La composició i l’experimentació de la creativitat musical en l’ensenyament secundari és el repte més considerable de la feina docent musical, amb la incorporació de les noves tècniques informàtiques , podem minimitzar la manca de coneixements harmònics i melòdics , però és gràcies a les eines d’audiovisuals que podem donar plena llibertat a la creativitat musical amb elements bàsics i amb un resultat més que òptim . El Departament d’Educació de la Generalitat, celebrant el Dia d’Internet ( 17 de Maig) proposa una aplicació que permet crear composicions audiovisuals amb el so i les imatges, al voltant de narracions digitals que podran fer els centres educatius durant el més de Maig . Aquesta aplicació rep el nom de “Improvisa” , el qual permet emprar l’ordinador com un sintetitzador de sons i imatges.
La novetat amb molts altres sintetitzadors és que pots personalitzar al teu gust tant les imatges ( 26 – que en son el nombre de tecles de l’ordinador) com el banc de sons ( que pots carregar online ), en qualsevol moment pots enregistrar les teves composicions audiovisuals i publicar-les . El programa “Improvisa” et proposa una sèrie de” demos “ per treballar o conèixer el programa amb música de Hip-hop , jazz, clàssica o experimental , així com poetes i narradors. Els mètodes per a enregistrar sons o banc de sons poden ser diversos, tot i que hem treballat moltíssim a l’aula “ l’Audacity” o “Sound Forge”. Per tal de conèixer aquesta aplicació , aquest és el tutorial , on també és pot descarregar amb pdf , per tal d’aconseguir una bona manipulació amb diverses propostes de treball , les de secundària són: Concert Multimèdia , El teu entorn ( sons en mp3 i imatges que reprodueixin el teu entorn escolar: aula, classe, menjador, cuina, barri, botigues…), El viatge ( creació de carpetes reals o fictícies ( ciència ficció, somnis, fantasia…)) , Creacions urbanes – Hip-hop / Rap ( creació de carpetes musicals i imatges de músiques actuals com el hip-hop, tecno, house, rap, grunge…) , Poetes i narradors ( Creació d’àudios a partir del material sonor que es pot trobar a la web de “Viu la poesia” i alhora crear o generar poemes visuals entorn als textos ), Nosaltres son poetes ( Us conviden a fer de poetes , gravant les vostres veus i crear les vostres pròpies carpetes de sons , així com adequar les imatges que considereu més adequades a les vostres mètriques ). Per tal de recordar l’aplicació que suggereix la vostra imaginació, aquest és el seu link .
L’Òpera romàntica de VERDI – AÏDA, la força de la Passió –
Segons Verdi , no existeix ni la música italiana, ni l’alemanya, ni la turca, però si existeix la MÚSICA!, on s’entreveu l’essència de l’òpera romàntica que es mou entre l’expressió del íntim i del missatge col·lectiu. A principis del segle XIX , l’òpera italiana destaca per les obres de Rossini que redueix els artificis tant en el recitatiu com en el desenvolupament de l’acció. Les òperes de Donitzetti i Bellini es poden considerar ja plenament romàntiques pel seu argument que torna al tràgic, l’heroic (destí , amor, mort) i la grandesa de la invenció melòdica. L’evolució cap a la profunditat dramàtica i la veritat psicològica es desenvolupa amb la figura de Verdi, autor de una trentena d’òperes on sols dues tenen el tractament de bufes : un giorno di regno i Falstaff. Puccini desenvoluparà el realisme operístic i sols continuarà la tradició còmica amb Gianni Schicchi.
L’òpera alemanya fou la primera en desenvolupar el fet nacionalista, al 1821 amb Der freischütz (el caçador furtiu) de Weber, obra independent dels models italians i francesos , portada a la màxima expressió amb R. Wagner, per a tal fi el llibret té tanta importància com l’equilibri entre text i música. Entre la rivalitat italiana i Alemanya, l’òpera francesa es desenvolupa amb els gèneres de “grand- òpera” i el drma líric, es desenvolupa sobretot amb la figura de Meyerber ( el qual ha practicat tant el singspiel alemany com l’òpera italiana en la seva joventut ), el drama líric té el moment culminant a partir de 1850 i les seves fonts son diverses mentre elles “la grand-òpera” i “l’òpera comique”. La temàtica evoluciona cap al realisme, així com l’abolició entre el seriós i el còmic , Gounod és el seu màxim representant. La segona meitat del XIX fusionarà els ideals romàntics amb les aspiracions nacionalistes contra les potències del moment. Prestigioses son les aportacions de Berlioz, Wagner, Verdi així com les contribucions de Mussorgski i Txaikovsky, Smetana i més tard el danès Nielsen i l’espanyol Granados.
A finals del segle XIX i començaments del XX es cerca la veritat psicològica i el realisme de les situacions. La meva contribució aquest fascinant gènere és el treball d’una Webquest, on dona resposta a la fascinació del romàntic per la història antiga ( l’antic Egipte dels faraons), el belcantisme i virtuosisme de les veus així com la integració de l’orquestra simfònica com una veu més de l’espectacle, el qual ens donem compte de la seva grandiositat amb l’elaboració de la tercera activitat – prenent consciència de la gran quantitat d’oficis i persones que necessitem per a generar aquesta grand – òpera que Verdi va voler donar resposta a la inauguració del Canal de Suez , malauradament no es va poder estrenar per aquell esdeveniment i va ser substituïda per “Rigoletto” – La primera activitat dona forma a la fusió de cultures i la seva música i la segona recalca la importància del text en el format musical de l’òpera. Desitjo que sigui del vostre gust aquest treball anomenat – “Aïda, la força de la passió”. Per a tal de fer-vos 5 centims , aquest és el fragment més conegut – la marxa triomfal –
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Yq_if8R5xZE" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
Pre-Matriculacions d’ensenyament no universitari pel Curs escolar 2009-10
Aquesta setmana del 21 de Març , s’han celebrat en la majoria de municipis el dia de portes obertes pel proper curs escolar. Aquest és el gran dilema per la majoria de pares i mares que saben del valor afegit que suposa l’elecció i pre-inscripció de centre per la formació dels seus fills. Tots els centres fan de més i de menys per a vendre als seus “clients” les joies , les eternes promeses en projectes de innovació lingüística, activitats extraescolars més o menys representatives ,” instal·lacions “espectaculars informatitzades o fins i tot els resultats estadístics de les últimes qualificacions de la “selectivitat” . Totes aquestes incidències són sense dubte elements determinats per a decidir l’oferta millor tenint en compte que tota la normativa i realitat educativa perduri igual com fins ara, però després dels informes desfavorables europeus sobre la salut educativa del nostre país , no sembla que sigui aquest el futur més proper. Amb la idea (equivocada o no ) de millora del rendiment escolar i donar solució al fracàs escolar, la última novetat són els centres integrats educatius de 3 a 16 anys valorats també com un valor econòmic en sí mateix ( autogestió de centre) a la vegada que agafa exemple en altres models ja editats de naturalesa privada com: Asthma, Eidos, Yolo Education Center o models més propers , sobretot al país Valencià com : Dipcas (Castelló). S’empara aquesta novetat en minvar el impacte que provoca el impàs de la mainada de primària a secundària donant satisfacció al pensament de que molts fracassos venen per la inadaptació a la nova realitat ,
quan anteriorment era aquest fet l’element de millora per l’adaptació a noves realitats i així no estar compartint pupitre 13 anys amb el mateix company/a , també es cerca l’atenció més individualitzada des molt de temps de la evolució del nen fins les portes del mon laboral o en el millor dels casos d’estudis universitaris , que fa tant de temps fa servir l’ensenyament privat , els dubtes que es plantegen en aquesta suposició és la següent : “ En el cas d’elements de fracàs o distorsió dels grups , s’actuarà de la mateixa forma i manera com es fa en la majoria de les privades , que és derivant-ho a la pública?”. La última reflexió , passa per la ment pròpia de la meva imaginació perversa, ja què es podria donar el cas de crear grans diferències socials classistes, aglutinant sectors socials i econòmiques en una xarxa pública elitista , la gran meca de molts administradors -directors de centres educatius . Com ens diu la cançó de Lluís Llach, “que tinguem Sort”.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Fk4ZHJJXLoQ" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
DOS CATALANS JA SÓN FINALISTES DEL CONCURS PER L’ORQUESTRA SIMFÒNICA YOUTUBE
Dos Catalans han arribat a ser finalistes de la primera orquestra mundial en Internet – Orquestra Simfònica de YouTube -, aquests candidats catalans són “Victor de la Rosa” i “Gener Salicrú” , també foren seleccionats 7 altres intèrprets espanyols : “Edmundo Vidal”, “Mario Pérez”, “Robert Silla”,”Saúl Tebar”, “Juan Peralta”, “Celso García Blanco” i “ David Barreda”. Un tribunal compost per músics de l’orquestra simfònica de Londres , la Filharmònica de Berlin i la Filharmònica de Nova York han seleccionat als finalistes seguint criteris d’originalitat i qualitat. Ara estem en la segona fase on els usuaris poden escollir fins el dia 22 de febrer els seus preferits amb aquest enllaç.
L’orquestra virtual ha rebut més de 3000 audicions amb representació de més de 70 països i 5 continents , i sorprenentment és l’Estat Espanyol el segon amb més finalistes darrera d’Estats Units i per davant Alemanya , França i Itàlia. El proper dia 2 de Març s’anunciarà per “YouTube” els músics guanyadors per tal de viatjar fins a Nova York , participar en conferències – entre les de Tilson Thomas (director honorificat pels Grammy de música) i altres músics destacats – per tal de culminar el 15 d’Abril amb un espectacle organitzat al Carnegie Hall . El projecte estrella és crear una “Simfonia Viva” on apareixeran els elements més destacats enllaçats en un vídeo per una mateixa peça. L’orquestra Simfònica de YouTube és un projecte on col·laboren multitud d’entitats com el Real Conservatori Superior de Madrid , Orquestra i Cors de Nacionals d’Espanya , Gran Teatre del Liceu, Orquestra Simfònica de Galicia , Orquestra Simfònica de Londres , Tan Dun (guanyador d’un Oscar).
El fet més sorprenent de la noticia és la posició tant elevada dins la selecció de finalistes de músics de l’estat espanyol , doncs el nostre és un país on sols mostra interès per la versió més “Friki” o “Juanchi” de les manifestacions artístiques musicals on es barregen interessos polítics per desqualificar uns partits als altres emprant tots els medis publicitaris , radiofònics i televisius i segons els propis medis:” sense interès partidista”. L’altre posició més extremada és desqualificar el fet musical i els seus estudis més generalistes – com l’ensenyament obligatori (ESO) – aquest és el cas del periodista de la Vanguardia- “ Jordi Barbeta “el qual proposa : …un sistema educatiu basat únicament en les assignatures instrumentals i eradicació de l’àrea de música ..”. Malgrat aquestes anomalies espai – temporals , donem la població catalana una lliçó de cultura a tots aquells que ens la minimitzen o se n’aprofiten d’ella per a sí mateixos , cal votar abans del 22 de febrer alguna opció de l’orquestra de YouTube per mostrar-nos més Europeus i qui sap si membres internacionals de una de les arts més elevades de la humanitat. Us deixo el vídeo d’un dels nostres participants ( Concert per a clarinet i orquestra de Mozart )
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/59S3TUBqNms" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
Mòbils. Taller de composició de micromúsiques
“Mòbils” és un taller de creació de composició de micromúsiques per a telèfons mòbils , aquesta activitat proposa a l’alumne la composició musical que li permetrà personalitzar les músiques del seu telèfon o d’altres, a la vegada que desenvoluparà un criteri de qualitat musical i sonora. A partir de algunes melodies de curta durada extraurem algunes idees que aplicarem a la composició de les nostres pròpies músiques. L’activitat es desenvoluparà al Centre Social i Cultural de Tarragona de l’obra Social , Fundació “La Caixa” ( carrer Colom nº 2 – Tarragona). Comença l’activitat de 9:00 a 11:00 hores del dia 17 de Febrer . Els grups que participen d’aquesta experiència no superen els 30 membres degut a la complexitat de les prestacions tècniques que realitzen , amb programes
informàtics de gravació com l’Audacity o seqüenciadors com l’Acid Xpress , també realitzaran conversions de formats d’audió a Midi i a MP3, treballarem la connexió en xarxa sense fils ( inalàmbriques ) com el Bluetooth i d’altres eines i utilitats multimèdia que descobriran en aquest taller , cal recordar que el passat curs ja varem tenir l’oportunitat de gaudir d’aquest taller on podem recordar-ho amb l’enllaç . Aquest taller va crear molta espectació fins i tot en el món acadèmic de l’ESMUC ( escola de música superior de Catalunya ) en el Departament de Sonologia el curs 2005/06 , i es va presentar com a seminari .
L’ORQUESTRA DEL REICH – “Segle XX” al 33 –
El passat dilluns dia 9 de Febrer de 2009 en l’espai del canal 33 – Segle XX – es va tractar el documental “La música al tercer Reich, la Filharmònica de Berlín i el nacionalisme ”. Aquest documental és un fantàstic projecte alemany del 2007 com d’altres anteriors projectes com “L’òpera i el Tercer Reich” de Gerald Caillat, ambdós tracten sobre la música com element de propaganda dels “Nazis” per a tal de demostrar la grandesa i heroisme de la raça ària i convertir-se en la nació més musical de la terra (entre els anys 1933 al 1944). El documental que ens ocupa, tracta la nacionalització de l’orquestra Filharmònica de Berlin l’any 33 sota la direcció de Furtwängler fent desaparèixer figures cabdals com Mendelsohn , Mahler i altres compositors jueus vius o morts així com l’acomiadament de quatre musics jueus de l’orquestra ( entre els que hi havia el concertino). Tant els músics com el director , un cop acabada la guerra van passar per indulgents processos de desnazificació , altres músics de l’època com “Arturo Toscanini” van refusar dirigir aquesta formació l’any 1936 al·legant que … no es pot tocar Beethoven en un país oprimit ….
Amb aquest documental qüestionem els compromisos socials que poden assolir les figures musicals davant la injustícia , l’ostracisme i el racisme en guerres , holocausts o altres manifestacions desmesurades i descompensades de violència . L’últim cas el tenim amb la valentia de Daniel Barenboim amb la creació de “ l’ orquestra Palestina – Israelí “ per a tal de trobar una solució justa del conflicte armat àrab – jueu . Per a tal de veure el documental de la música al tercer Reich , cal clicar aquest enllaç , és fantàstic i produeix la reflexió del poder , la seva difusió i propaganda i el paper de l’artista o músic davant aquestes pressions . Per a tal de conèixer el pensament de Daniel Barenboim (músic jueu) aquesta és l’entrevista que li fan el dia 19 de gener de 2009 la violinita “Sophie Shevardnadze” respecte el conflicte àrab i jueu.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Egt9oYFRy4U" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
Construcció de instruments, element creatiu i didàctic
La construcció de instruments , és un referent estimulador per molts alumnes de primer cicle d’ESO , on no tant sols poden aprendre el mecanisme i funcionament dels principis fonamentals de l’emissió del so , sinó també es potencia la creativitat i manipulació de les eines de la tecnologia i formulació conceptual de disseny gràfic, per la qual cosa és fa recomanable la col·laboració i ajut de l’àrea de tecnologia i plàstica. Els instruments a construir varien segons diferents variables: si son materials reciclables podem consultar aquest enllaç (Rabapot ,Contrabaix de galleda , Bicorda motoritzat ,Violoncel d’escombra , Gopiyantra , Guant de gemecs ,Ocarina de membranes ,Gralla transparent ,Trompòfon d’embut , Patata tenora i flauta de pastanaga , Aeròfon de membrana ,
Trompa de mànega , Fagot de tres notes ,Ocell de suc ,Duduk , Didjeridoo extensible ,Brunzidor , Atrapatrons ,Costellam , Campanòfon de globus , Pandero quadrat ,Testòfon pentatònic ,Qüica-gallineta ,Tubòfon de xancleta , Calimba de coberts ) que ha cercat material de la pàgina de l’atrapasons . També podem trobar altres sistemes de classificació , com instruments d’origen tradicional o popular, amb enllaços com el de JouSCout.com , o aquest exclusiu de instruments populars d’origen espanyol Construcció de instruments tradicionals o una pàgina de instruments pels més petits Instrument lab de la Kidzone (pàgina de la New York Philharmonic – està en anglès)
i també un taller de música ètnica . Un dels tipus de construcció més curiós i de més èxit entre la mainada pel reconeixement ecològic de l’experiència són els instruments fets amb residus o brossa ( desinfectada prèviament ,és clar ), una de les pàgines més curioses i més multimèdia és la del “Vertedero Sonoro” . Un vídeo de l’últim exemple és els instruments fets amb menjar . Per a qui vulgui o necessiti ampliar més webs de construcció , aquí teniu altres direccions : Construcció d’instruments de percussió , Instruments de vent i de percussió ,Idees per a construir , Més instruments , Planos de diferents tipus d’instruments , Vídeo amb algunes idees , Idees escrites .Crec molt interessant per a motivar oficis amb futur i poca competència , observeu la bellesa de la construcció del violí per un luthier , aquest va ser el element de principal motivació per l’aparició de figures com “Amati” o “Stradivarius”.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/e7AigxtoEPo " width="250" height="206" wmode="transparent" /]
Assaig General Mozartià a l’Auditori
Demà dia 30 de Gener de 2009 , els alumnes de Batxillerat d’art escènic de l’IES Martí i Franquès assistiran a l’assaig general de l’OBC ( Orquestra simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya ) a l’Auditori de Barcelona ( Sala 1 –Pau Casals -). Aquest concert respon al títol “El Concert Mozartià” – Que dirigeix Mozart – sota la direcció de “Eiji Oue” i la interpretació al piano de “Luís Rodriguez Àlvarez”. Les obres que interpretaran en aquest concert són : MOZART: Simfonia núm. 35, KV 385, Haffner , MOZART: Concert per a piano i orquestra núm. 24 KV 491 i MOZART: Simfonia núm. 39, KV 543. La justificació del concert és per assolir una bona actitud crítica i respectuosa al fet musical , així com treballar els conceptes de Simfonia Concertant amb el treball de les simfonies 35 i 39 ,
Cadència de concert amb l’audició del intèrpret al final del primer moviment del concert, la forma sonata clàssica i les característiques de l’estil galant . La Simfonia núm. 35 KV 385 –Halfner– podrem observar en la partitura les característiques del baix Alberti i la textura de la melodia acompanyada . En el concert per a piano i orquestra núm. 24 KV 491 , destacarem el piano com element de novetat de l’època , així com observarem la partitura de la cadència d’altres compositors feta a l’obra de Mozart , com és el cas de “Faure” sobre aquest concert. Per acabar , intentarem escoltar potser el Finale simfònic més famós de les simfonies de Mozart , Simfonia núm 39 , KV 543 . Una de les pàgines més interessants per conèixer la figura de Mozart és Mozart – project i per a tal de fer-nos cinc cèntims de la joia del estil Galant escoltem aquest fragment del Finale (allegro) de la Simfonia núm 39 .
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/FQG2ZW7370k" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
OBAMA DALT DEL CEL
Aquesta setmana , sens cap dubte , la noticia més important ha estat la cerimònia de investidura i jurament al càrrec del 44è president dels Estats Units de Nord – Amèrica Barack Obama – , hereu del pitjor moment econòmic de la història dels EUA i amb una imatge exterior molt deteriorada per la gestió de George Bush ( Guantanamo , guerra de Irak , Afganistan , valors ètics i morals fonamentalistes …) . Tot el planeta està eufòric amb aquest fet , totes les classes Socials , races , color de la pell …. tenen motius per gaudir-ne , fins i tot els prohoms de la música també s’han deixat seduir per Barack Obama , ho hem observat en aquesta cerimònia amb la interpretació d’un arranjament “d’Air and Simple Gifts” del compositor Nord- Americà Aaron Copland , el qual juntament amb G. Gershwin van agafar com a base de inspiració el folklore americà en el període de la gran depressió econòmica del 1929. L’arranjament musical ha estat elaborat per John Williams , reconegut creador de BSO simfòniques i lligades a la figura del director de cinema S. Spielberg, la interpretació ha anat a càrrec del violoncel·lista Yo-Yo Ma i el violinista més famós del món , d’origen jueu Itzhak Perlman , els tres son grans amics i han col·laborat en projectes comuns anteriorment com Schindler’s List . No sabem si serà el gran president que s’anuncia , tampoc si reforçarà totes les il·lusions posades en ell , però si sabem que els seus amics músics , de gran prestigi en els seus camps professionals , s’ho passen d’allò més bé pensant en l’esperança que genera el líder , i potser sí que transcendeix més enllà d’una gestió política. De totes maneres , gaudim d’aquesta eufòria conjunta amb la interpretació arranjada “d’Air and Simple Gifts “ i celebrem l’arribada de l’home Obama . Welcome Mr. President and take it easy.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/02Ao9jyq5Vk" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
El Tema original d'A. Copland és "Simple Gifts" , escolta el tema original
Què està pensant, professor Einstein? – Teatre Científic
Demà dia 23 de Gener, i coincidint amb la setmana que faig l’onomàstica , la fundació -obra Social – de la “Caixa” , m’ha ofert un magnífic regal . Aquest és la representació teatral de la molt gaudeada obra -“Què està pensant , professor Einstein?” . Des l’any 2005 , les crítiques ( opinions ) dels alumnes de segon cicle d’ESO i Batxillerat que ha passat per Cosmocaixa , superen el diagnòstic de molt favorables . La Sinopsi de l’espectacle recull tres instants de la vida del científic alemany. Albert Einstein es qüestiona des la maduresa el recorregut pel que ha passat el seu pensament científic, sobre la pregunta essencial del què ha de fer-se amb la ciència. Què? Com ? Perquè ? Per a què?.
L’any 1905 , el jove Albert Einstein , desconegut pel món , escriu cinc articles que revolucionaran la física del segle XX. Quina ha estat la seva transcendència d’aquesta revolució ?. Un molt jove Einstein de 5 anys es sorprèn i es qüestiona per alguna cosa que no compren, és fa la primera pregunta científica. Després de la representació , i haurà un col·loqui on els alumnes podran parlar sobre els aspectes de la representació que són clau per apropar-nos al pensament científic de Einstein. El format es molt atractiu , participatiu i inclusiu, sols la vessant més humana i filosòfica del personatge atrau de forma poderosa al espectador , aquest n’és una opinió de Guillem ( alumne de l’escola Sadako)”… En contra del que jo m’esperava i encara que els professors ens ho havien avisat, a l’obra no van parlar gaire de fórmules científiques sinó que va ser una obra més filosòfica, reflexiva. Això em va cridar l’atenció perquè jo m’esperava una obra més científica, i crec que si hagués estat així, l’obra no m’hauria agradat tant”… Veig molt necessari cridar l’atenció en la formació global humanista, som un tot i no sols un tipus d’habilitat, ja què al final no som ni aquella cosa tant concreta , ni tant sols podem deixar-nos seduir per la “moda”, és buida de continguts i poc longeva, tal i com diu una de les frases de les anotacions dels espectadors “…Comprendre és comprimir, la ciència es pot comprendre sense intuir , l’art es pot intuir sense comprendre“. Gràcies Cosmocaixa pel vostre regal , els nostres alumnes gaudiran de la reflexió , el mètode i la sensibilitat del geni ( fes una aproximació a Einstein ). Aquest és un petit vídeo de l’home – geni.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/l-1Z2wi2uSA" width="250" height="206" wmode="transparent" /]