Aquest és l’últim treball del mestre i compositor “Jordi Cervelló” amb la intervenció del pianista José Enrique Bagaría . El disc està editat per Columna música i és dedicada monograficament al compositor Català “Jordi Cervelló” , el títol del treball és “Obres per a piano , piano works” , amb anterioritat té una extensíssima dicografia en obres per a cordes “Divertimento , string works” , “Fantasia concertant per a violí i orquestra”, “Anna Frank , un símbol”… Dona la coincidència que vaig estudiar amb el mestre de violí, ja que aleshores era el professor titular del conservatori de Badalona , compartint espais amb altres celebritats com : Benet Casablanca, Roger Alier, Josep Soler, Eulàlia Soler… , fou un professor escrupolós amb la seva feina , tot i que té una vessant humanística molt propera a l’alumne , els xinesos ho descriuen com un tipus de salsa agria -dolça . D’aquesta forma descric la seva música quan l’escolto , es converteix en el més líric dels contemporanis , com passa a ser el més reaccionari dels lírics. Enhorabona mestre pel seu talent i gràcies per la música.

 Fragment Sonatina I – Vivo e Grazioso –  Divetimento (String Works)

 L’edició 2008 del Premi Príncep d’Asturies ha anat a parar a les mans de les orquestres infantils i juvenils “Simon Bolivar” de Veneçuela , ja en parlava en aquest bloc el mes de Febrer , la gran tasca educativa i formadora d’aquest projecte iniciat per “Jose Antonio Abreu” i que actualment continua sota la direcció de Gustavo Dudamel . En aquests moments de decisió clau pel futur educatiu a l’estat espanyol i català , es veuen els Sistemes educatius d’altres països que es basen en la música com un valor primordial de l’educació amb molta enveja . Veneçuela , sorgeix en tots els camps del coneixement amb força , energia i gran preparació dels seus professionals, sense perdre de vista encara el gran desequilibri existent entre les classes socials més desafavorides i la gran inseguretat ciutadana , malgrat aquest gran ítem, han entès que la disciplina , ordenació racional del càlcul , teoremes del esforç , dialèctica del llenguatge , rigor científic i curiositat pel desconegut …  són qualitats que es potencien de manera exotèrmica per mitjà de catalitzadors com la música, l’esport , el teatre, i no amb la massificació de  matemàtiques , de  ciències aplicades ( on es practiquen  “quimicefes”) o la sobrealimentació de la sintaxis (no atenent al raonament , sols la forma). La síntesis és que els bons resultats són d’importació , tot i que es valoren els esforços. Potser necessitem més gent que deixi parlar , així com educar més l’oïda per entendre allò que necessitem i no fer callar tant com estem acostumats . “Porqué no te callas?”. Aquest és l’acta del jurat en l’edició 2008 i que coincidia amb la presentació a premi de la tasca del “Palau de la Música Catalana” en l’any del seu centenari . Un petit record al ridícul musical espanyol en l’edició del festival d’Eurovisió 2008 a Belgrad , tot i que sabem el muntatge comercial desplegat per guanyar alguns diners , menyspreuar al proïsme i a professions artístiques és una característica nacional de gran afició – Passa amb SMS . 

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/js0Qzxdrne8" width="300" height="247" wmode="transparent" /]

 Aquesta és la història del violinista Philippe Quint, d’origen Rus-nordamericà i dues vegades guanyador del Grammy, el passat dia 06 de Maig de 2008, va oferir un concert exclusiu a un grup de taxistes de Nova-York. La noticia , potser no seria del tot destacable fora de les curioses característiques que han produït el esmentat concert, ja què sembla ser que el violinista , va oblidar dins el taxi que el portava a l’aeroport de Neward, el seu instrument “Stradivarius ” fabricat en 1723 i valorat en 2,5 milions d’euros segons del correu digital o 4 milions de dòlars segons catmusica . Potser perquè soc violinista i crec que tots els del gremi hem passat alguna vegada per alguna experiència similar amb els nostres instruments , el sentiment de solidaritat és més fort, la sort de Philippe es diu Mohamed Kalhil, un taxista egipci que va ser recompensat amb aquest concert i entrades a concert que farà el 23 de Setembre al Carnige Hall de Nova York . Aquest fet ens fa reflexionar que la nostra sort , de vegades ens arriba per camins molt sorprenents ( en aquest cas en forma de Mohamed) i que els amics perdurables son aquells que els trobes quan tens més fragilitat emocional , per això exclamo ; Visca la humanitat!. Us deixo el vídeo del curiós concert .

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/8MwXS3O2IZg" width="250" height="206" wmode="transparent" /]