Aquesta setmana , sens cap dubte , la noticia més important ha estat la cerimònia de investidura i jurament al càrrec del 44è president dels Estats Units de Nord – Amèrica Barack Obama – , hereu del pitjor moment econòmic de la història dels EUA i amb una imatge exterior molt deteriorada per la gestió de George Bush ( Guantanamo , guerra de Irak , Afganistan , valors ètics i morals fonamentalistes …) . Tot el planeta està eufòric amb aquest fet , totes les classes Socials , races , color de la pell …. tenen motius per gaudir-ne , fins i tot els prohoms de la música també s’han deixat seduir per Barack Obama , ho hem observat en aquesta cerimònia amb la interpretació d’un arranjament “d’Air and Simple Gifts” del compositor Nord- Americà Aaron Copland , el qual juntament amb G. Gershwin van agafar com a base de inspiració el folklore americà en el període de la gran depressió econòmica del 1929.
L’arranjament musical ha estat elaborat per John Williams , reconegut creador de BSO simfòniques i lligades a la figura del director de cinema S. Spielberg, la interpretació ha anat a càrrec del violoncel·lista Yo-Yo Ma i el violinista més famós del món , d’origen jueu Itzhak Perlman , els tres son grans amics i han col·laborat en projectes comuns anteriorment com Schindler’s List . No sabem si serà el gran president que s’anuncia , tampoc si reforçarà totes les il·lusions posades en ell , però si sabem que els seus amics músics , de gran prestigi en els seus camps professionals , s’ho passen d’allò més bé pensant en l’esperança que genera el líder , i potser sí que transcendeix més enllà d’una gestió política. De totes maneres , gaudim d’aquesta eufòria conjunta amb la interpretació arranjada “d’Air and Simple Gifts “ i celebrem l’arribada de l’home Obama . Welcome Mr. President and take it easy.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/02Ao9jyq5Vk" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
El Tema original d'A. Copland és "Simple Gifts" , escolta el tema original

Avui dia 3 de Desembre de 2008 , el quartet de corda “

un prefecte romà va voler decapitar-la, va assistir-li tres cops al coll i aquesta es va debatre tres dies entre la vida i la mort , durant aquest període , va tenir gran afluència de peregrinació fins la visita d’Urbà , al qual li confià les seves possessions. En morir , fou sepultada junt a la cripta pontifícia ,en la
El cap de setmana he celebrat una reunió familiar, al final dels postres va aparèixer una guitarra i el repertori que es cantava en les tunes a la nostra adolescència. Vaig tenir molta recança per recrear l’acompanyament d’aquelles cançons que em recordaven èpoques pretèrites (…i totes en castellà ), però he de reconèixer que a mesura que cantàvem , entre familiar i amistós , el clima d’alegria i eufòria varem omplir l’estança . Per a tal de reflexionar en els sentiments tant contradictoris que vaig tenir (rebuig i satisfacció) he cercat
la informació la he trobat en la web de la
El passat dia 28 de Juny es va clausurar el primer Congrés d’Internet a l’aula que durant tres dies , va concentrar més de 10.000 docents de l’estat en quatre seus :
El inici del Congrés el dia 26 era prometedor , presentat pel conseller d’ensenyament E. Maragall amb conceptes com : …”Cal passar de que l’ús de les noves tecnologies sigui considerat una bona practica a la normalització en el seu ús”….i conferència del creador d’Apple –
Moodle i la ràdio, llibre electrònic, ràdio lectiva ,
“…El professor que té un blog no domina les TIC” , “Falla la visió del currículum ja que apareixen nous alfabetismes“,”tipologies d’adaptadors“,”Quina ha d’esser la formació del professorat, la formació ha d’estar centrada en la innovació tecnològica o la didàctica? “, ” concepte de l’edupunk“, “Tenim una escola del SXIX, amb pares i professors del XX i alumnes del XXI”. –Menys tecnologia i més pedagogia- Cal Reservar energies per a capitalitzar la innovació metodològica – Més exigència , implicació i compromís propi i dels companys – aquestes foren les conclusions més destacables. No voldria passar per alt la conferència del professor –Alejandro Piscitelli -del
crec que va tenir una ment clara i ràpida per analitzar , diagnosticar i respondre a totes les qüestions proposades en la seva ponència , així com un bagatge bibliogràfic molt important , destacant cites des Aristòtil ( ” educar és treure la pols a llibres vells per omplir cervells buits“) fins als més actuals com David Buckingham (“Más alla de la tecnologia”), va qüestionar: Què necessiten saber els alumnes del futur? Com preparar-se els alumnes i professors de la intoxicació mediàtica? Com poden els medis digitals enfortir l’aprenentatge? . = Mon incert.
El final del congrés varen ser focs d’artifici amb
El passat dia 11 de Juliol de 2008 es va clausurar la tercera edició d’escola d’estiu d’educació musical a Tàrrega, on ens hem trobat els mestres i professors de música de primària i secundària de Catalunya i país Valencià. El curs va començar el 8 de Juliol i es va organitzar per l’
Aquest tipus d’escoles d’estiu , no veig tant important el fet d’aprendre habilitats o adquirir nous coneixements com el fet de reconèixer recursos puntuals , noves tendències, intercanvi d’experiències que tenen sortida en les realitats particulars del nostre país . Bàsicament aprenem a conèixer les realitats educatives del nostre territori i reconèixer la nostra pròpia , des les terres de l’ebre , país Valencià , fins les terres de l’alt Empordà , passant pel Vallès , Anoia o Andorra . Aquestes trobades ens donen força i energia per a començar el curs pel que té d’engrescador el contacte entre participants que tenen i comparteixen destins , alegries i dificultats comunes , pel que sempre cal agrair i disculpar-se pels dies de teràpia col·lectiva que suposa compartir 4 dies conjuntament el gremi de mestres de música tant ben tractats per la Societat de començament del Segle XXI. Voldria mostrar una petita representació auditiva de l’escola : ” Una de les obres del cant comú de les nou del matí” i una de les “audicions” tractades en el taller de les 3 i 1/2 de la tarda del dimecres i dijous .
Enfocarà la xerrada – audició el gènere instrumental clàssic amb les formes “Simfonia” i “Sonata“, tant importants en l’estil i estructura de molta de la música que arribarà fins al Segle XX inclós. L’autor d’aquestes xerrades el vaig conèixer amb la seva publicació “