El dissabte 5 d’abril vam fer una trobada informal de professors de música d’educació secundària. L’equip de música de l’ICE vam convidar “a casa nostra” als professors de música d’institut. Per a nosaltres ja va ser un primer èxit el nombre d’assistents, doncs vam superar les nostres expectatives inicials. Espero que el matí fos també profitós per a tothom i que de l’intercanvi de coneixences i de propostes tothom en marxés content.
Per a nosaltres era un repte organitzar una trobada amb l’objectiu de “trobar-nos i conversar“. Era un encontre sense conferències, uns tallers sense “continguts” i un objectiu intangible. No era fàcil. Volíem que els assistents pugessin intervenir, però el nombre tant elevat exigia alguna organització i alguna metodologia que organitzes la conversa. Vam fer una adaptació casolana de la tècnica del metaplan, bo i aprofitant les nostres experiències de treball en grup amb els alumnes. Vam aprofitar-ho per a fer un diagnòstic de la situació de la música i fer una primera recollida de propostes. Fins i tot, vam acordar redactar unes conclusions, sumant les aportacions dels tres tallers. I si, finalment, pensem entre tots que aquestes conclusions tenen prou entitat, podem presentar-les al 2n Congrés Internacional de Música de Catalunya per a deixar constància de la veu dels professors i professores de música a l’ESO. Personalment crec que faltaria una segona trobada per a convertir les propostes en projectes, però això és un altre assumpte…
Com a coordinador del grup estic força content, perquè més enllà de la trobada, penso que hem aconseguit ser un equip: tots podem fer les coses, repartir-nos la feina, assumir responsabilitats en la nostra mesura. En la presentació-resum tots sortim en algun moment. Això no s’improvisa, ens ha costat tres cursos. Encara hi ha molt per fer, però tinc la sort de coordinar un grup petit amb molta empenta, il·lusió i capacitat de treball.
