L’Avaluació de Curs de Primer de Batxillerat – Anàlisi Musical – dins la modalitat de Batxillerat d’Arts escèniques es concreta en tres fases que es temporitza en els espais trimestrals. En el primer trimestre varem experimentar amb el fet musical des del punt de vista sensorial i creatiu amb apartats de musicologia ( projecte DOSE , P-Soup...) i creacions musicals amb splicemusic sequencer , Logic Fun , Punto y Tono , Acid X-Press , com a projecte varem crear músiques per a mòbil ( Taller de mòbils ) . El Segon trimestre es va centrar en la creació i modificació de registres de veu i efectes sonors amb la participació com a projecte del concurs de Ràdio 4 – Sentits en 2 minuts-. Treballarem amb Audacity i Podproducer (ID-3) . El tercer trimestre es va centrar amb el treball plenament analític formal , treballat des el inici del curs amb formes senzilles (Estròfica, binaria, ternària, Rondó, forma Sonata, Tema i Variacions, Minuet…) per a tal de concretar com a projecte l’anàlisi d’algun tema de propi gust i estil . Per arribar aquest final hem assistit a Assajos generals a l’Auditori de Barcelona de l’OBC amb Mozart – Simfonia 35, o l’assaig d’una òpera al Liceu – Tiefland – Eugen d’Albert , concerts de música Balcànica amb els Moussakis , també una audició de Bat Audicions al Metropol amb els Beatles i la setmana de Dixies a Tarragona així com obres de teatre científic :” Què està pensant, professor Einstein?” I “La mirada de Darwin”.
El taller de mòbils ens va ajudar a perfeccionar el programa de Sony – Àcid X-press. Els continguts de l’assignatura han elaborat un recorregut genèric des els inicis de la història de la música fins als nostres dies per a tal de conèixer l’estil i evolució de les formes musicals , va semblar prou divertit la Webquest que vaig crear per conèixer de forma activa l’òpera de Verdi – Aída – amb alguna llicència històrica sense que s’enfadi l’autor . També varem treballar amb la col•laboració de la Mediateca de CaixaForum per a elaborar els Media que es concreten amb el programa Improvisa (del Departament d’educació ) per tal de crear vídeos musicals. Aparegueren oportunitats encara d’assistència voluntària com l’obra de teatre musical dels Pagagnini que vingueren a Tarragona o la el treball Coral amb l’òpera prima de Tim Burton – Pesadillas de Navidad – Així com destacar el concert de final de curs on participarem les modalitats de llenguatge musical, arts escèniques i el d’anàlisi musical amb un programa coral , instrumental , fragments cantats de musical i al final tota una secció representada de l’obra Antaviana amb textos de Pere Calders. Per l’assignatura d’anàlisis , la tecnologia dels nostres dies ens ha permès treballar sense llibre de guia, tot i que és d’agrair que n’aparegui algun al mercat aviat no és imprescindible amb eines com Projecte Keeping Score o d’altres consultables a la Wiki del institut. Malgrat tot , considero un curs molt aplicatiu i el problema ha estat l’entrega de projectes , tot amb això , aquest és un dels últims treballs entregats.
Category Archives: General
2ª TROBADA D’EDUCADORS BLOCAIRES 2009
El passat dissabte dia 30 de Maig de 2009 , varem tenir l’oportunitat de trobar-nos professorat de diferents especialitats de” primària” i “secundària” amb responsables de CRPs a la Facultat de Psicologia de Tarragona i organitzat pel ICE per tal de posar en comú inquietuds educatives. Es va gestionar durant el matí de 10:00 fins les 15:00 hores amb un espai de descans a les 11:30 fins les 12:00, ens va presentar la proposta de treball Xavier Suñer com a coordinador de la Trobada i la presentació va anar a càrrec de Mercè Gisbert ( Vice-Rectora de la URV). Els camps de treball es diversificaren en quatre propostes : 1- Llibres digitals, Per què? 2- Treballar per competències , una nova escola ? 3- Repensar la formació de professorat 4- Model 1:1 ( 1 alumne -1 ordinador). Vaig escollir el grup de treball 1:1 moderat per Artur Tallada i conduït per Marià Cano, amb dos professors de tecnologia de les terres de l’Ebre
– “dos cracks “ amb una amplia trajectòria formativa com a professors de cursets a distància dins la web 2.0. Des el principi de la jornada de treball , Marià ens posa reptes i qüestions a resoldre com: Quina ha de ser l’arquitectura TIC? – Quins són els models d’Aula 1:1 ? – Quina tecnologia disposem ( actualitat i tendències ), Quins són els espais i els temps ? Quines Metodologies són els aconsellables ? Programari lliure o condicionat? Exposició conductista o lineal ? Quin maquinari a la classe? Quines experiències prèvies tenim, i els resultats? Quines són les infraestructures que tenim ? Quines serien les més optimes? Al final ens proposà preguntes genèriques com : El model 1:1 és Sostenible ? – S’ha de mantenir o renovar el material ? I econòmicament ? és Transferible ? – a més de 2000 centres. Parlarem d’experiències prèvies a Portugal amb el projecte Magallanes – 1:1 Intel mèdia aporta ajuts als alumnes portuguesos amb aparells a 50 Euros.
També parlarem del Grup obert “Jode” i del projecte “School of the future”- Microsoft de Philadelphia. Si teniu curiositat a respondre aquestes qüestions, així com conèixer la resta de tallers de treball, us convido a cercar en aquest link de la wiki creada per l’ocasió, com podeu observar , aquestes trobades anuals son eines transversals al projecte d’Escola 2018 , una proposta de projecte educatiu a 10 anys ( 2008-2018).La jornada fou molt interessant per la reflexió així com per retrobar una micro Societat educativa que tenim finalitats afins i comunes , que no per això exitoses per sí soles , però crec que prou significatives. Aquest és el vídeo passat pel canal 33 de la feina 1:1 aplicada a les terres de l’Ebre on Marià Cano explica la feina que fan a l’IES els Alfacs amb col·laboració de la URV.
Pensa i Escolta en Barroc
Aquesta setmana hem viscut l’emoció que produeix l’exaltació d’un fet col·lectiu com és el futbol Europeu ( amb el gol de “Gusiluz” = Andrés Iniesta ) , però també ha estat una setmana marcada per l’emoció d’esdeveniments culturals , en concret musicals com són : la segona conferència que recull “el tercer cicle de conferències de Redescobrint les obres mestres III “a l’auditori de la fundació “ la Caixa” de Tarragona pel musicòleg Rafel Esteve , com el Mil·lenium emès el dia 7 de Maig al Canal 33 amb la xerrada de Joan Vives ( el qual col·labora amb Catalunya Música) , Oriol Pérez i Treviño, Jan van den Bosshe, Cesc Gelabert i Mireia Pintó. En el Cicle de Conferències es van tractar els Concerts de “Il cimento dell’armonia e dell’invencione” Op.8. Tothom coneix algun fragment dels concerts, però menys coneguts els sonets que els acompanyen , els quals descriuen la textura i color que s’ha de donar a cada fragment, descobrint-nos paisatges pastorals marcats pels esdeveniments i fenòmens meteorològics, així com el poder de”Bacus“en la tardor entre molts detalls musicals, amb els afegits i novetats editades o copiades que s’han descobert al llarg dels diferents anys. La discografia proposada varen ser les del director “Trevor Pinnock” amb l’English Concert i la de H. Von Karajan.
La Segona joia cultural té relació amb la figura de G. F. Handel , desvetllant la figura de Handel amb música , dansa, teatre i relacionant-lo amb d’altres compositors de l’època com Francesc Valls ( visionant-lo amb el seu Rèquiem ) o Domenech Tarradelles, molt interessant visió del gran mestre actualitzant-lo als nostres temps . Tenim la sort que Joan Vives ha estat a Tarragona amb la fundació “La Caixa” dins cicles de conferències dedicades a J. S. Bach, sempre il·lustradores i pertinents a la nostra curiositat, no veig oportú escollir entre totes les experiències d’aquesta setmana, ja què cadascuna ens aporta un recó interessant al nostre esperit Barroc i amb aquest sentit voldria destinar aquesta projecció del programa “Milleniun” a la companya de feina – Carme G.– que recull l’esperit humanista amb la perseverança per tots els camps del coneixement extremada sensibilitat i respecte per l’art i la música.
Pre-Matriculacions d’ensenyament no universitari pel Curs escolar 2009-10
Aquesta setmana del 21 de Març , s’han celebrat en la majoria de municipis el dia de portes obertes pel proper curs escolar. Aquest és el gran dilema per la majoria de pares i mares que saben del valor afegit que suposa l’elecció i pre-inscripció de centre per la formació dels seus fills. Tots els centres fan de més i de menys per a vendre als seus “clients” les joies , les eternes promeses en projectes de innovació lingüística, activitats extraescolars més o menys representatives ,” instal·lacions “espectaculars informatitzades o fins i tot els resultats estadístics de les últimes qualificacions de la “selectivitat” . Totes aquestes incidències són sense dubte elements determinats per a decidir l’oferta millor tenint en compte que tota la normativa i realitat educativa perduri igual com fins ara, però després dels informes desfavorables europeus sobre la salut educativa del nostre país , no sembla que sigui aquest el futur més proper. Amb la idea (equivocada o no ) de millora del rendiment escolar i donar solució al fracàs escolar, la última novetat són els centres integrats educatius de 3 a 16 anys valorats també com un valor econòmic en sí mateix ( autogestió de centre) a la vegada que agafa exemple en altres models ja editats de naturalesa privada com: Asthma, Eidos, Yolo Education Center o models més propers , sobretot al país Valencià com : Dipcas (Castelló). S’empara aquesta novetat en minvar el impacte que provoca el impàs de la mainada de primària a secundària donant satisfacció al pensament de que molts fracassos venen per la inadaptació a la nova realitat ,
quan anteriorment era aquest fet l’element de millora per l’adaptació a noves realitats i així no estar compartint pupitre 13 anys amb el mateix company/a , també es cerca l’atenció més individualitzada des molt de temps de la evolució del nen fins les portes del mon laboral o en el millor dels casos d’estudis universitaris , que fa tant de temps fa servir l’ensenyament privat , els dubtes que es plantegen en aquesta suposició és la següent : “ En el cas d’elements de fracàs o distorsió dels grups , s’actuarà de la mateixa forma i manera com es fa en la majoria de les privades , que és derivant-ho a la pública?”. La última reflexió , passa per la ment pròpia de la meva imaginació perversa, ja què es podria donar el cas de crear grans diferències socials classistes, aglutinant sectors socials i econòmiques en una xarxa pública elitista , la gran meca de molts administradors -directors de centres educatius . Com ens diu la cançó de Lluís Llach, “que tinguem Sort”.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Fk4ZHJJXLoQ" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
DOS CATALANS JA SÓN FINALISTES DEL CONCURS PER L’ORQUESTRA SIMFÒNICA YOUTUBE
Dos Catalans han arribat a ser finalistes de la primera orquestra mundial en Internet – Orquestra Simfònica de YouTube -, aquests candidats catalans són “Victor de la Rosa” i “Gener Salicrú” , també foren seleccionats 7 altres intèrprets espanyols : “Edmundo Vidal”, “Mario Pérez”, “Robert Silla”,”Saúl Tebar”, “Juan Peralta”, “Celso García Blanco” i “ David Barreda”. Un tribunal compost per músics de l’orquestra simfònica de Londres , la Filharmònica de Berlin i la Filharmònica de Nova York han seleccionat als finalistes seguint criteris d’originalitat i qualitat. Ara estem en la segona fase on els usuaris poden escollir fins el dia 22 de febrer els seus preferits amb aquest enllaç.
L’orquestra virtual ha rebut més de 3000 audicions amb representació de més de 70 països i 5 continents , i sorprenentment és l’Estat Espanyol el segon amb més finalistes darrera d’Estats Units i per davant Alemanya , França i Itàlia. El proper dia 2 de Març s’anunciarà per “YouTube” els músics guanyadors per tal de viatjar fins a Nova York , participar en conferències – entre les de Tilson Thomas (director honorificat pels Grammy de música) i altres músics destacats – per tal de culminar el 15 d’Abril amb un espectacle organitzat al Carnegie Hall . El projecte estrella és crear una “Simfonia Viva” on apareixeran els elements més destacats enllaçats en un vídeo per una mateixa peça. L’orquestra Simfònica de YouTube és un projecte on col·laboren multitud d’entitats com el Real Conservatori Superior de Madrid , Orquestra i Cors de Nacionals d’Espanya , Gran Teatre del Liceu, Orquestra Simfònica de Galicia , Orquestra Simfònica de Londres , Tan Dun (guanyador d’un Oscar).
El fet més sorprenent de la noticia és la posició tant elevada dins la selecció de finalistes de músics de l’estat espanyol , doncs el nostre és un país on sols mostra interès per la versió més “Friki” o “Juanchi” de les manifestacions artístiques musicals on es barregen interessos polítics per desqualificar uns partits als altres emprant tots els medis publicitaris , radiofònics i televisius i segons els propis medis:” sense interès partidista”. L’altre posició més extremada és desqualificar el fet musical i els seus estudis més generalistes – com l’ensenyament obligatori (ESO) – aquest és el cas del periodista de la Vanguardia- “ Jordi Barbeta “el qual proposa : …un sistema educatiu basat únicament en les assignatures instrumentals i eradicació de l’àrea de música ..”. Malgrat aquestes anomalies espai – temporals , donem la població catalana una lliçó de cultura a tots aquells que ens la minimitzen o se n’aprofiten d’ella per a sí mateixos , cal votar abans del 22 de febrer alguna opció de l’orquestra de YouTube per mostrar-nos més Europeus i qui sap si membres internacionals de una de les arts més elevades de la humanitat. Us deixo el vídeo d’un dels nostres participants ( Concert per a clarinet i orquestra de Mozart )
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/59S3TUBqNms" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
L’ORQUESTRA DEL REICH – “Segle XX” al 33 –
El passat dilluns dia 9 de Febrer de 2009 en l’espai del canal 33 – Segle XX – es va tractar el documental “La música al tercer Reich, la Filharmònica de Berlín i el nacionalisme ”. Aquest documental és un fantàstic projecte alemany del 2007 com d’altres anteriors projectes com “L’òpera i el Tercer Reich” de Gerald Caillat, ambdós tracten sobre la música com element de propaganda dels “Nazis” per a tal de demostrar la grandesa i heroisme de la raça ària i convertir-se en la nació més musical de la terra (entre els anys 1933 al 1944). El documental que ens ocupa, tracta la nacionalització de l’orquestra Filharmònica de Berlin l’any 33 sota la direcció de Furtwängler fent desaparèixer figures cabdals com Mendelsohn , Mahler i altres compositors jueus vius o morts així com l’acomiadament de quatre musics jueus de l’orquestra ( entre els que hi havia el concertino). Tant els músics com el director , un cop acabada la guerra van passar per indulgents processos de desnazificació , altres músics de l’època com “Arturo Toscanini” van refusar dirigir aquesta formació l’any 1936 al·legant que … no es pot tocar Beethoven en un país oprimit ….
Amb aquest documental qüestionem els compromisos socials que poden assolir les figures musicals davant la injustícia , l’ostracisme i el racisme en guerres , holocausts o altres manifestacions desmesurades i descompensades de violència . L’últim cas el tenim amb la valentia de Daniel Barenboim amb la creació de “ l’ orquestra Palestina – Israelí “ per a tal de trobar una solució justa del conflicte armat àrab – jueu . Per a tal de veure el documental de la música al tercer Reich , cal clicar aquest enllaç , és fantàstic i produeix la reflexió del poder , la seva difusió i propaganda i el paper de l’artista o músic davant aquestes pressions . Per a tal de conèixer el pensament de Daniel Barenboim (músic jueu) aquesta és l’entrevista que li fan el dia 19 de gener de 2009 la violinita “Sophie Shevardnadze” respecte el conflicte àrab i jueu.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Egt9oYFRy4U" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
Construcció de instruments, element creatiu i didàctic
La construcció de instruments , és un referent estimulador per molts alumnes de primer cicle d’ESO , on no tant sols poden aprendre el mecanisme i funcionament dels principis fonamentals de l’emissió del so , sinó també es potencia la creativitat i manipulació de les eines de la tecnologia i formulació conceptual de disseny gràfic, per la qual cosa és fa recomanable la col·laboració i ajut de l’àrea de tecnologia i plàstica. Els instruments a construir varien segons diferents variables: si son materials reciclables podem consultar aquest enllaç (Rabapot ,Contrabaix de galleda , Bicorda motoritzat ,Violoncel d’escombra , Gopiyantra , Guant de gemecs ,Ocarina de membranes ,Gralla transparent ,Trompòfon d’embut , Patata tenora i flauta de pastanaga , Aeròfon de membrana ,
Trompa de mànega , Fagot de tres notes ,Ocell de suc ,Duduk , Didjeridoo extensible ,Brunzidor , Atrapatrons ,Costellam , Campanòfon de globus , Pandero quadrat ,Testòfon pentatònic ,Qüica-gallineta ,Tubòfon de xancleta , Calimba de coberts ) que ha cercat material de la pàgina de l’atrapasons . També podem trobar altres sistemes de classificació , com instruments d’origen tradicional o popular, amb enllaços com el de JouSCout.com , o aquest exclusiu de instruments populars d’origen espanyol Construcció de instruments tradicionals o una pàgina de instruments pels més petits Instrument lab de la Kidzone (pàgina de la New York Philharmonic – està en anglès)
i també un taller de música ètnica . Un dels tipus de construcció més curiós i de més èxit entre la mainada pel reconeixement ecològic de l’experiència són els instruments fets amb residus o brossa ( desinfectada prèviament ,és clar ), una de les pàgines més curioses i més multimèdia és la del “Vertedero Sonoro” . Un vídeo de l’últim exemple és els instruments fets amb menjar . Per a qui vulgui o necessiti ampliar més webs de construcció , aquí teniu altres direccions : Construcció d’instruments de percussió , Instruments de vent i de percussió ,Idees per a construir , Més instruments , Planos de diferents tipus d’instruments , Vídeo amb algunes idees , Idees escrites .Crec molt interessant per a motivar oficis amb futur i poca competència , observeu la bellesa de la construcció del violí per un luthier , aquest va ser el element de principal motivació per l’aparició de figures com “Amati” o “Stradivarius”.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/e7AigxtoEPo " width="250" height="206" wmode="transparent" /]
Assaig General Mozartià a l’Auditori
Demà dia 30 de Gener de 2009 , els alumnes de Batxillerat d’art escènic de l’IES Martí i Franquès assistiran a l’assaig general de l’OBC ( Orquestra simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya ) a l’Auditori de Barcelona ( Sala 1 –Pau Casals -). Aquest concert respon al títol “El Concert Mozartià” – Que dirigeix Mozart – sota la direcció de “Eiji Oue” i la interpretació al piano de “Luís Rodriguez Àlvarez”. Les obres que interpretaran en aquest concert són : MOZART: Simfonia núm. 35, KV 385, Haffner , MOZART: Concert per a piano i orquestra núm. 24 KV 491 i MOZART: Simfonia núm. 39, KV 543. La justificació del concert és per assolir una bona actitud crítica i respectuosa al fet musical , així com treballar els conceptes de Simfonia Concertant amb el treball de les simfonies 35 i 39 ,
Cadència de concert amb l’audició del intèrpret al final del primer moviment del concert, la forma sonata clàssica i les característiques de l’estil galant . La Simfonia núm. 35 KV 385 –Halfner– podrem observar en la partitura les característiques del baix Alberti i la textura de la melodia acompanyada . En el concert per a piano i orquestra núm. 24 KV 491 , destacarem el piano com element de novetat de l’època , així com observarem la partitura de la cadència d’altres compositors feta a l’obra de Mozart , com és el cas de “Faure” sobre aquest concert. Per acabar , intentarem escoltar potser el Finale simfònic més famós de les simfonies de Mozart , Simfonia núm 39 , KV 543 . Una de les pàgines més interessants per conèixer la figura de Mozart és Mozart – project i per a tal de fer-nos cinc cèntims de la joia del estil Galant escoltem aquest fragment del Finale (allegro) de la Simfonia núm 39 .
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/FQG2ZW7370k" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
OBAMA DALT DEL CEL
Aquesta setmana , sens cap dubte , la noticia més important ha estat la cerimònia de investidura i jurament al càrrec del 44è president dels Estats Units de Nord – Amèrica Barack Obama – , hereu del pitjor moment econòmic de la història dels EUA i amb una imatge exterior molt deteriorada per la gestió de George Bush ( Guantanamo , guerra de Irak , Afganistan , valors ètics i morals fonamentalistes …) . Tot el planeta està eufòric amb aquest fet , totes les classes Socials , races , color de la pell …. tenen motius per gaudir-ne , fins i tot els prohoms de la música també s’han deixat seduir per Barack Obama , ho hem observat en aquesta cerimònia amb la interpretació d’un arranjament “d’Air and Simple Gifts” del compositor Nord- Americà Aaron Copland , el qual juntament amb G. Gershwin van agafar com a base de inspiració el folklore americà en el període de la gran depressió econòmica del 1929. L’arranjament musical ha estat elaborat per John Williams , reconegut creador de BSO simfòniques i lligades a la figura del director de cinema S. Spielberg, la interpretació ha anat a càrrec del violoncel·lista Yo-Yo Ma i el violinista més famós del món , d’origen jueu Itzhak Perlman , els tres son grans amics i han col·laborat en projectes comuns anteriorment com Schindler’s List . No sabem si serà el gran president que s’anuncia , tampoc si reforçarà totes les il·lusions posades en ell , però si sabem que els seus amics músics , de gran prestigi en els seus camps professionals , s’ho passen d’allò més bé pensant en l’esperança que genera el líder , i potser sí que transcendeix més enllà d’una gestió política. De totes maneres , gaudim d’aquesta eufòria conjunta amb la interpretació arranjada “d’Air and Simple Gifts “ i celebrem l’arribada de l’home Obama . Welcome Mr. President and take it easy.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/02Ao9jyq5Vk" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
El Tema original d'A. Copland és "Simple Gifts" , escolta el tema original
Què està pensant, professor Einstein? – Teatre Científic
Demà dia 23 de Gener, i coincidint amb la setmana que faig l’onomàstica , la fundació -obra Social – de la “Caixa” , m’ha ofert un magnífic regal . Aquest és la representació teatral de la molt gaudeada obra -“Què està pensant , professor Einstein?” . Des l’any 2005 , les crítiques ( opinions ) dels alumnes de segon cicle d’ESO i Batxillerat que ha passat per Cosmocaixa , superen el diagnòstic de molt favorables . La Sinopsi de l’espectacle recull tres instants de la vida del científic alemany. Albert Einstein es qüestiona des la maduresa el recorregut pel que ha passat el seu pensament científic, sobre la pregunta essencial del què ha de fer-se amb la ciència. Què? Com ? Perquè ? Per a què?.
L’any 1905 , el jove Albert Einstein , desconegut pel món , escriu cinc articles que revolucionaran la física del segle XX. Quina ha estat la seva transcendència d’aquesta revolució ?. Un molt jove Einstein de 5 anys es sorprèn i es qüestiona per alguna cosa que no compren, és fa la primera pregunta científica. Després de la representació , i haurà un col·loqui on els alumnes podran parlar sobre els aspectes de la representació que són clau per apropar-nos al pensament científic de Einstein. El format es molt atractiu , participatiu i inclusiu, sols la vessant més humana i filosòfica del personatge atrau de forma poderosa al espectador , aquest n’és una opinió de Guillem ( alumne de l’escola Sadako)”… En contra del que jo m’esperava i encara que els professors ens ho havien avisat, a l’obra no van parlar gaire de fórmules científiques sinó que va ser una obra més filosòfica, reflexiva. Això em va cridar l’atenció perquè jo m’esperava una obra més científica, i crec que si hagués estat així, l’obra no m’hauria agradat tant”… Veig molt necessari cridar l’atenció en la formació global humanista, som un tot i no sols un tipus d’habilitat, ja què al final no som ni aquella cosa tant concreta , ni tant sols podem deixar-nos seduir per la “moda”, és buida de continguts i poc longeva, tal i com diu una de les frases de les anotacions dels espectadors “…Comprendre és comprimir, la ciència es pot comprendre sense intuir , l’art es pot intuir sense comprendre“. Gràcies Cosmocaixa pel vostre regal , els nostres alumnes gaudiran de la reflexió , el mètode i la sensibilitat del geni ( fes una aproximació a Einstein ). Aquest és un petit vídeo de l’home – geni.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/l-1Z2wi2uSA" width="250" height="206" wmode="transparent" /]