Al final , aquell projecte d’interaccionar diferents auditoris amb simultaneitat de temps i espai , és una realitat amb l’iniciativa del Liceu , últimissima interacció de la web 2.0. Amb aquest projecte podem definir en directe :

Retransmissions de conferències, cursos i altres actes: Master Class de dansa, cursos de teatre, lectura de contes participativa…Taules rodones i debats amb participació de ponents des de qualsevol ciutat. Retransmissió de festivals.Retransmissió d’espectacles.

Podem  interaccionar, intercanviar projeccions i visualitzacions d’exposicions, laboratoris de programes audiovisuals, aplicacions multimedia.

L’accés als continguts d’arxius multimedia es farà per un portal unificat dels centres adherits i es podra consultar en punts adequats en els equipaments públics de l’anella cultural.

Els objectius de l’anella cultural són posar en xarxa les grans instal·lacions culturals de Catalunya i intercon·nectar-les amb institucions territorials i municipals. Adaptar les últimes tecnologies de xarxes òptiques , mòbils i media al servei de les necessitats del món cultural. Interaccionar internacionalment les institucions participants. Interconectar grups de recerca universitaria i aconseguir una implicació de les empreses tant tecnològiques com del sector cultural.

Aquest projecte bé impulsat per: CCCB , la fundació i2CAT, i la xarxa transversal de municipis, els centres culturals que hi participen en la fase pilor són els que acutalment estan dotats dels materials media adequats per aquesta tecnologia, que són : El centre de cultura Contemporanea de Barcelona (CCCB), el Liceu de Barcelona , Imac de Lleida, Teatre principal d’Olot, Museu de Granollers i el centre d’art “cal Massó” de Reus , més endavant continuarà una segona fase. Per a més informació consulteu la pàgina LICEU-FAQ_anellaweb . Sigui benvingut aquest projecte als nostres escenaris.

Sembla curiós i anecdòtic, però és des el dia 11 de gener de l’any 2008 portada dels principals diaris de tirada nacional, s’ha resolt el concurs per posar lletra a l’himne nacional espanyol, concurs amb més de 2000 propostes i analitzades i resoltes per (atenció!): iniciativa del COE ( comitè Olímpic Espanyol) i les SGAE (Societat General d’autors i Editors). Sembla prou nou, però sembla que no és així, ja un il·lustre General de Reus , el General Prim, el 1870 va convocar un concurs per a crear un himne nacional per substituir un toc militar anomenat “Marxa Granadera“, d’autor desconegut que apareix  corregit el 1761 en el llibre d’ordenances de tocs militars de la infanteria espanyola, sembla ser que aquell concurs va quedar desert , ja que aquest toc militar a perdurat fins els nostres dies amb un altre connat de substitució durant la segona república (1931-39) amb el famós himne de “Riego“(conegut sobretot pels tenistes espanyols que participaren en una copa Davis enfront Austràlia) . El fet és que el General Franco (d’ofici: dictador falangista) , va restablir aquesta marxa granadera en un decret del 17 de juliol de 1942 (amb una revisió del mestre Pérez Casas). Existeixen dues versions : la completa i la breu , tot i que durant la dictadura aparegueren transcripcions amb lletra com la de l’any 36 amb tant singular lletra (Viva España /alzad los brazos hijos del pueblo español /que vuelve a resurgir /gloria a la Patria que supo seguir / sobre el azul del mar el caminar del Sol. /¡Triunfa España!/ los yunques y las ruedas /cantan al compás/ del himno de la fe. /Juntos con ellos /cantemos de pie /la vida nueva y fuerte /de trabajo y paz)  .  El nou himne té la següent lletra ( Viva España!/Cantemos todos juntos/con distinta voz/y un solo corazón/¡Viva España!/desde los verdes valles/al inmenso mar,/un himno de hermandad/Ama a la Patria/pues sabe abrazar,/bajo su cielo azul,pueblos en libertad/Gloria a los hijos/que a la Historia dan/justicia grandeza/democracia y paz ) . El Compositor ” Anton García Abril”  en el diari del mundo declara que un himne ha de tenir per definició text i música , per la qual cosa sense lletra un himne queda coix, però n’és conscient que escriure un himne en ple segle XXI és molt difícil , ja que és alguna cosa pròpia del passat, tot i que conclou que els himnes no es canten per decret. Quasi tots els himnes de tot el mon parlen d’herois , ciutadans dessagnant-se, passió, gloria… ( menys l’alemany que n’és una adaptació d’un quartet de Haydn – Kayserquartett), veig difícil trobar un nexe d’unió als territoris que configuren  l’estat per a tal de concretar sentiments comuns, a toc d’humor he trobat aquest sucós concurs de selecció d’himne del grup les Luthiers (Himnovaciones),  elaborat en 4 vídeos que s’hi pot accedir en finalitzar cada parcial pel menú)[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/iKdbc1fmIwI" width="304" height="250" wmode="transparent" /]

El passat 22 de Novembre fou Santa Cecília, la patrona dels músics, a part d’esser el record per molts pares “una bona excusa de fer una Xocolatada“, o en el millor dels casos del concert on practicaren els seus fills les habilitats adquirides a l’escola de música , ¿sabem qui fou Santa Cecília i per quin motiu s’associa amb els músics?

Sembla ser que el dia del seu matrimoni ( explicat en les seves “actes“), en tant que els musics tocaven, Cecilia cantava a deu  al seu cor ( no es sap si el segle IV o V dC.) . A finals de l’edat mitjana va començar a representar-se la santa tocant l’orgue i cantant.

No deix de ser curiosa la llegenda d’aquesta Santa que per mantenir la virginitat feu creure al seu marit la ira i colera d’un àngel protector si aquest la tocava, i fins i tot l’arribà a convertir a ell al cristianisme per la via del Papa Urbà. És aquesta Santa el símbol de les primeres pioneres del Cristianisme, i tant ella com el seu marit i coneguts foren martiritzats fins a la mort. En el seu cas , per la condició de pionera catòlica i preferida del Papa Urbà fou enterrada en la cripta pontificia de la catacumba de San Calixte. Tot un símbol pels primers fidels cristians 

Download link