Category Archives: Educatiu

El Rostre de Bach

Pintura de BachL’antropòloga Caroline Wilkinson ha reconstruït digitalment el rostre de J. S. Bach, gràcies a les tècniques forenses d’imatge , el rostre del compositor s’ha fet per la petició de la casa museu Bach d’Eisenach , ciutat on va nèixer el músic Alemany. Cal esmentar amb igual força la iniciativa de la creació del joc impulsat per l’orquestra Filarmònica de Berlin , “Cello Challenge” (el pots trobar a la Wiki – jocs) , on pots executar el pas de l’arquet d’un cello amb l’obraRostre Antropòloga de Saint-Saëns , _el Cigne_ del “Carnaval dels animals“, de tal manera que pots aconseguir els punts suficients per a guanyar una entrada al proper concert de l’orquestra. Gran iniciativa, i molt creativa, així com a sorprenent.

Rostre de Bach 

So i acústica

La caixaEls alumnes de Segon d’ESO de l’IES Martí i Franqués, han participat la setmana del 3 al 7 de Març al Taller de “So i Acústica“, patrocinada per la Fundació “La Caixa” i que prové de “Cosmocaixa“. Hem pogut treballar el fenòmen del so amb diferents experimentacions pràctiques i algunes d’espectaculars pels aparells emprats . Treballaren conceptes com: el de freqüència , sonometre, ones estacionaries, la distribució del so pel medi i diferents medis, la ressonància, l’enregistrament del nivell sonor i l’escala de decibels. La valoració de l’activitat ha estat molt positiva, tant per part de l’alumnat com del professorat. Us transmeto un vídeo amb imatges elaborades al taller, així com fotos de l’escenari propi de la creació d’aquest.

[kml_flashembed movie="http://widgets.clearspring.com/o/46928cc51133af17/47cfe91f3cba4b59" width="345" height="200"/]

Aprendre , fent.

Robert SchankEn època d’avaluacions trimestrals, és quan més apareixen els dubtes d’aprenentatge, moments pràcticament terapèutics col·lectius, on els grups didàctics posen en comú les seves experiències de grups – classe, de coneixements adquirits o no i la paraula que més suscita l’interès del col·lectiu és : “actitud“, juntament amb esforç. No es tenen en compte altres termes com: Autonomia , aptituds, reflexió, … Avui proposo atenció a la figura de Robert Schank, amb l’entrevista que li va elaborar Eduard Punset amb la temàtica : ” Com s’aprèn?, Com s’ensenya?”. Reflexiona moltíssim en la cadena d’aprenetatge i de com enfocar els coneixements significatius per tal de que siguin això mateix.  Sembla curiós que els professionals que haurien d’estar més sensibilitzats en aquesta temàtica, com són els professors de llengua, són els que més impediments posen el la pràctica que exposa Robert Schank.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/tw1VVjvMF9k " width="250" height="206" wmode="transparent" /]

Treballem l’slidecast ?

SlideshareAls alumnes de quart d’ESO , us proposo cercar la vostra creativitat amb l’elaboració dels “slidecast“, aprofitant que en el crèdit de síntesi estem treballant “les noves tecnologies en música“, en el taller de creació de música per mòbil, així com l’audició del concert de “Theremin“, objecte musical que funciona amb les ones electromagnètiques ; ara cercarem les eines informàtiques que tenim a l’abast per tal de potenciar productes o tant sols la necessitat del seu ús amb petites projeccions fetes per vosaltres i que puguem observar-les i avaluar-ne el seu contingut . Recorda els nombrosos anuncis que la música per sí sola és significativa sense cap ajut del text o paraula (exemple de l’espot publicitari del Ford Focus,…..). Per tal d’elaborar aquest treball , necessitaràs aquest tutorial on t’aconsella crear un compte a “Slideshare” i penjar un audío a qualsevol dels hostes que trobaràs a la wiki (ex: goear , snipe , boomp3, Skreemr…) . Per tal d’elaborar la imatge, t’aconsello un servidor per penjar-les tipus “flickr” , “picasa“, “Picknic” i molta imaginació per a crear el teu muntatge amb l’audio. Un consell, localitza primer la música , després l’argument o producte i finalment desenvolupa tot el treball ( serà per grups de 3 o 4 persones). SORT I QUE LA FORÇA T’ACOMPANYI.[slideshare id=82836&doc=slidecasting-1013073&w=200]. Fixa’t en aquest exemple creatiu on la cuina té un paper molt important. [slideshare id=273950&doc=arte-culinario-1203530926121444-4&w=200]

Una altra reforma educativa, que hi farem!

EucaciónLes reformes educatives en aquest país han estat una constant des fa més de 60 anys, i curiosament totes han sorgit per arreglar o desarreglar els mateixos problemes , que d’una manera o altre no han resolt . Potser aquest últim sistema educatiu és un dels pitjors, o no , qui ho sap, ja què en veure documentals com el que proposo al final del article, observem quins motius proposa el ministre Villar Palasí per a ordenar la LGE (llei general d’educació), amb una visió un tant optimista respecte el que va passar a posteriori o potser en alguns aspectes . El que sembla prou clar és que les successives lleis a aquesta no han tingut prou tranquill·itat legislativa per assolir resultats , també és cert que els canvis en l’educació sols es poden avaluar a llarg termini i els canvis puntuals són els més aconsellables per atacar la debilitat del sistema, molt millor que els canvis globals , que l’únic que provoquen es incertesa i intraquil·litat en un sector que necessita temps i tranquil·litat per a dur-los a terme. Un especial record per aquell que enyoren la seva infantesa i justifiquen la seva educació com la millor de totes, aquí els deixo la seva o la nostra realitat, ja què es fa difícil amb tant de canvi, però no per això ens cal tornar-nos amnèsics dels temps que ens va tocar aprendre a aprendre.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Jn54o4wM8B0" width="250" height="206" wmode="transparent" /]

Els Oratoris de finals del XX

DiscEls Oratoris són les grans formes vocals-instrumentals religioses per excel·lència, varen néixer en el Barroc i totes les etapes històriques varen tractar aquesta forma que en la manca de representació escènica , pel seu format manté tota la força dramàtica . La temàtica o material de treball predilecte fou “la Bíblia“, tant el nou com antic testament, encara que en el temps, per estilística evoluciona amb canvis temàtics com és el cas que ens proposa “L’Oratori de Liverpool“, encàrrec de la Filharmònica reial de Liverpool com a  celebració del seu 150 aniversari que va fer a Paul McCartney, membre i líder del grup “The Beatles“. Aquesta obra va tenir força projecció mediàtica pels medis de comunicació, i fou interpretat més d’un centenar de vegades en 20 països des l’any 1991 , any de l’estrena on arribà a esser el número 1 de les llistes d’ Anglaterra i USA. L’estrena fou a la catedral de Liverpool amb l’assistència de Paul McCartney i els cantants Kiri Te Kanawa , Jerry Hadley, Sally Burgues i Willard White. CantantsL’obra està dividida en vuit moviments, i l’oratori tracta la pròpia vida de Paul McCarney sota la figura de Shanty , un personatge que neix l’any 1942 a Livepool, després d’anar a escola, comença a treballar i coneix la seva futura novia, Mary Dee. Després de la mort del seu pare, aquests personatges es casen , pactant tractes per una felicitat marital. La història és complica amb el naixement d’un nadó, baralles i un accident, al final l’últim moviment és la pau. La música és de P. McCartney i Carl Davis.

Dossier Pedagògic: Per a tal de seguir millor l’obra et proposo el final ( Peace = VIII moviment) i pots seguir la lletra , si tens curiositat aquesta ària de la fantàstica Kiri Te Kanawa (“The world you’re coming into“) posa els pels com escàrpies. Per si no pots dormir de la emoció, et proposo aquesta entrevista a Paul McCartney abans de l’estrena amb els medis audiovisuals . Al final et vull fer pensar una mica : a) Quines són les similituds amb l’Oratori Barroc aprés anteriorment? b) Si l’oratori es basa en temàtica religiosa , com fa servir a Shanty que tradueix la seva pròpia vida ? Creus que és posa a l’alçada de Déu ? Un amic seu va tenir problemes a USA per un pensament similar aquest, saps de qui parlo?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2uw5pshlYP8" width="225" height="185" wmode="transparent" /]

Portes encreuades d’en David

Música encreuadaDes l’any 2004 que m’arribà el llibre “Musica Encreuada”  d’en David Puertas , he anat seguint les idees originals d’aquest músic i periodista que forma part del col·lectiu tant ben tractat de professors de música de secundària al institut “IES Can Puig de Sant Pere de Ribes . Al següent any (2005) ens va sorprendre amb l’edició d’un joc derivat del famós “Sodoku” convertint-lo en un “Sidoku” amb la varietat de descobrir frases melòdiques de temes famosos de la història de la música, creant l’al·licient matemàtic i musical en mateix joc, èxit de qual està rebent actualment els seus fruïts a la seva poderosa imaginació i creativitat.Sidokus Amb un dels dos llibres és motiu suficient per agrair-te la teva dedicació , amb les dues eines de pensament es fa progressiva la nostra satisfacció per gaudir la teva feina. ENHORABONA i gràcies per la teva tasca . Els companys de treball et volem animar i reconeixer el teu esforç. Per tal de conèixer millor  al músic , aquest és el vídeo que es va projectar en el programa Nydia del Canal 33, el Diumenge 24 es projectarà el segon reportatge d’enigmes musicals a partir de les 19:00 hores

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/cTvr86tdy9o " width="225" height="185" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/5bA9hqNw74k" width="225" height="185" wmode="transparent" /]

La música repara l’activitat neuronal

m. ThautPer fi un metge , científic i músic demostra una hipòtesis que des els temps dels grecs i no en tenim informació anterior , però segurament la trobaríem, del fet que la música pot ajudar a recuperar disfuncions neuronals. L’article fou publicat a la Vanguardia del dia 11 de Febrer de 2008 al neuròleg i músic  MICHEL THAUT . 

En el Resum d’aquest article destaquem a la pregunta de quin efecte produeix la música en el esser humà, aquest respon ;   la música produeix  emocions i accions. Sentim plaer i tristesa … i a la vegada activa estructures cerebrals que regeixen el sistema motor. A la pregunta si la música ajuda a recuperar disfuncions , respon: Sí , els codis temporals de la música reforcen les àrees cerebrals motores. 

Thaut ha dissenyat exercicis amb patrons musicals que ajuden a centrar l’atenció , reforcen la memòria i potencien el control cognitiu. El músic – neuròleg afirma que la música pot ser terapèutica per a : Esquizofrènies ( Ajudant al control cognitiu ) . En casos de depressions ( ajuda a reorganitzar pensaments i sensacions). Es una bona noticia pel col·lectiu mèdic que s’apropa lentament a mostrar els beneficis de l’art musical.

Les llibreries

Ateneo Buenos AiresEl passat dia 11 de gener i tal com ens ho cita el Blog de Carme Miró, el diari anglés The Guardian ,  Guardian.co.uk  , publicà un article prou il·lustrat de les 10 llibreries favorites del món, es poden observar fotografies de 360º com la llibreria Lello de Porto, o el teatre reconvertit en llibreria – Ateneo – de Buenos Aires, el còmic il·lustrat que presenta amb el títol Secret Headquaters comic bookstore de la ciutat dels Angeles, entre el conjunt de 10 llibreries en total, espero que us sigui de prou curiositat com m´ha sorprès a mi mateix.

La lutheria, clau del virtuosisme Barroc

taller luthier“El virtuosisme” instrumental del Barroc, fora de la coincidència de la gran capacitat de creativitat , treball i perfecció, és amb la capacitat gremial de l’aparcició dels constructors  instrumentals que amb consonància a la demanda d’aquestes joies artesanals per part de les grans famílies reials i de la cort, es construeixen els instruments més perfectes de la història , ja què encara avui en dia tenen la emissió i distribució dels sons més perfectes. Luthier, és la persona que construeix , ajusta o repara instruments de corda fregada i pulsada, entre els que hi ha violins, violes, violoncels, contrabaixos, violes de gamba ,tot tipus de guitarra ( acúsitques, elèctriques, electroacústica), quatres, llaüts, arxillaüts, tiorbes i mandolines. El nom primitiu de luthier , prové de la paraula “luth“(llaüt). En gran part del món hispànic es tradueix el mot com llauter o luter, al diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, es registra amb el nom de “violer”. Al ser un ofici Gremial, existeixen diferents escoles repartides pel mon d’aquest ofici, els principals i més coneguts són: itàlia: Família Amati, Bergonzi, Nicolo Gagliano, Guadagnini, Guarneri, Montagnana, Stradivari… , França: Bernardel, Jean Baptiste Collin-Mezin, Jean Baptiste Villaume… , Hongaresos: Otto Erdesz , Alemanys: Klotz, Karl Hermannn , Austria: Stainer.

Gravat A. StradivariDe tots aquests grans fabricants i artesans, destaca , Antonio Stradivari . Nascut el 1644 i morí 1737, va nèixer i visquè a Cremona , ciutat de cult pels luthiers, els seus instruments millor valorats són entre 1700 i 1725, es va crear la legenda del secret de la gran qualitat dels seus instruments per tradició oral familiar, que es diu que es trencà a començament del segle XIX. Encara avui en dia és un misteri els motius de la perfecció d’aquests instruments que s’han intentat reproduir amb les eïnes actuals de còpia ; emular el barnis, espectografies de les mesures i gruix de les fustes, tales de les fustes en els mateixos boscos , de nit i en lluna plena per aprofitar l’impuls de la sàvia , però no sembla possible clonar-ho, sembla que la última teoria es declina en la naturalesa de les fustes d’aquell temps que podien impregnar-se d’una erupció volcànica de la zona, qui sap?. Per tal d’entendre aquest ofici us proposo aquest Vídeo d’un luthier Romanès -nord americà. També us proposo la construcció d’un instrument estelar de l’època com és la flauta de bec.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2V-YjNPWRsQ" width="200" height="164" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/WiSW6LPchSc" width="200" height="164" wmode="transparent" /]