“El virtuosisme” instrumental del Barroc, fora de la coincidència de la gran capacitat de creativitat , treball i perfecció, és amb la capacitat gremial de l’aparcició dels constructors instrumentals que amb consonància a la demanda d’aquestes joies artesanals per part de les grans famílies reials i de la cort, es construeixen els instruments més perfectes de la història , ja què encara avui en dia tenen la emissió i distribució dels sons més perfectes. Luthier, és la persona que construeix , ajusta o repara instruments de corda fregada i pulsada, entre els que hi ha violins, violes, violoncels, contrabaixos, violes de gamba ,tot tipus de guitarra ( acúsitques, elèctriques, electroacústica), quatres, llaüts, arxillaüts, tiorbes i mandolines. El nom primitiu de luthier , prové de la paraula “luth“(llaüt). En gran part del món hispànic es tradueix el mot com llauter o luter, al diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, es registra amb el nom de “violer”. Al ser un ofici Gremial, existeixen diferents escoles repartides pel mon d’aquest ofici, els principals i més coneguts són: itàlia: Família Amati, Bergonzi, Nicolo Gagliano, Guadagnini, Guarneri, Montagnana, Stradivari… , França: Bernardel, Jean Baptiste Collin-Mezin, Jean Baptiste Villaume… , Hongaresos: Otto Erdesz , Alemanys: Klotz, Karl Hermannn , Austria: Stainer.
De tots aquests grans fabricants i artesans, destaca , Antonio Stradivari . Nascut el 1644 i morí 1737, va nèixer i visquè a Cremona , ciutat de cult pels luthiers, els seus instruments millor valorats són entre 1700 i 1725, es va crear la legenda del secret de la gran qualitat dels seus instruments per tradició oral familiar, que es diu que es trencà a començament del segle XIX. Encara avui en dia és un misteri els motius de la perfecció d’aquests instruments que s’han intentat reproduir amb les eïnes actuals de còpia ; emular el barnis, espectografies de les mesures i gruix de les fustes, tales de les fustes en els mateixos boscos , de nit i en lluna plena per aprofitar l’impuls de la sàvia , però no sembla possible clonar-ho, sembla que la última teoria es declina en la naturalesa de les fustes d’aquell temps que podien impregnar-se d’una erupció volcànica de la zona, qui sap?. Per tal d’entendre aquest ofici us proposo aquest Vídeo d’un luthier Romanès -nord americà. També us proposo la construcció d’un instrument estelar de l’època com és la flauta de bec.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2V-YjNPWRsQ" width="200" height="164" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/WiSW6LPchSc" width="200" height="164" wmode="transparent" /]