Philharmonie de Berlín , un colós en flames.

Incendi Pilharmonie BerlinEl passat dimecres 21 de Maig , es va produir un incendi a l’edifici de la Filharmònica de Berlín, presa de les flames en ple concert on 170 bombers van tenir que controlar un incendi que sembla va començar a la teulada de l’edifici. Ubicat en ple cor de Berlín reunificat , junt a la Postdamer Platz i el Tiergarten , ja en la seva construcció l’any 1963 per l’arquitecte Hans Schaurone , va rebre crítiques per les excèntriques formes i teulades alades (  creant una excel·lent acústica ). Dirigida actualment pel britànic Simon Rattle, han passat els millors directors del món,  començant amb Herbert von Karajan, passant pel Daniel Barenboim , Zubin Metha o Kurt Masur. Fou  al final dels assajos de la programació de cap de setmana amb el ex-director Claudio Abbado quan es va produir el incendi originat per una soldadura de la teulada o a l’interior als blacons d’honor ( similar al incendi del Liceu de Barcelona)  .  Van desalotjar 400 cantants del cor juvenil quan acompanyaven el Te-Deum,  els bombers van poder desallotjar alguns instruments menys els pesats com els pianos i percussió que varen romandre al interior. Els danys són quantiosos tant pel foc, com el produït per l’aigua. Sense cap dubte , és un desastre enorme i amb dolorós resultat, des la llunyania ens sumem als tristos sentiments i ens solidaritzem amb la ciutat de Berlín per tal que es recuperi aviat d’aquesta catàstrofe. Aquestes son les imatges del incendi.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ywsI9B6BsNg " width="250" height="206" wmode="transparent" /]

L’opereta d’Offenbach , la grandària importa.

 En el nostre lèxic i la nostra gramàtica es donen curiositats que sobrepassen les normatives pròpies de la llengua , derivant en terminologies de consideració Social , psicològiques o d’altres camps del coneixement. Aquest és el cas dels diminutius , ¿quins són els principis bàsics per articular morfologies que no tenen res a veure amb el tamany ?. Ens venen al cap ràpidament exemples com : musiqueta, doneta, homenet, personeta …. , en canvi en algunes disciplines acadèmiques , ni tant sols sabríem com articular-ho, ¿quin és el diminutiu de física i química , i de matemàtiques ? . Difícil no? , doncs en el cas de l’opereta , el cas és més complex , ja què l’òpera que proposo son “els contes de Hoffmann”  (1881) de Jacques Offenbach , té la considerable duració de 3 actes + pròleg + epíleg , curteta no ?, doncs no , ja què curiosament , el llenguatge inclou diminutiu en aquell treball , feines i obres que tenen un caràcter jocós i divertit .Sembla que el compositor , tot i que va tenir prou dificultats en vida, va fundar el Théatre des Bouffes – Parisiens . Théatre des Buffes parisiensAquesta òpera va ser la seva obra pòstuma i no la va arribar a acabar , essent Ernest Giraud ( 1837-1892) qui va incorporar orquestració i alguns recitatius, per la qual cosa existeixen varies formes de posar en escena aquesta òpera ( inclosa la proposada per escrit per Offenbach). Us deixo un fantàstic” septet ” del tercer acte on podem recordar la melodia de la famosa barcarola, el tenor que fa el paper d’Offenbach és Placido Domingo.

[slideshare id=376292&doc=conteshoffmann-1209379699757265-9&w=200]

RTVE “a la carta”. Podcast i un millorat servei en directe

RNE Ràdio Nacional d’Espanya , s’ofereix per tot el territori espanyol en FM i per satèl·lit en diferents zones geogràfiques, a partir d’ara, en l Web de RTVE per mitjà del sistema P2P es pot sentir amb qualitat de CD  icon p2p (Octoshape – Large scale live streaming ). Podem cercar podscasts de Ràdio Classica , afaborint moltissim la nostra tasca educativa , tant en programes especifics de la 2 com :  El Conciertazo , Documentals produïts per la UNED , That’s english , Els concerts de la 2 . La qualitat de vídeo s’assimila a “Youtube” , tot i que la qualitat de so és molt millor (estereofònic). Una gran novetat és l’aparició de la mediateca , vídeos i àudio amb més d’un milió d’hores en arxiu audiovisual. Per a més informació es pot consultar el bloc de RNE – la madriguera -. Felicitats per la iniciativa i actualització del servei Públic de radio i televisió.

Podcast

Visca el humanisme , existeixen els sentiments positius.

Philipper Quint Aquesta és la història del violinista Philippe Quint, d’origen Rus-nordamericà i dues vegades guanyador del Grammy, el passat dia 06 de Maig de 2008, va oferir un concert exclusiu a un grup de taxistes de Nova-York. La noticia , potser no seria del tot destacable fora de les curioses característiques que han produït el esmentat concert, ja què sembla ser que el violinista , va oblidar dins el taxi que el portava a l’aeroport de Neward, el seu instrument “Stradivarius ” fabricat en 1723 i valorat en 2,5 milions d’euros segons del correu digital o 4 milions de dòlars segons catmusica . Potser perquè soc violinista i crec que tots els del gremi hem passat alguna vegada per alguna experiència similar amb els nostres instruments , el sentiment de solidaritat és més fort, la sort de Philippe es diu Mohamed Kalhil, un taxista egipci que va ser recompensat amb aquest concert i entrades a concert que farà el 23 de Setembre al Carnige Hall de Nova York . Aquest fet ens fa reflexionar que la nostra sort , de vegades ens arriba per camins molt sorprenents ( en aquest cas en forma de Mohamed) i que els amics perdurables son aquells que els trobes quan tens més fragilitat emocional , per això exclamo ; Visca la humanitat!. Us deixo el vídeo del curiós concert .

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/8MwXS3O2IZg" width="250" height="206" wmode="transparent" /]

Brundibar , memòria i dignitat dels nens de Terezín

Els nostres alumnes de primer i segon d’ESO de l’IES Martí i Franquès de Tarragona, participen aquest any al muntatge de l’òpera Brundibar dins el cicle d’òpera a secundària organitzada pel “Gran teatre del Liceu“. En edicions anteriors varem participar en espectacles com “Lisitrata” i “Regals“. Mart? FranquèsEnguany , l’òpera escollida és Brundíbar de Hans Krása, compositor jueu assassinat pels nazis en un camp d’extermini Nazi l’any 1944, els quals li demanaren aquest encàrrec per mostrar la placidesa dels camps de concentració de Terezín. L’òpera fou representada 55 vegades en 3 anys pels propis nens presos, els quals mai repetiren cap d’ells més d’una representació. Dels 15.000 presoners que van sobreviure 100. Molts d’aquests nens , després de la representació de l’òpera foren enviats als crematoris d’Auschwitz. “Gràcies a tots els nois i noies que heu treballat tant i tant per a perdurar la memòria històrica , així com beneficiar a la música en aquests moments tant i tant dificils per l’àrea . De tot cor , Gràcies a tothom , sabeu que us estimem moltissim ” (Gràcies a Josep Mª Alamcelles per la fotografia i Pedro Carabaza del vídeo).

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/PX3cOKhnG-w" width="250" height="206" wmode="transparent" /]

Brasil, paradís de la música

Film-CoverLa música popular té matisos fantàstics en tots els pobles i cultures, però allí on es ajunten la cadència del moviment amb els plors del cant, conjuntat amb l’afabilitat l’harmonia és Brasil. Sóc entusiasta d’aquesta cultura, vaig veure la projecció l’any 2006 al cinema del film “Brasilerinho“, documental on es relata l’escola del “Choro” , tot el país participa del seu folklore i viu motivat per assolir fites comunes, coneixem instruments com el cavaquinho , pandeiro , violao… o compositors com : Pixinguinha, Eson Conceiçao, Ariowaldo Pires o el pare del Sistema Educatiu musical de Brasil -“Heitor Villa-lobos“- amb la seva escola de Samba. Imatge filmEl sistema educatiu Brasiler es basa fonamentalment amb el seu propi folklore, ric i variat observem en els seus jocs per a nens la habilitat rítmica i melòdica per assolir altres facultats superiors , teniu un enllaç per a posar a prova els vostres alumnes , l’estructura és a forma d’obstinat en cercle i amb una variació final. Escatumbararibe . Zum Zum Zum / Escatumbararibê / Escatumbararibê / Escatumbatinga / Auê sarubê abá / Escatumbararibê / Escatumbatinga . Brasilerinho – Fragment del film centrat en el “Pandeiro” i Jorginho do Pandeiro.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/GpGYF-OWwVQ" width="250" height="206" wmode="transparent" /]

Són compatibles els llibres de text de les editorials amb la web 2.0?

Sciplo Quin és el present educatiu ? Quina direcció pren l’ensenyament ? Són viables els mètodes de qualsevol disciplina amb les noves tecnologies ?…  Són aquestes les preguntes que des la posició més agnòstica del panorama educatiu espanyol , ens podem fer després de concursos de càtedra, canvis curriculars (LOE), informes PISA, on per cert , ens  valoren el 2006 en competències científiques bastant malament . Els aprenentatges tenen tendència a diversificar-se per aptituds i interessos, ha sorgit una iniciativa en equip internacional i ubicat a Barcelona (director – George Gimmy-) , “Sclipo” que acaba de guanyar el concurs internacional Starup 2.0 , el qual ha creat una web que permet compartir vídeos que ensenyen a fer destreses , qualsevol tècnica està vídeotutoriada. Aquesta no és la única iniciativa d’aquesta naturalesa ,  Star you tube n’es un altre on pots compartir els vídeos que consideris millors de la xarxa . Què provocarà educativament parlant aquests portals ? , des el meu particular punt de vista, la selecció acurada del material publicable, es fa necessari garbellar la palla de publicacions que es basen en el currículum particular i menyspreen la creativitat i la innovació – ¿ cal copiar o adaptar obres de Mozart com “Ave Verum” o “Rondó alla Turca“?. Sense dubtes , les editorials per sobreviure els hi caldrà millorar la qualitat de les seves publicacions per a transcendir i perdurar el SXXI. El professorat té a la disposició de noves eines que donen resposta a la realitat concreta dels seus particulars centres, més laboriosa certament , però real i necessària, lluny de la mediocritat que es publica . Us deixo un vídeo d’aquest fantàstic canal – Sciplo –

[kml_flashembed movie="http://sclipo.com/outer_flvplayer_new.swf?file=BWT3U1C9O5&video_type=O" width="300" height="247"/]

Die Walküre , drama d’una mort anunciada

Die WalküreD’igual manera com es planteja a l’anell dels Nibelungs, fantàstica tetralogia de Wagner basada en la mitologia nòrdica i anglosaxona, els músics de secundària enfrontem el nostre curricular ocàs com la del Déu Wotan. La diferència rau en les mancances revolucionaries , ideològiques i romàntiques del nostre colectiu com feu Wagner . Per aquest motiu he preparat un treball en forma de Webqüest per a tal de conèixer la figura de Wagner, una obra fantàstica com és “la Valkyria” , segona òpera del conjunt de quatre que conformen “l’anell dels Nibelugs”, anècdotes curioses ( Wagner i el número 13) del personatge i lligat amb la trascendència i influència d’aquesta obra literària , també centrarem l’atenció en el perióde històric on es desenvolupa la creació d’aquest projecte. Per a conèixer l’argument també he creat un slidecast , els vídeos i audios de referències d’aquest dossier ens mostraran les principals característiques musicals ( leitmotiv, melodia continua, drama total , harmonia per cromatismes…) , argumentals ( relació entre músic i text, emprant com a nexe d’unió la mitologia nòrdica) i dramàtica ( on el teatre i acció està plenament relacionat amb el text i la música). Dessitjo que aquesta pràctica us sigui de utilitat .

[slideshare id=363457&doc=diewalkure-1208724231452002-8&w=300]

Bona diada de Sant Jordi 2008

En nom meu -Juli – i del Departament de Música de l’IES Martí i Franquès de Tarragona , us dessitgem una bona diada de Sant Jordi . Esperem que pugueu estimar amb un llibre i tinguem la possiblitat de llegir una rosa.

[kml_flashembed movie="http://www.postals.cat/santjordi/santjordi2.swf" width="300" height="247"/]

Accentus , l’instrument coral

 Els amants de la música vocal coral estan d’enhorabona, ja què ha aparegut un film d’Andy Sommer amb el famós i reconegut grup vocal “Accentus“, el fil conductor del film passat a DVD és el seu últim disc “Transcriptions 2“, amb més de 90.000 còpies . Les característiques d’aquest treball coral a cappella és el gran treball del seu director, Laurence Equilbey, així com el repertori altament atractiu : transcripcions de Barber, Chopin, Debussy, Mahler, Prokofiev, Ravel, Schubert, Vivaldi i Wagner. La clau del èxit d’aquest treball coral és el fet de tractar la veu com el millor intermediari que pot aspirar una melodia, creant la atmosfera harmònica de les obres originals amb els elements propis d’un excel·lent treball, inspirats en la puresa del so i no com molts cops trobem en trobades i reunions corals, on els polítics i alguns professionals del cant es gaudeixen del volum i de les grans masses corals (“… som més de 3000 veus, quin èxit, quina qualitat, quina motivació!!!…”). La perfecció i transcendència de la música , en aquest cas és intima, és professional i sobretot transmet sensacions essencials de la nostra existència. Gaudim-ne d’aquest treball tant impressionant de la companyia “Naïve“.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/CuZJstG1aQU" width="250" height="206" wmode="transparent" /]