Category Archives: ESO

Chopin , el piano polonès més íntim

Chopin Fréderic Chopin va néixer a Varsovia el 10 de Març de 1810, pràcticament totes les composicions són per a piano, la gran passió de Frédéric, tot i que la segona fixació del genial compositor fou la seva pàtria , Polònia, país desfet per les guerres, pel que es convertí  en un apatrida a París.  La seva música reflexa el folklore i ritmes polonesos característics amb les seves masurques , les poloneses destaquen el caràcter heroic del poble polonès. Va rebre influències operístiques de compositors com Vincenzo Bellini destacables en les seves melodies. Balades, scherzos i estudis reflexen la dificultat tècnica del piano. La seva música és lírica, dolça, de refinades harmonies , els ritmes delicats i de bellesa poètica. Va influir sobre altres compositors com Franz Liszt o C. Debussy. RetratAls 19 anys feia els primers concerts com a virtuós a Viena on va viure 2 anys, a partir dels 21 i amb breus intermedis va viure a Paris. En 1837 v mantenir una relació amb l’escriptora francesa “George Sand“. Degut a la tuberculosi , en 1838 va passar “un hivern a Valldemosa”, lloc on empitjorà la seva salut. Varen mantenir disputes la parella fins que trencaren definitivament l’any 1847 , l’any 1849 va morir de Tuberculosi. Dossier Pedagògic: Investiga quina fou la realitat de la pàtria natal de Chopin ?, el 26 de Febrer va realitzar un concert a la famosa sala de concerts Pleyel de Paris, quins famosos músics el van anar a escoltar , establint una amistat duradora? .Quants estudis per a piano va composar portant-lo a la celebritat, així com diguem quin títol té el número 11?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/fc49S_OLIl8" width="225" height="185" wmode="transparent" /]

“Good Morning Baltimore”de Hairspray

En el trajecte de viatge d’AVE – Madrid / Barcelona – em varen passar la pel·lícula del musical Hairspray de John Travolta. Coneixia ja la versió cinematogràfica anterior de “Divine“, tot i que aquesta última és molt divertida pel personatge protagonista, la versió de Travolta no deix indiferent . La curiositat m’ha dut a muntar passatges del musical a l’aula de quart, i per aquest motiu us proposo el Karaoke d’un dels passatges interessants del musical, el qual dona començament al film – “Good morning Baltimore” , cal remarcar una balada en el desenllaç de la pel·lícula molt interessant per treballar “Without love“.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/4ihCpDeePTM" width="250" height="206" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/WotzQuaGXUk" width="250" height="206" wmode="transparent" /]

Música incidental de Mendelssohn

Obrero i Titania “El Somni d’una nit d’estiu ” de William Shakespeare, fou traduït a començaments del Segle XIX per tota Europa per poetes com Tieck i Schlegel a Alemanya o Victor Hugo a França, Mendelssohn va quedar captivat als 17 anys per aquesta obra i en feu una versió per a 2 pianos , presentat per ell i la seva germana Fanny en un dels concerts dominicals que feien a casa seva. Sis mesos més tard va dirigir l’obertura en forma orquestra a Stettin. La música capta l’essència de l’obra i tradueix el regne encantat de Titània, Obreró i la cort de fades i follets multiformes. L’obra té l’ànim inquiet, lluminós i ocorrent, refinada la seva orquestra amb molta delicadesa i distinció, en aquesta obra , Mendelssohn plasma el lirisme poètic de la comèdia fantàstica de Shakespeare en la forma sonora de la música pura. Disc del Somni d'una nit d'estiuAquesta obra es va estrenar com a preàmbul a les representacions teatrals de Shakespeare, anys més tard Mendelssohn i afegí varies peces per a diversos recitatius de l’obra, titulant aquests fragments com “música incidental“, ja que la música cobria determinades escenes de teatre , però no en tota la seva extensió. Existeixen moltes versions d’aquesta obra , però la conduïda per Seiji Ozawa amb la Boston Symphony Orchestra , ha quedat com una de les millors . Dossier Treball: Investiga trets biogràfics ( quants anys va viure , quan , amistats, entorn Social, transcendència de la seva obra, influències, relació amb la figura de Bach, viatges i obres inspirades en aquests) : Quins trets musicals d’influència clàssica observes en aquesta obra ?: Creus que és significativa la melodia i ritmes en aquesta fantasia de Shakespeare ? : Personatges identificats amb diferents melodies com a preludi del “leitmotiv“, coneixes els diferents personatges, alguns d’ells mitològics – Fes un llistat dels personatges amb les seves característiques-: Investiga les diferents parts de l’obra i n’hi ha alguna que et soni moltíssim : Ordena en un quadre cronològic aquests compositors : Wagner , Schumann, Berlioz, Chopin, Mendelssohn, Liszt, Brahms, Schubert, Rossini, Donitzetti, Verdi, Bruckner, Puccini, Bizet, M. Bruch, Offenbach, Saint- Saëns : Investiga que és música incidental.

[kml_flashembed movie="http://static.slideshare.net/swf/ssplayer2.swf?doc=somni-nit-estiu-1206293569367787-5" width="303" height="250"/]

Els Oratoris de J. Haydn

Oratori Quan parlem dels Oratoris de J. Haydn recorrem a “la Creació” i “les Estacions“, però també va tenir un encàrrec de la Capella de la Santa Cova de Cadis (1798) per acompanyar la meditació d’un acte solemne celebrat cada divendres Sant, en aquesta celebració es recitaven les frases que Jesús va dir des la Creu abans de morir. Aquest encàrrec el va titular “les Set últimes paraules de Crist a la Creu“, i va tenir un procés d’elaboració invers als demés oratoris, ja què primer va crear les parts instrumentals abans de les corals, consta de “set adagios successius , cadascun de deu minuts que no vol cansar a l’oient”, cosa que era prou dificultosa, al final ho va aconseguir amb l’ús intel·ligent de solistes, cor i de tots els colors de l’orquestra, tal i com esmenta el propi Haydn en els seus apunts. L’obra té molta energia , malgrat que són meditacions, al final sona dramàtic com una Passió en el Terratrèmol final, busca exagerar les accentuacions del llenguatge amb el idioma alemany molt clar ( exemple “Mutter Jesu”- final tercer número). Haydn va fer versions d’aquesta obra per a quartet immediatament acabada la versió coral, així com per a piano i per a cor i orgue. La versió que pots escoltar és el últim cor – “El terratrèmol” , també et proposo la comparació amb el últim cor de l’Oratori de la Creació (Schöpfung – Singt dem Herren alle Stimen) De Haydn per observar diferències i similituds entre ambdues obres corals. Ampliació : Investiga la forma musical de l’oratori. Investiga biografia de Haydn ( al servei de qui estava, quin és el gènere musical que més va practicar, a quins compositors contemporanis i posteriors va influir, 3 característiques musicals identificatives de l’obra de Haydn i 3 personals). Descriu amb les teves paraules i després de reflexionar-hi , quina impressió et produeix l’obra coral de Haydn ( 3 línies).

[kml_flashembed movie="http://static.slideshare.net/swf/ssplayer2.swf?doc=las-siete-ltimas-palabras-de-cristo-en-la-cruz-1206049841546621-4" width="250" height="206"/]"Les set últimes paraules de Crist a la Creu"[kml_flashembed movie="http://static.slideshare.net/swf/ssplayer2.swf?doc=singt-dem-herren-alle-stimmen-1203265578641430-5" width="250" height="206"/]"Singt dem herren alle Stimen"

La passió, el recolliment de l’ànima

PassioLa passió és el gènere vocal – instrumental religiós més expressiu de la literatura religiosa, musicalment té el format d’oratori amb àries, recitatius, fragments instrumentals , grans cors van seqüènciant la mort i passió de crist. Tota l’acció és centrada en la figura de crist i relatada pels evangelistes , apareixent personatges com els apòstols, maria magdalena, poble … Aquest gènere musical respon als grans compositors en època de maduresa, i sobresurt la figura de J. S. Bach a la seva arribada a Leipzig on composa les tres passions Passió(tant sols ens arriben dues , la de Sant Joan i Sant Mateu). En la passió de Sant Mateu, sorprèn el format orquestral ( dues orquestres i dos cors), la diferències entre les dues passions és potser observar que la de Sant Joan empra un llenguatge experimental i plena de fantasies i toccates per a clave, cosa que en la de sant Mateu imposa solidesa i grandiositat , hi ha una cerca de més intensitat mística i espiritualitat , l’ària amb solo de violí és un diàleg entre l’ànima i l’estimat. El text i la música es fusionen en un tot per a comprendre la naturalesa humana, de com l’home es capaç de patir i morir per la pròpia naturalesa humana, observem els passatges de la negació per tres vegades de Pere abans el cant del gall, o la força dramàtica de la multitud aclamant la mort de Jesús per alliberar a Barrabàs , o el suplici del turment i dolor del poble davant el patiment del via crucispassióNo seria just deixar al marge a tants i tants compositors que han tractat l’essència de la naturalesa humana per mitjà de la passió com : O. di Lassus ( Passió de St.MAteu), H. Schütz ( St. Mateu i St. Joan) , Scarlatti (St Joan), Handel ( St. Joan), Telemann ( St. Mateu i St Lluch), Pendereki ( basat amb l’holocaust jueu). El renaixement de la música vocal de Bach es deu gràcies a Félix Mendelssöhn – Bartholdy que el redescobrí al 1829 després de l’oblit més absolut , ajudat per fets com el malbaratament de l’obra de J. S. Bach per part del seu fill gran Wilhelm Friedemann que va perdre gran part de la producció del immortal compositor i ens ha privat irremediablement de gran part d’aquesta. 

[kml_flashembed movie="http://www.dailymotion.com/swf/x1bwa4 " width="250" height="197" /]

So ist mein Jesus nun gefangen & Lasst ihn, haltet, bindet nicht!  (Solistes: ¡Així es fet  pres el meu Jesús! & Coro: ¡Deixeu-lo, deslliureu-lo, no el lligueu!)  Nº 33 Dueto (Soprano, contralto i coro)  Orquestra Barroca i Cor d’ Amsterdam -Ton Koopman

Solistes:

 Així és fet pres el meu Jesús. /La lluna i els estels / s’ han tapat a causa del dolor /ja què el meu Jesús ha estat fet pres. /Ja el porten lligat.

Cor: ¡Deixeu-lo, deslligueu-lo, no el lligueu! /¿Han desaparegut, /els rajos i els trons dels núvols?/ ¡Oh infern, /obre el teu abisme de foc, /destroça, assola, /devora, aniquila  /amb sobtada còlera /al perfid traïdor, /al monstre assassí! 

Dossier de treball: Breu biografia de Bach , Descripció de la passió com a forma, Invesiga quan fou estrenada i per a quina ocasió, Esbrina el tipus de veus dels següents personatges: Evangelistes, Jesús, Esbrina quins dels fragments són del tipus recitatiu sec o acompanyat, Opinió personal de So ist mein Jesus nun gefangen & Lasst ihn, haltet, bindet nicht! 

XV Edició de Dixeland a Tarragona

Festival Dixies TarragonaDel 11 al 16 de Març es celebra a Tarragona el XV Festival de Dixies on la veu es converteix en l’element conductor d’aquesta edició. Des les arrels més africanes amb la Diva negre de Paris (Dee Dee Bridgewater) , als sentiments més profunds del Gospel , amb la cantant catalana de Big Mama i la coral dels Esclat Gospel Singers. Des l’scat de Cab Callowey revisada per l’agrupació argentina (Porteña Jazz Band) a les Divines que ens traslladen als anys 40. I participen un total de 27 formacions de nou països participants, cent cinc activitats al llarg de 6 dies  i de 193 músics i cantants. Les actuacions tenen lloc des els locals convencionals “Teatre Metropol“, auditori de “la Caixa “i la Fundació de “la Caixa de Tarragona“, així com espectacles de carrer i places com el mateix mercat, sales de cafès , cerveseries i bars animen la nit Tarragonina. Els restaurants ofereixen espectacles en directe, per primer cop la Biblioteca pública participa descobrint-nos el seu fons d’enregistraments i publicacions, incloent el cnetre Penitenciari que obre les seves portes als ritmes del Jazz.  Les barriades també participen d’aquesta activitat cívica. Els artístes participants aquesta edició són els txecs Brass Band Rakovnik, els francesos Les Zauto Stompers, D’ixie et d’Ailleurs i Five in Orbit, els portuguesos Cottas Club Jazz Band, els canaris Alabama Dixieland Jazz Band, els valencians La Nova Dixieland Band, els grups catalans Rino Dixie Band, Ron en la Sonda, i Boogaloo Stompers Sextet, a més de fins a deu formacions del Camp de Tarragona. A nivell educatiu, els nostres alumnes de Primer d’ESO de l’IES Martí i Franqués , han assistit i participat a l’acutació realitzada al Teatre Metropol del dia 13 de Març , amb la formació Valenciana “La Nova Dixeland Band“, on conegueren la història de Jazz, origens , arrels i evolució de forma lúdica i participativa , creant-se una comunicació directa i significativa entre la formació i el públic assistent.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/luvNIOIgQ1U" width="250" height="206" wmode="transparent" /]

XIV Marxa de la Solidaritat a Tarragona

Mans UnidesEl Dia 13 de Febrer, 1000 alumnes de secundària i els seus professors van fer un recorregut a peu d’uns 20 Km aproximadament , per tal de recaptar fons per a financiar un projecte de desenvolupament al Congo. La Marxa en la seva XIV edició esdevé una oportunitat per aconseguir dues línies de treball per a Mans Unides:  a) La sensibilització dels més joves , amb la lectura de diferents manifests sobre temes tant importants com la fam , la pau , la justicia, la solidaritat i la pobresa. b) El finançament de “la construcció d’una maternitat i dispensari ” amb un presupost de 37.000 Euros. Cada participant ha buscat patrocinadors entre els seus amics i familiars per aportar una qantitat per Km recorregut. Aquests diners van integrament al projecte d’enguany. Hi han participat 10 Centres educatius de secundària de Tarragona: Joan XIII, IES Martí i Franquès, Col·legi Aura, Sant Pau, Roig, Sagrat Cor, Teresianes , Mare de Déu del Carme i Sant Domenech. Essent com des fa molts anys, l’IES Martí i Franquès , l’únic Centre Públic que participa solidariament des la primera edició. A la tarda , des la plaça de l’Ajuntament s’ha donat per finlitzat l’acte amb unes paraules d’agraïment per part de la Delegada de Mans Unides , que ha donat gràcies als responsables dels centres , al professorat i als alumnes per la seva participació.  

[kml_flashembed movie="http://widgets.clearspring.com/o/46928cc51133af17/47d2eeb37deed171" width="345" height="200"/]

El Rostre de Bach

Pintura de BachL’antropòloga Caroline Wilkinson ha reconstruït digitalment el rostre de J. S. Bach, gràcies a les tècniques forenses d’imatge , el rostre del compositor s’ha fet per la petició de la casa museu Bach d’Eisenach , ciutat on va nèixer el músic Alemany. Cal esmentar amb igual força la iniciativa de la creació del joc impulsat per l’orquestra Filarmònica de Berlin , “Cello Challenge” (el pots trobar a la Wiki – jocs) , on pots executar el pas de l’arquet d’un cello amb l’obraRostre Antropòloga de Saint-Saëns , _el Cigne_ del “Carnaval dels animals“, de tal manera que pots aconseguir els punts suficients per a guanyar una entrada al proper concert de l’orquestra. Gran iniciativa, i molt creativa, així com a sorprenent.

Rostre de Bach 

So i acústica

La caixaEls alumnes de Segon d’ESO de l’IES Martí i Franqués, han participat la setmana del 3 al 7 de Març al Taller de “So i Acústica“, patrocinada per la Fundació “La Caixa” i que prové de “Cosmocaixa“. Hem pogut treballar el fenòmen del so amb diferents experimentacions pràctiques i algunes d’espectaculars pels aparells emprats . Treballaren conceptes com: el de freqüència , sonometre, ones estacionaries, la distribució del so pel medi i diferents medis, la ressonància, l’enregistrament del nivell sonor i l’escala de decibels. La valoració de l’activitat ha estat molt positiva, tant per part de l’alumnat com del professorat. Us transmeto un vídeo amb imatges elaborades al taller, així com fotos de l’escenari propi de la creació d’aquest.

[kml_flashembed movie="http://widgets.clearspring.com/o/46928cc51133af17/47cfe91f3cba4b59" width="345" height="200"/]

Aprendre , fent.

Robert SchankEn època d’avaluacions trimestrals, és quan més apareixen els dubtes d’aprenentatge, moments pràcticament terapèutics col·lectius, on els grups didàctics posen en comú les seves experiències de grups – classe, de coneixements adquirits o no i la paraula que més suscita l’interès del col·lectiu és : “actitud“, juntament amb esforç. No es tenen en compte altres termes com: Autonomia , aptituds, reflexió, … Avui proposo atenció a la figura de Robert Schank, amb l’entrevista que li va elaborar Eduard Punset amb la temàtica : ” Com s’aprèn?, Com s’ensenya?”. Reflexiona moltíssim en la cadena d’aprenetatge i de com enfocar els coneixements significatius per tal de que siguin això mateix.  Sembla curiós que els professionals que haurien d’estar més sensibilitzats en aquesta temàtica, com són els professors de llengua, són els que més impediments posen el la pràctica que exposa Robert Schank.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/tw1VVjvMF9k " width="250" height="206" wmode="transparent" /]