El passat 10 a 14 de Juny de 2009 va tenir al Gerald Lynch Theater de la ciutat Universitària de Nova York el “Word Science Festival” . Participaren científics , neurocirurgians, actors , ballarins, musics, escultors, astrònoms, … per tal d’establir preguntes tant bàsiques com : que ens porta a commoure’ns en una melodia o harmonia, quina relació hi ha entre” neurones i notes “(altura ), “els pioners de la ciència” ,” avian Einsteins” ( relació de llenguatge entre animals i humans ),” Il•luminats genis “( relacionant la creació del moviment amb la música ) , “ciència i fe “, “ciència és a tot arreu” i un conjunt d’activitats , col•loquis, concerts i exhibicions que donaren forma al esdeveniment de l’estiu. Participaren entre d’altres musics com Bobby McFerrin o Yo-yo-Ma, actors com Glenn Close o Michael York , científics com Daniel Levitin , professor de Psicologia com “Paul Bloom”, neurocientifics com “V.S. Ramachandran” o “Nancy Andreasen”, coreògrafs i ballarins com “Hill T. Jones” i llarg conjunt de personalitats de diferents camps del coneixement. Per a què tractar tants camps en un moment que es divergeix i es independitza cada cop més el coneixement? , aquest és la gràcia d’aquest congrés , doncs sembla que potser no tenim tantes divergències i l’element comú és la nostra neurologia davant cada font del llenguatge i creativitat o fe. Aquest congrés lliga amb el tema de treball dels nois i noies de Batxillerat que treballen la motivació que tenien els científics i filòsofs grecs com Plató i Aristòtil , amb els efectes que produïa la música i altres llenguatges sobre la conducta . – Llibres de la República i Política – respectivament. També és una crida d’atenció als postres polítics amb el menyspreu que han tractat dins l’ensenyament a la matèria de música , infravalorada i traspassada en competències a entitats de caire local i sota les mans de “personal laboral” en el millor dels casos per a atendre la qualitat segons diuen , doncs bé , les grans potències com Estats Units exposa el llenguatge artístic com element transparent i de debat per a què la societat discuteixi de la seva necessitat mèdica i científica , sense negocis paral•lels ni gerents tipus “L. Millet” que generin guanys personals amb fons públic. Per a tal de mostrar com es va desenvolupar el festival , recullo aquesta presentació de Bobby Mc Ferrin.

World Science Festival 2009: Notes & Neurons, Part 1 of 5 from World Science Festival on Vimeo.

 El passat 22 de Maig a les 12:30 varem participar amb alumnes voluntaris de primer i segon d’ESO en l’òpera de Benjamin Britten – el petit escura-xemeneies– després de mesos de treball i amb l’assaig general el dia 7 i 21 de Maig, va arribar el dia del concert en el marc incomparable del Gran Teatre del Liceu en la seva sala gran. Com a curiositat , a l’assaig previ del concert del dia 22 va assistir com a espectadora la Ministra de cultura aprofitant la visita al gran teatre del Liceu , la meva modesta opinió és que potser no s’esperava ni el grau d’atenció ni el nivell en alumnes de Secundària Catalans , serà exportable amb alumnes Madrilenys al Teatro Real de Madrid ? . Demagogia barata la meva, però no el fet de cantar amb 12 i 13 anys a la sala gran del gran Teatre del Liceu que va tenir la recompensa gratificant de cantar en aquest entorn, acompanyants de membres de la JONC, dirigits per Elisenda Carrasco , acompanyats pel cor d’escena que dirigeix la pròpia Elisenda a Sant Cugat i acompanyat en el cant per més de 400 cantants i aplaudits en tot el seu aforament per pares, mares i companys de classe que varen voler acompanyar als companys cantaires,  en total més de 50 cantants de Primer i Segon d’ESO, edat que el propi B. Britten reclama per aquesta òpera i per el cor de les fades del seu Somni d’una nit d’estiu, amb un talent pedagògic fantàstic en el món coral igualat per pocs compositors. Coincidirem moltes formacions corals de secundària arreu de Catalunya (1700 en total i 36 centres de secundària )amb varies funcions durant dos dies. La gratificació acadèmica que es pot donar aquests valents és l’excel•lència quantificada amb la nota d’actitud dins el seu currículum personal trimestral dins l’àrea de música, però la millor gratificació és el resultat de la feina ben feta potser té una mica de futur , com deia aquell polític que escoltava els “xunguitos” en la intimitat per esgarrapar vots de les classes més obreres. Musicalment parlant, la obra de Britten és agraïda tonalment , el que la fa complexa i difícil en la seva execució és la velocitat de recitat de text , així com la seva longitud , la posta en escena i drama fou tractat com un conte , per la qual cosa agilitzà moltíssim la dificultat textual , convertint-se la posta en escena amb un aliat generós de la complicació textual d’Eric Crozier.  Un dia inoblidable per la majoria dels assistents a l’espectacle, ja què sempre existeix algú que espera molt més , però no crec que millor, per tot això i molt més us dono les gràcies mil vegades , no cal que llegiu matemàtiques per estimar-les , cal viure-les en directe i que es donin les millors condicions per apreciar-les. Les fonts de fotografies pertanyen als companys de l’IES la Mercè d’Hospitalet i al seu professor Josep Mª Almacelles que coincidirem amb l’acció teatral de l’òpera. Aquest és un vídeo gravat al Teatro Real de Madrid de la mateixa òpera ( però sense alumnes de secundària , je je je je ).