Demà dia 23 de Gener, i coincidint amb la setmana que faig l’onomàstica , la fundació -obra Social – de la “Caixa” , m’ha ofert un magnífic regal . Aquest és la  representació teatral de la molt gaudeada obra -“Què està pensant , professor Einstein?” . Des l’any 2005 , les crítiques ( opinions ) dels alumnes de segon cicle d’ESO i Batxillerat que ha  passat per Cosmocaixa , superen el diagnòstic de molt favorables . La Sinopsi de l’espectacle recull tres instants de la vida del científic alemany. Albert Einstein es qüestiona des la maduresa el recorregut pel que ha passat el seu pensament científic, sobre la pregunta essencial del què ha de fer-se amb la ciència. Què? Com ? Perquè ? Per a què?.  L’any 1905 , el jove Albert Einstein , desconegut pel món , escriu cinc articles que revolucionaran la física del segle XX. Quina ha estat la seva transcendència  d’aquesta revolució ?. Un molt jove Einstein de 5 anys es sorprèn i es qüestiona per alguna cosa que no compren, és fa la primera pregunta científica. Després de la representació , i haurà un col·loqui on els alumnes podran parlar sobre els aspectes de la representació que són clau per apropar-nos al pensament científic de Einstein. El format es molt atractiu , participatiu i inclusiu, sols la vessant més humana i filosòfica del personatge atrau de forma poderosa al espectador , aquest n’és una opinió de Guillem ( alumne de l’escola Sadako)”… En contra del que jo m’esperava i encara que els professors ens ho havien avisat, a l’obra no van parlar gaire de fórmules científiques sinó que va ser una obra més filosòfica, reflexiva. Això em va cridar l’atenció perquè jo m’esperava una obra més científica, i crec que si hagués estat així, l’obra no m’hauria agradat tant”… Veig molt necessari cridar l’atenció en la formació global humanista, som un tot i no sols un tipus d’habilitat, ja què al final no som ni aquella cosa tant concreta , ni tant sols podem deixar-nos seduir per la “moda”, és buida de continguts i poc longeva, tal i com diu una de les frases de les anotacions dels espectadors “…Comprendre és comprimir, la ciència es pot comprendre sense intuir , l’art es pot intuir sense comprendre“. Gràcies Cosmocaixa pel vostre regal , els nostres alumnes gaudiran de la reflexió , el mètode i la sensibilitat del geni ( fes una aproximació a Einstein ). Aquest és un petit vídeo de l’home – geni.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/l-1Z2wi2uSA" width="250" height="206" wmode="transparent" /]

 El Madrigal fou la forma vocal profana més important del renaixement . En una època on el humanisme és el corrent filosòfic que situa l’home en el interès per la ciència, la natura i l’art en totes les seves manifestacions (mecenes) , la música renaixentista col·labora d’aquesta joia amb les seves produccions vocals ( religioses i profanes) i instrumentals . Les característiques musicals melòdiques continuen amb el model anterior medieval , melodies conjuntes, d’àmbit reduït, les escales comencen aparèixer les tonals ( aparició d’alteracions), les característiques rítmiques es centren amb el “tactus”  i novetats com les figures semblants a les nostres actuals, harmònicament s’alternen els acords consonants i dissonants, en quant a la textura, la majoria són polifòniques on el compositor combina l’homofònica amb la contrapuntística ( imitacions, eco , pluricoralitat). La música vocal religiosa estarà condicionada per la reforma protestant , la contrareforma catòlica, els mestres de capella, misses i motets i la figura de G. P. Palestrina i el seu deixeble T. L. de Victoria. La música vocal Profana s’explica des l’origen on tractem el tipus de Madrigal ,  la qual intenta descriure situacions diverses com batalles , imitacions d’ocells amb sons vocals, cançons d’amor, ambients pastorils, jocs de taula , reproduccions de canvis atmosfèrics, després d’un àpat… Podríem assimilar que el renaixentistes son els percussors del “scat” .  El tour comença amb el Madrigal anglès on destaca el “fa-la-la” que era una imitació del “Balletto” italià, amb estrofes i tornada que empra aquestes síl·labes (fa, la, la), destaquen T. Morley, J. Dowland ,T. Weelkes, W. Bird. Passem el canal i arribem a França amb la “Chanson“, descriu amb sons la natura, guerres, batalles, destaquen C. Janaquin. El lloc de màxima producció madrigalista és Itàlia , reconegut pel seu color tímbric, articulació melòdica i riquesa harmònica, els temes són molts amorosos i descriptius (caça…) amb compositors com A. Willaert, C. di Rore, O. di Lasso, L. Marenzio , C. G. da Venosa . El darrer Madrigal és l’espanyol que conrea el villancet i la “ensalada” amb personatges com Joan Brudieu, J. de Encina, Juan Vàsquez que recullen les seves obres en Cançoners , com el Cancionero de Colombina, Cancionero de Palacio , Cancioner d’Uppsala.  El gran compositor d’ensalades del Renaixement és Mateu Fletxa – el vell – d’origen de la Vil·la de Prades , fou qui va potenciar aquest gènere que com diu el seu títol , barreja harmonies , textures, idiomes, ritmes… Dossier: a) Cerca informació de la teoria musical del Renaixement ( sistema d’escriptura, notació, ritme, textura…). b) Observa la partitura de “la bomba” i cerca el tipus de textura que correspon al text “dindirindin” (compàs 188) ,la del fragment “esas gúme nas cortad porqué sea maine la verdad” ( compàs 33) i ” Oh que està tan bravo el mar , que todos pereceremos” (compàs 49). Indica també les variants de compàs (3/2, 2/4…)  c) Investiga les curiositats del Madrigal Italià, francès, anglès i espanyol amb els vídeos proposats. d) Segueix amb aquest “slide” els llocs que va conèixer Matheu Fletxa el Vell i cerca informació dels instruments renaixentistes que apareixen al vídeo de la Capella Reial de Catalunya amb Jordi Savall, també cerca informació d’aquests executants de l’amanida – La bomba –

 El proper dimarts 4 de Novembre tenim la sort de gaudir novament de l’espectacle dels Moussakis – “música dels Balcans dins d’una maleta“-. Aquest grup prové de la tradició popular que acompanya balls, festes , bodes, batejos o funerals de la societat jueva ( Klezmer i Safardí ), de la societat nòmada dels gitanos , cançons populars provinents de Turquia , Grècia o Macedònia, melodies que arriben de Servia o Bulgària, Israel… (música balcànica en General). L’espectacle que veurem va rodant des fa dos anys, i l’últim lloc on han estat és a Àvila , com a representants del projecte “Diversons” de l’obra Social de “la Caixa“com a referent de la música per a la integració . En aquest espectacle s’han fusionat no sols la música popular de diferents llocs, sinó també estils tant diferenciats com el Jazz, funk, rap, música moderna en general .  Tot el projecte va dirigit pel violinista de Belgrad, Branislav Grbik, el qual té una extensa formació clàssica ( 3 orquestres simfòniques i filarmòniques, 5 grups de cambra…), els altres membres són: Tal Ben Ari (veu), Alán Chehab ( Llaüt i Saz), Ivan Ilic ( guitarra), Goran Slavic (Contrabaix) ,Marko Jelaca (bateria) i el propi Branislav Grbik (violí). Per a tal d’escoltar la seva música i poder conèixer més detalls de la seva activitat i poder-los contactar, proposo el  Myspace del grup. Amb ells i el seu espectacle brindarem tots junts formant part d’un dinar a la riba del riu Danubi. Mentre no arriba el moment us deixo un vídeo de l’espectacle.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/xc_LralnPOc" width="250" height="206" wmode="transparent" /]