En una de les nombroses activitats que realitzem en el departament del Martí Franquès fa tres anys, varem assistir en directe a la representació del musical -“Hoy no me puedo levantar” – de Mecano al teatre Moviestar de Madrid. Varem organitzar varies activitats complementaries aquest esdeveniment , i una d’aquestes fou la representació d’una projecció dels cinemes “IMAX” de la capital d’Espanya, en aquest varem veure un documental de la National Geographic – “la increible màquina humana“- vaig quedar molt impressionat del tractament i realització d’aquest en IMAX, fa poc l’he trobat per internet on es pot veure integrament. El fragment que més m’interessà fou obviament el que tractava l’oïda i el sentit de l’equilibri amb les imatges de les cordes vocals del cantant “Steve Tyler” (cantant d’Aerosmith) en un concert i les lesions o patologies que presenta el mal ús de les cordes vocals . Per a complimentar la informació de que son les cordes vocals i en concret l’aparell fonedor cal clicar aquest link per tal de conèixer més vers aquest aparell tant important per a la comunicació , l’aparell fonedor està relacionat directament amb l’aparell respiratori i l’aparell ressonador i identifica les característiques tímbriques de la veu que podeu desenvolupar clicant aquest mapa conceptual vers la veu humana.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/oxege2pTX74" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
Un dels últims treballs de recerca que tutoritzo pel curs 2008/09 , és el que em va proposar “Rafa”, alumne de segon de Batxillerat que dedica molt de temps i esforç a la seva gran afició – El flamenc – i concretament el toc de palos amb guitarra flamenca . La cultura flamenca em va interessar arrel d’una estada estival a “Granada” com a violinista de l’orquestra d’aquesta ciutat, i malgrat no formava part de la meva tradició, vaig tenir atracció pels festivals de Córdova , Cants de les mines de Múrcia … Crec que l’oportunitat d’aprofundir en aquest estil em va posar les piles , per la qual cosa m’alegra l’ocasió per a difondre aquesta tradició popular . Cercant per la xarxa , vaig trobar un vídeo de RTVE , del programa : ” 
Un punt important del vídeo és la classificació dels diferents palos , identificant-los en Bàsics (Tonas i seguiriyas, soleares i tangos), Cants afandangaos ( Verdales, cante de juan Brera, Malagueña ,taranto, …), estils procedents del folklore autòcton – no tant aflamencats- ( Villancets, nanas, cants de trilla, sevillanes…), cants d’importació d’anada i tornada ( Guajira, rumba, vidalita, colombiana, milonga, farruca…), estils atípics (Petenera i Zambra granadina).Acaba el vídeo amb la importància de la lletra en els diferents tipus de flamenc així com destacar la finalitat del flamenc com a “forma de relació social” entre els membres amb les lletres i didàctica d’aprenentatge . El Flamenc no és un estil, sinó una forma d’interpretar , pel que sorgeixin diferents estils musicals. Aquest és l’enllaç per a 
El passat dia 28 de Juny es va clausurar el primer Congrés d’Internet a l’aula que durant tres dies , va concentrar més de 10.000 docents de l’estat en quatre seus : 
El inici del Congrés el dia 26 era prometedor , presentat pel conseller d’ensenyament E. Maragall amb conceptes com : …”Cal passar de que l’ús de les noves tecnologies sigui considerat una bona practica a la normalització en el seu ús”….i conferència del creador d’Apple – 
Moodle i la ràdio, llibre electrònic, ràdio lectiva , 
“…El professor que té un blog no domina les TIC” , “Falla la visió del currículum ja que apareixen nous alfabetismes“,”tipologies d’adaptadors“,”Quina ha d’esser la formació del professorat, la formació ha d’estar centrada en la innovació tecnològica o la didàctica? “, ” concepte de l’edupunk“, “Tenim una escola del SXIX, amb pares i professors del XX i alumnes del XXI”. –Menys tecnologia i més pedagogia- Cal Reservar energies per a capitalitzar la innovació metodològica – Més exigència , implicació i compromís propi i dels companys – aquestes foren les conclusions més destacables. No voldria passar per alt la conferència del professor –Alejandro Piscitelli -del 
crec que va tenir una ment clara i ràpida per analitzar , diagnosticar i respondre a totes les qüestions proposades en la seva ponència , així com un bagatge bibliogràfic molt important , destacant cites des Aristòtil ( ” educar és treure la pols a llibres vells per omplir cervells buits“) fins als més actuals com David Buckingham (“Más alla de la tecnologia”), va qüestionar: Què necessiten saber els alumnes del futur? Com preparar-se els alumnes i professors de la intoxicació mediàtica? Com poden els medis digitals enfortir l’aprenentatge? . = Mon incert. 
El final del congrés varen ser focs d’artifici amb 
Enfocarà la xerrada – audició el gènere instrumental clàssic amb les formes “Simfonia” i “Sonata“, tant importants en l’estil i estructura de molta de la música que arribarà fins al Segle XX inclós. L’autor d’aquestes xerrades el vaig conèixer amb la seva publicació “
Els jocs pertanyen a la naturalesa més sensible de la humanitat, sense aquesta necessitat, els grans tractats i teoremes que contenen l’esforç com a mètode no tindrien èxit . La motivació d’aquest catalitzador és l’element fonamental de destreses – la curiositat per la millora personal – . Tot en justa mesura , i sense que sigui “la part un tot” , ni “el tot una part”, m’agradaria tractar els minijocs com “element cabdal ” per créixer en coneixement . Queda lluny ( crec ? ) , els dies que s’escollien al Conservatori , els alumnes de violoncel segons amb la rapidesa de reflexes que prometien alhora d’agafar un regle deixat en el buit . Els reflexes s’eduquen com tantes habilitats , aquesta és la proposta d’aquest flash, intenta coincidir els cursors i lletres del teclat amb les propostes dels gràfics i amb una música atractiva com la de : Hold you back , The never never i Mackerel fihing , escollint entre tres tipus de guitarres ( com “Hero guitar 3”) – Les Paul, Big Flying V o un banjo – o d’altres sorpreses que no explico. Desitjo que gaudiu del joc i de la música, podeu millorar les vostres habilitats i els reflexes.
Amb la nova incorporació en l’ensenyament de l’especialització artística de 
tècniques de vocalització i treball de la respiració intercostal posterior per a tal d’exercitar potència i ressonàncies als possibles locutors, actors o qualsevol ofici que es reguli amb la veu. La resposta ha estat immediata – “… hasta donde ha llegado el despropósito del sistema educativo para permitir esto” … ( sense voler donar més pistes que el propi llenguatge per veure l’origen de l’observació). Gràcies a que els músics estem prou informats , he pogut descobrir aquesta novetat editorial a 
Aquest és l’últim treball del mestre i compositor “Jordi Cervelló” amb la intervenció del pianista 
Dona la coincidència que vaig estudiar amb el mestre de violí, ja que aleshores era el professor titular del conservatori de Badalona , compartint espais amb altres celebritats com : 
Degut a la nova ordenació “LOE” , l’àrea de música desapareix en el segon cicle del currículum de secundària , ja què ha de competir amb assignatures com : Informàtica, Física i química, biologia… . Atenent al ultilitarisme d’elecció d’optativitat , condicionaments i coaccions d’alguna àrea i al fet de que el nostre centre no oferta música a 3er d’ESO, pràcticament es pot assegurar que aquest és un Crèdit de Síntesi Pòstum. Vaig pensar que aquest curs (2007/08) podíem atendre a les noves tecnologies dins l’aula de música , realitzant tallers de “
Tractaríem transversalment programes informàtics online (movie maker, Studio 8, slideshare, boomslide, google vídeo…) , també es veuria representada l’àrea de visual i plàstica , amb fotografies elaborades pels propis alumnes ( referència dels seus gustos, aficions, ambients , hobbies, …) o dibuixos tractats amb flash player o paint, així com l’àrea de Socials ( participant de l’entorn de Tarragona i rodalies). La música en la seva majoria és de gustos comuns dels grups , tot i que hi ha algun cas creat per ells mateixos i per al treball . Els paràmetres a treballar eren els de la creativitat , originalitat i significació semàntica dels temes musicals escollits, tot el treball ( que per a qui no està acostumat a treballar online , és bastant complexa) 
queda apaivagat per la recompensa del reconeixement dels comentaris editats en els seus portals usuals d’edició dels vídeos ( youtube, google, slide…), motivant un esforç complementari amb la reflexió final del projecte , justificació del treball ; reflexions tècniques d’aquests i explicació de les dificultats que han tingut i editat al “
La setmana passada , uns quants alumnes d’ESO em varen demanar treballar a l’aula una cançó de
Em va sorprendre la manera de tractar el rebuig en la família i l’entorn de la homosexulitat . Vaig començar a cercar informació de l’element motívic de la lletra, i sorpresa, trobo les següents declaracions de la cantant : …”M’identifico amb la cançó perquè al escriure-la vaig pensa en la societat que em senyalava “, “ la cançó neix amb un amic que és gai i que em va explicar el rebuig que va viure en la seva família . Jo sabia que el que era aquell sentiment de rebuig per a qui tu estimes i vaig pensar que aquesta història s’havia d’explicar” . Va ser en aquest punt de la conversa on les qüestions a incorporar aquesta cançó com un símbol alternatiu es van esvair de totes : …“jo no voldria que cap dels meus fills fos gay ja què sé que es tindrien d’enfrontar a perjudicis socials i perquè m’agradaria esser avia i perquè jo crec que el més feliç és el que Deu va fer, així com perfecte , l’home i la dona com a parella”, i continúa amb … Aquesta no és la realitat, hi han homes que maltracten a les dones o dones que els hi posen les banyes a l’home”, llavors prefereixo un fill feliç a un fill que faci mal. Si tu em dius : “ el teu fill serà un mascle, però farà mal a la seva família, o que serà gay i tindrà una parella i serà feliç , prefereixo això“. Tot confús , només em queda centrar-me en fer feliços als meus alumnes i accedir a les seves peticions de treball de la cançó , ja què tot el demés són faules.