Del 11 al 16 de Març es celebra a Tarragona el XV Festival de Dixies on la veu es converteix en l’element conductor d’aquesta edició. Des les arrels més africanes amb la Diva negre de Paris (Dee Dee Bridgewater) , als sentiments més profunds del Gospel , amb la cantant catalana de Big Mama i la coral dels Esclat Gospel Singers. Des l’scat de Cab Callowey revisada per l’agrupació argentina (Porteña Jazz Band) a les Divines que ens traslladen als anys 40. I participen un total de 27 formacions de nou països participants, cent cinc activitats al llarg de 6 dies i de 193 músics i cantants. Les actuacions tenen lloc des els locals convencionals “Teatre Metropol“, auditori de “la Caixa “i la Fundació de “la Caixa de Tarragona“, així com espectacles de carrer i places com el mateix mercat, sales de cafès , cerveseries i bars animen la nit Tarragonina. Els restaurants ofereixen espectacles en directe, per primer cop la Biblioteca pública participa descobrint-nos el seu fons d’enregistraments i publicacions, incloent el cnetre Penitenciari que obre les seves portes als ritmes del Jazz. Les barriades també participen d’aquesta activitat cívica. Els artístes participants aquesta edició són els txecs Brass Band Rakovnik, els francesos Les Zauto Stompers, D’ixie et d’Ailleurs i Five in Orbit, els portuguesos Cottas Club Jazz Band, els canaris Alabama Dixieland Jazz Band, els valencians La Nova Dixieland Band, els grups catalans Rino Dixie Band, Ron en la Sonda, i Boogaloo Stompers Sextet, a més de fins a deu formacions del Camp de Tarragona. A nivell educatiu, els nostres alumnes de Primer d’ESO de l’IES Martí i Franqués , han assistit i participat a l’acutació realitzada al Teatre Metropol del dia 13 de Març , amb la formació Valenciana “La Nova Dixeland Band“, on conegueren la història de Jazz, origens , arrels i evolució de forma lúdica i participativa , creant-se una comunicació directa i significativa entre la formació i el públic assistent.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/luvNIOIgQ1U" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
Aquest és el curtmetratge guanyador de l’edició 2008 dels Oscars, obra de Suzie Templeton, guanyadora tant de crítica com de públic en l’última edició del
El Dia 13 de Febrer, 1000 alumnes de secundària i els seus professors van fer un recorregut a peu d’uns 20 Km aproximadament , per tal de recaptar fons per a financiar un projecte de desenvolupament al Congo.
L’antropòloga Caroline Wilkinson ha reconstruït digitalment el rostre de J. S. Bach, gràcies a les tècniques forenses d’imatge , el rostre del compositor s’ha fet per la petició de la
de Saint-Saëns , _el Cigne_ del “Carnaval dels animals“, de tal manera que pots aconseguir els punts suficients per a guanyar una entrada al proper concert de l’orquestra. Gran iniciativa, i molt creativa, així com a sorprenent.
En època d’avaluacions trimestrals, és quan més apareixen els dubtes d’aprenentatge, moments pràcticament terapèutics col·lectius, on els grups didàctics posen en comú les seves experiències de grups – classe, de coneixements adquirits o no i la paraula que més suscita l’interès del col·lectiu és : “
Les reformes educatives en aquest país han estat una constant des fa més de 60 anys, i curiosament totes han sorgit per arreglar o desarreglar els mateixos problemes , que d’una manera o altre no han resolt . Potser aquest últim sistema educatiu és un dels pitjors, o no , qui ho sap, ja què en veure documentals com el que proposo al final del article, observem quins motius proposa el ministre Villar Palasí per a ordenar la LGE (llei general d’educació), amb una visió un tant optimista respecte el que va passar a posteriori o potser en alguns aspectes . El que sembla prou clar és que les successives lleis a aquesta no han tingut prou tranquill·itat legislativa per assolir resultats , també és cert que els canvis en l’educació sols es poden avaluar a llarg termini i els canvis puntuals són els més aconsellables per atacar la debilitat del sistema, molt millor que els canvis globals , que l’únic que provoquen es incertesa i intraquil·litat en un sector que necessita temps i tranquil·litat per a dur-los a terme. Un especial record per aquell que enyoren la seva infantesa i justifiquen la seva educació com la millor de totes, aquí els deixo la seva o la nostra realitat, ja què es fa difícil amb tant de canvi, però no per això ens cal tornar-nos amnèsics dels temps que ens va tocar aprendre a aprendre.
Els Oratoris són les grans formes vocals-instrumentals religioses per excel·lència, varen néixer en el Barroc i totes les etapes històriques varen tractar aquesta forma que en la manca de representació escènica , pel seu format manté tota la força dramàtica . La temàtica o material de treball predilecte fou “la Bíblia“, tant el nou com antic testament, encara que en el temps, per estilística evoluciona amb canvis temàtics com és el cas que ens proposa “
L’obra està dividida en
Des l’any 2004 que m’arribà el llibre “Musica Encreuada” d’en David Puertas , he anat seguint les idees originals d’aquest músic i periodista que forma part del col·lectiu tant ben tractat de professors de música de secundària al institut “’
Amb un dels dos llibres és motiu suficient per agrair-te la teva dedicació , amb les dues eines de pensament es fa progressiva la nostra satisfacció per gaudir la teva feina. ENHORABONA i gràcies per la teva tasca . Els companys de treball et volem animar i reconeixer el teu esforç. Per tal de conèixer millor al músic , aquest és el vídeo que es va projectar en el programa