçats a nens i joves sobre la gestió de les dades a la xarxa.

Un cop fullejats poden semblar paternalistes des d’un punt de vista dels joves áltament socialitzats en les tecnologies digitals. Però també poden ser considerats una bona eina per aquells que s’inicien a Internet. És possible que els primers lectors interessats siguin els docents que (encara) estan al marge de tot el món digital o els pares que no són conscients de com tots aquests temes afecten directament els seus fills.

A mi em sembla que per deixar constància de la importància del tema s’abusa de la perillositat i s’apel·la massa als sentiments, creant un clima poc adequat al coneixement i reflexió serena sobre els usos de la xarxa.

El vídeo que trobareu a continuació, que forma part d’una campanya de sensibilització feta per www.protegeles.com és una mostra del que explico.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/iiTXEFKLbmE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Linkedin, de franc?

Pel que fa a les condicions d’ús:

No tienes que entregar ningún material a LinkedIn, pero si lo haces (incluyendo contenidos, ideas, conceptos, técnicas e información generados por el Usuario) nos otorgas, tal como lo haces al suscribir este Contrato, el derecho no exclusivo, irrevocable, perpetuo, a nivel mundial, ilimitado, sujeto a cesión o sublicencia, totalmente pagado y libre de derechos de regalías para copiar, mejorar, distribuir, publicar, eliminar, retener, agregar, utilizar, comercializar dicho material, mediante cualquier forma conocida o que pueda ser descubierta en el futuro, sin que sea necesario otro consentimiento, notificación y/o compensación de ninguna índole.

Pel que fa als drets de Copyright dels usaris:

Esta licencia incluye, entre otros, el derecho de LinkedIn a reproducir, representar, adaptar, traducir, digitalizar, utilizar para fines publicitarios, ya sean comerciales o no, sublicenciar o transferir el contenido relacionado con cada Usuario (esto incluye información, fotos, descripciones, criterios de búsqueda, etc.) sobre todos o parte de los Servicios y/o en cualquier lista de correos de LinkedIn y, en general, a través de cualquier medio de comunicación (correo electrónico, SMS, MMS, WAP, Internet, CD Rom o DVD).

Un exemple sobre els “serveis gràtis” que ofereixen les empreses a la xarxa.

Que cadascú tregui les seves conclusions.

Ni nadius, ni residents… competents digitals.

Una competència és la combinació d’habilitats pràctiques i cognitives interrelacionades amb coneixements, valors, actituds i emocions, els quals són mobilitzats conjuntament per actuar de manera eficaç i eficient. Un competent digital, en conseqüència, és aquella persona que és capaç de fer això amb uns mitjans i en un context digital. I això no té res a veure amb la data de naixement, amb les hores d’exposició a la xarxa o amb l’ús concret de determinats dispositius, eines o jocs.

La capacitat de mobilitzar molts tipus de coneixements, d’afrontar situacions i problemes en l’àmbit digital i tecnològic, de regular la dimensió cognitiva i emocional en funció d’uns interessos, cobra el seu veritable sentit si és tractada en el marc del saber i no de la dimensió generacional.

Tothom pot ser competent digital: només cal que n’aprengui. Sembla senzill i ho hem complicat a base de bé!

Competència digital

He desenvolupat una mica més el tema dels nadius digitals en el blog en castellà.

UrbanLabs al Citilab de Cornellà

Tres conferències (Esteve Almirall, Alberto Ortiz de Zárate, Michel Bauwens) + quinze presentacions breus + sis grups de treball = 100 persones inquietes i creatives a UrbanLabs en el Citilab.

Taller UrbanLabs educació digital

Enric Sanabre em va proposar d’encarregar-me del taller d’educació digital. Un repte i un compromís. No sóc la persona adequada per a valorar-ho, però jo vaig aprendre moltes coses. I en vaig pensar d’altres.

Si no coneixes Citilab et pensaràs que és un niu de tecnòlegs, pero no és veritat: és un exemple de bona pedagogia que posa al centre les persones i els seus projectes.

Cinc idees clau sobre l’escola a PodCamp Barcelona 2008

Podcamp Barcelona 2008

Cinc idees clau sobre l’escola que els no-docents haurien de cosnèixer per a poder pensar i opinar sobre educació per compte propi. Una conversa encetada al Podcamp Barcelona 2008

1. L’escola contribueix a la custòdia, a la socialització (enculturació) i a l’aprenentatge en igual proporció. Cap d’aquestes dimensions no és exclusiva de l’escola.

2. L’escola és alhora una institució i un servei. La satisfacció dels usuaris està sempre subordinada al grau de respecte als principis educatius i ètics que fonamenten la institució escolar.

3. L’escola implica tothom però amb demandes antagòniques. És un sistema de naturalesa inestable.

4. L’escola es veu afectada per accions en tres àmbits que són paral•lels: les estructures i el management, els continguts i les finalitats, i el paradigma educatiu.

5. L’escola no pot canviar-se a si mateixa. Cap dels seus actors i agents no està preparat per a una educació que encara no existeix.

 

 

El Masnou, Barcelona 26-28/9/08
Centre cultural Ca n’Humet
Carrer de Fontanills, 77-79