“Estem en la cúspide d’una revolució global en l’ensenyament i l’aprenentatge. Els educadors al llarg del món estan sembrant un vast corpus de recursos educatius en la Internet, obert i lliure perquè tots ho usin. Aquests educadors estan creant un món on cada persona en el planeta pugui accedir i contribuir a la suma del coneixement humà. També planten les llavors d’una nova pedagogia on els educadors i els estudiants creen, donen forma i desenvolupen junts el coneixement, aprofundint les seves habilitats i enteniment en el procés.
Aquest moviment educatiu emergent combina la tradició establerta de compartir bones idees amb col·legues educadors, i la cultura de col·laboració i interactiva de la Internet. Està construïda sobre la creença que cadascun hauria de tenir la llibertat d’usar, adaptar a la mesura de les seves necessitats, millorar i redistribuir recursos educatius sense restriccions. Els educadors, estudiants i uns altres que comparteixin aquesta creença s’estan congregant com part d’un esforç mundial per a fer a l’educació més accessible i efectiva.
La creixent col·lecció global de recursos educatius oberts ha creat un terreny fèrtil per a aquest esforç. Aquests recursos inclouen materials de cursos amb llicències obertes, planificacions de classes, llibres de text, jocs, programari i altres materials que recolzin l’ensenyament i l’aprenentatge. Ells contribueixen a fer l’educació més accessible, especialment on els diners per als materials per a l’aprenentatge és escàs. També nodreixen al caràcter participatiu de la cultura de l’aprenentatge, la creació, el compartir i la col·laboració que les societats del coneixement de ràpida evolució necessiten.
No obstant això, l’educació oberta no està limitada a només recursos educatius oberts. També es basa en tecnologies obertes que faciliten un aprenentatge col·laboratiu, flexible i en compartir practiques d’ensenyament que faculten als educadors a beneficiar-se de les millors idees dels seus col·legues. Pot créixer fins a incloure nous enfocaments en l’avaluació, acreditació i a l’aprenentatge col·laboratiu. Comprendre i adoptar innovacions com aquesta és crítica per a la visió a llarg termini d’aquest moviment.
Existeixen moltes barreres per a la realització d’aquesta visió. La majoria dels educadors romanen en el desconeixement del creixent nombre de recursos educatius oberts. Moltes institucions educatives i governamentals no estan al tant o no estan convençudes dels beneficis de l’educació oberta. Les diferències entre els esquemes de llicències per als recursos oberts creen confusió i incompatibilitat. I, per suposat la majoria del món encara no té accés als computadors i a les xarxes que són integrals per a la majoria dels esforços d’educació oberta.
Aquestes barreres poden ser vençudes sols pel treball en comú. Convidem a estudiants, educadors, formadors, autors, escoles, facultats, universitats, editors, sindicats, gremis professionals, legisladors, governs, fundacions i altres que comparteixin la nostra visió a comprometre’s en la prossecució i promoció de l’educació oberta, i, en particular, a aquestes tres estratègies per a incrementar l’abast i l’impacte dels recursos educatius oberts:
1. Educadors i estudiants: Primer, animem als educadors i als estudiants a participar activament en el moviment emergent de l’educació oberta. La participació inclou: la creació, l’ús, l’adaptació i la millora dels recursos educatius oberts; adoptar practiques educatives construïdes al voltant de la col·laboració, el descobriment i la creació del coneixement; i convidar als parells i col·legues a involucrés. La creació i l’ús d’aquests recursos oberts hauran de ser considerats com integrals a l’educació i haurien de ser recolzats i recompensats de manera concorde.
2. Recursos Educatius Oberts: En segon lloc, convoquem a educadors, autors i institucions a publicar els seus recursos obertament. Aquests recursos educatius oberts haurien de ser llicenciats per a facilitar l’ús, la revisió, la traducció, la millora i el seu ús compartit per qualsevol persona, idealment sense restriccions legals més que un requeriment del creador per a una atribució apropiada o per a compartir treballs derivats. Els recursos haurien de ser publicats en formats que facilitin tant l’ús com l’edició, i que puguin acomodar-se a una diversitat de plataformes tècniques. Quan sigui possible, haurien d’estar disponibles per a persones amb incapacitats físiques i per a aquells que no té accés a la Internet.
3. Polítiques d’Educació Oberta: En tercer lloc, els governs, les juntes o consells d’escoles, les facultats i universitats haurien de fer de les polítiques d’educació oberta una prioritat. Idealment, tots els recursos educatius finançats amb els impostos dels contribuents haurien de ser recursos educatius oberts. Els processos d’acreditació haurien de donar preferència als recursos educatius oberts. Els centres de recursos educatius haurien d’incloure i destacar activament els recursos oberts d’Educació dintre de les seves col·leccions.
Aquestes estratègies representen molt més que el que cal fer. Constitueixen una sàvia inversió en l’ensenyament i l’aprenentatge per al segle XXI. Faran possible el redirigir fons dels cars llibres de text cap a un millor aprenentatge. Ajudaran als professors a destacar-se en els seus treballs i atorgaran més oportunitats per a una major visibilitat i impacte global. Acceleraran la innovació en l’ensenyament. Els donarà als estudiants un major control sobre el seu aprenentatge. Aquestes estratègies per a qualsevol són assenyades.
Milers d’educadors, estudiants, autors, administradors i legisladors estan ja involucrats en iniciatives d’educació oberta. Tenim l’oportunitat de fer créixer aquest moviment per a incloure a milions d’educadors i institucions en tots els racons del món, rics i pobres. Tenim l’ocasió d’arribar fins a legisladors, treballant en conjunt per a materialitzar les oportunitats que se’ns presentin. Podem fer partícips a empresaris i cases editorials que estiguin desenvolupant models de negocis innovadors que són tant oberts com financerament sostenibles. Tenim l’oportunitat de nodrir a una nova generació d’estudiants involucrats amb els continguts oberts educatius, facultats pel seu aprenentatge per a compartir el nou coneixement i intuïció amb els altres. I el més important, tenim l’oportunitat de millorar dramàticament les vides de centenars de milions de persones a l’ample i llarg del món a través d’oportunitats educatives lliurement disponibles, d’alta qualitat, i rellevants localment.
Nosaltres, els signants, convidem a tots els individus i institucions a congregar-se en la Declaració de Ciutat del Cap per a l’Educació Oberta, i al fer-ho, comprometre’s a dur a terme les tres estratègies anteriorment esmentades. Encoratgem també a aquells que signin al fet que desenvolupin i persegueixin posteriors estratègies per a fomentar i sustentar esforços en el camp de la tecnologia oberta, en el lliure intercanvi de practiques d’ensenyament i altres enfocaments que promoguin l’ús més estès de l’educació oberta. Amb cada persona o institució que prengui aquest compromís—i amb cada esforç posterior per a articular aquesta visió– , ens aproparem encara més cap a un món d’educació oberta, educació flexible i efectiva per a tots.”
Jo ja l’he firmada. Pensa-hi i pren la teva decisió.
via
http://www.capetowndeclaration.org/
. Sobre què consistiria cada part en tinc una idea pensada, però les coses que fem amb els altres mai no són com hem previst si estem disposats a escoltar, ja que el producte final sempre és una creació col·lectiva. I jo penso anar a Callús a dialogar, és a dir, a escoltar i a aprendre.
