Els jocs pertanyen a la naturalesa més sensible de la humanitat, sense aquesta necessitat, els grans tractats i teoremes que contenen l’esforç com a mètode no tindrien èxit . La motivació d’aquest catalitzador és l’element fonamental de destreses – la curiositat per la millora personal – . Tot en justa mesura , i sense que sigui “la part un tot” , ni “el tot una part”, m’agradaria tractar els minijocs com “element cabdal ” per créixer en coneixement . Queda lluny ( crec ? ) , els dies que s’escollien al Conservatori , els alumnes de violoncel segons amb la rapidesa de reflexes que prometien alhora d’agafar un regle deixat en el buit . Els reflexes s’eduquen com tantes habilitats , aquesta és la proposta d’aquest flash, intenta coincidir els cursors i lletres del teclat amb les propostes dels gràfics i amb una música atractiva com la de : Hold you back , The never never i Mackerel fihing , escollint entre tres tipus de guitarres ( com “Hero guitar 3”) – Les Paul, Big Flying V o un banjo – o d’altres sorpreses que no explico. Desitjo que gaudiu del joc i de la música, podeu millorar les vostres habilitats i els reflexes.
Per a jugar, clicar aquí
Amb la nova incorporació en l’ensenyament de l’especialització artística de 
tècniques de vocalització i treball de la respiració intercostal posterior per a tal d’exercitar potència i ressonàncies als possibles locutors, actors o qualsevol ofici que es reguli amb la veu. La resposta ha estat immediata – “… hasta donde ha llegado el despropósito del sistema educativo para permitir esto” … ( sense voler donar més pistes que el propi llenguatge per veure l’origen de l’observació). Gràcies a que els músics estem prou informats , he pogut descobrir aquesta novetat editorial a 
Aquest és l’últim treball del mestre i compositor “Jordi Cervelló” amb la intervenció del pianista 
Dona la coincidència que vaig estudiar amb el mestre de violí, ja que aleshores era el professor titular del conservatori de Badalona , compartint espais amb altres celebritats com : 
Degut a la nova ordenació “LOE” , l’àrea de música desapareix en el segon cicle del currículum de secundària , ja què ha de competir amb assignatures com : Informàtica, Física i química, biologia… . Atenent al ultilitarisme d’elecció d’optativitat , condicionaments i coaccions d’alguna àrea i al fet de que el nostre centre no oferta música a 3er d’ESO, pràcticament es pot assegurar que aquest és un Crèdit de Síntesi Pòstum. Vaig pensar que aquest curs (2007/08) podíem atendre a les noves tecnologies dins l’aula de música , realitzant tallers de “
Tractaríem transversalment programes informàtics online (movie maker, Studio 8, slideshare, boomslide, google vídeo…) , també es veuria representada l’àrea de visual i plàstica , amb fotografies elaborades pels propis alumnes ( referència dels seus gustos, aficions, ambients , hobbies, …) o dibuixos tractats amb flash player o paint, així com l’àrea de Socials ( participant de l’entorn de Tarragona i rodalies). La música en la seva majoria és de gustos comuns dels grups , tot i que hi ha algun cas creat per ells mateixos i per al treball . Els paràmetres a treballar eren els de la creativitat , originalitat i significació semàntica dels temes musicals escollits, tot el treball ( que per a qui no està acostumat a treballar online , és bastant complexa) 
queda apaivagat per la recompensa del reconeixement dels comentaris editats en els seus portals usuals d’edició dels vídeos ( youtube, google, slide…), motivant un esforç complementari amb la reflexió final del projecte , justificació del treball ; reflexions tècniques d’aquests i explicació de les dificultats que han tingut i editat al “
La setmana passada , uns quants alumnes d’ESO em varen demanar treballar a l’aula una cançó de
Em va sorprendre la manera de tractar el rebuig en la família i l’entorn de la homosexulitat . Vaig començar a cercar informació de l’element motívic de la lletra, i sorpresa, trobo les següents declaracions de la cantant : …”M’identifico amb la cançó perquè al escriure-la vaig pensa en la societat que em senyalava “, “ la cançó neix amb un amic que és gai i que em va explicar el rebuig que va viure en la seva família . Jo sabia que el que era aquell sentiment de rebuig per a qui tu estimes i vaig pensar que aquesta història s’havia d’explicar” . Va ser en aquest punt de la conversa on les qüestions a incorporar aquesta cançó com un símbol alternatiu es van esvair de totes : …“jo no voldria que cap dels meus fills fos gay ja què sé que es tindrien d’enfrontar a perjudicis socials i perquè m’agradaria esser avia i perquè jo crec que el més feliç és el que Deu va fer, així com perfecte , l’home i la dona com a parella”, i continúa amb … Aquesta no és la realitat, hi han homes que maltracten a les dones o dones que els hi posen les banyes a l’home”, llavors prefereixo un fill feliç a un fill que faci mal. Si tu em dius : “ el teu fill serà un mascle, però farà mal a la seva família, o que serà gay i tindrà una parella i serà feliç , prefereixo això“. Tot confús , només em queda centrar-me en fer feliços als meus alumnes i accedir a les seves peticions de treball de la cançó , ja què tot el demés són faules.
L’edició 2008 del Premi 
Veneçuela , sorgeix en tots els camps del coneixement amb força , energia i gran preparació dels seus professionals, sense perdre de vista encara el gran desequilibri existent entre les classes socials més desafavorides i la gran inseguretat ciutadana , malgrat aquest gran ítem, han entès que la disciplina , ordenació racional del càlcul , teoremes del esforç , dialèctica del llenguatge , rigor científic i curiositat pel desconegut … són qualitats que es potencien de manera exotèrmica per mitjà de catalitzadors com la música, l’esport , el teatre, i no amb la massificació de matemàtiques , de ciències aplicades ( on es practiquen “quimicefes”) o la sobrealimentació de la sintaxis (no atenent al raonament , sols la forma). La síntesis és que els bons resultats són d’importació , tot i que es valoren els esforços. Potser necessitem més gent que deixi parlar , així com educar més l’oïda per entendre allò que necessitem i no fer callar tant com estem acostumats . “Porqué no te callas?”. Aquest és l’
El passat dimecres 21 de Maig , es va produir un incendi a l’edifici de la 
Van desalotjar 400 cantants del cor juvenil quan acompanyaven el Te-Deum, els bombers van poder desallotjar alguns instruments menys els pesats com els pianos i percussió que varen romandre al interior. Els danys són quantiosos tant pel foc, com el produït per l’aigua. Sense cap dubte , és un desastre enorme i amb dolorós resultat, des la llunyania ens sumem als tristos sentiments i ens solidaritzem amb la ciutat de Berlín per tal que es recuperi aviat d’aquesta catàstrofe. Aquestes son les imatges del incendi.
En el nostre lèxic i la nostra gramàtica es donen curiositats que sobrepassen les normatives pròpies de la llengua , derivant en terminologies de consideració Social , psicològiques o d’altres camps del coneixement. Aquest és el cas dels diminutius , ¿quins són els principis bàsics per articular morfologies que no tenen res a veure amb el tamany ?. Ens venen al cap ràpidament exemples com : musiqueta, doneta, homenet, personeta …. , en canvi en algunes disciplines acadèmiques , ni tant sols sabríem com articular-ho, ¿quin és el diminutiu de física i química , i de matemàtiques ? . Difícil no? , doncs en el cas de l’opereta , el cas és més complex , ja què l’òpera que proposo son “els contes de Hoffmann” (1881) de 
Aquesta òpera va ser la seva obra pòstuma i no la va arribar a acabar , essent Ernest Giraud ( 1837-1892) qui va incorporar orquestració i alguns recitatius, per la qual cosa existeixen varies formes de posar en escena aquesta òpera ( inclosa la proposada per escrit per Offenbach). Us deixo un fantàstic” septet ” del tercer acte on podem recordar la melodia de la famosa 
Ràdio Nacional d’Espanya , s’ofereix per tot el territori espanyol en FM i per satèl·lit en diferents zones geogràfiques, a partir d’ara, en l 
(