Als alumnes de quart d’ESO , us proposo cercar la vostra creativitat amb l’elaboració dels “slidecast“, aprofitant que en el crèdit de síntesi estem treballant “les noves tecnologies en música“, en el taller de creació de música per mòbil, així com l’audició del concert de “Theremin“, objecte musical que funciona amb les ones electromagnètiques ; ara cercarem les eines informàtiques que tenim a l’abast per tal de potenciar productes o tant sols la necessitat del seu ús amb petites projeccions fetes per vosaltres i que puguem observar-les i avaluar-ne el seu contingut . Recorda els nombrosos anuncis que la música per sí sola és significativa sense cap ajut del text o paraula (exemple de l’espot publicitari del Ford Focus,…..). Per tal d’elaborar aquest treball , necessitaràs aquest tutorial on t’aconsella crear un compte a “Slideshare” i penjar un audío a qualsevol dels hostes que trobaràs a la wiki (ex: goear , snipe , boomp3, Skreemr…) . Per tal d’elaborar la imatge, t’aconsello un servidor per penjar-les tipus “flickr” , “picasa“, “Picknic” i molta imaginació per a crear el teu muntatge amb l’audio. Un consell, localitza primer la música , després l’argument o producte i finalment desenvolupa tot el treball ( serà per grups de 3 o 4 persones). SORT I QUE LA FORÇA T’ACOMPANYI.[slideshare id=82836&doc=slidecasting-1013073&w=200]. Fixa’t en aquest exemple creatiu on la cuina té un paper molt important. [slideshare id=273950&doc=arte-culinario-1203530926121444-4&w=200]
Category Archives: 4r_ESO
Els Oratoris de finals del XX
Els Oratoris són les grans formes vocals-instrumentals religioses per excel·lència, varen néixer en el Barroc i totes les etapes històriques varen tractar aquesta forma que en la manca de representació escènica , pel seu format manté tota la força dramàtica . La temàtica o material de treball predilecte fou “la Bíblia“, tant el nou com antic testament, encara que en el temps, per estilística evoluciona amb canvis temàtics com és el cas que ens proposa “L’Oratori de Liverpool“, encàrrec de la Filharmònica reial de Liverpool com a celebració del seu 150 aniversari que va fer a Paul McCartney, membre i líder del grup “The Beatles“. Aquesta obra va tenir força projecció mediàtica pels medis de comunicació, i fou interpretat més d’un centenar de vegades en 20 països des l’any 1991 , any de l’estrena on arribà a esser el número 1 de les llistes d’ Anglaterra i USA. L’estrena fou a la catedral de Liverpool amb l’assistència de Paul McCartney i els cantants Kiri Te Kanawa , Jerry Hadley, Sally Burgues i Willard White.
L’obra està dividida en vuit moviments, i l’oratori tracta la pròpia vida de Paul McCarney sota la figura de Shanty , un personatge que neix l’any 1942 a Livepool, després d’anar a escola, comença a treballar i coneix la seva futura novia, Mary Dee. Després de la mort del seu pare, aquests personatges es casen , pactant tractes per una felicitat marital. La història és complica amb el naixement d’un nadó, baralles i un accident, al final l’últim moviment és la pau. La música és de P. McCartney i Carl Davis.
Dossier Pedagògic: Per a tal de seguir millor l’obra et proposo el final ( Peace = VIII moviment) i pots seguir la lletra , si tens curiositat aquesta ària de la fantàstica Kiri Te Kanawa (“The world you’re coming into“) posa els pels com escàrpies. Per si no pots dormir de la emoció, et proposo aquesta entrevista a Paul McCartney abans de l’estrena amb els medis audiovisuals . Al final et vull fer pensar una mica : a) Quines són les similituds amb l’Oratori Barroc aprés anteriorment? b) Si l’oratori es basa en temàtica religiosa , com fa servir a Shanty que tradueix la seva pròpia vida ? Creus que és posa a l’alçada de Déu ? Un amic seu va tenir problemes a USA per un pensament similar aquest, saps de qui parlo?
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2uw5pshlYP8" width="225" height="185" wmode="transparent" /]
La lutheria, clau del virtuosisme Barroc
“El virtuosisme” instrumental del Barroc, fora de la coincidència de la gran capacitat de creativitat , treball i perfecció, és amb la capacitat gremial de l’aparcició dels constructors instrumentals que amb consonància a la demanda d’aquestes joies artesanals per part de les grans famílies reials i de la cort, es construeixen els instruments més perfectes de la història , ja què encara avui en dia tenen la emissió i distribució dels sons més perfectes. Luthier, és la persona que construeix , ajusta o repara instruments de corda fregada i pulsada, entre els que hi ha violins, violes, violoncels, contrabaixos, violes de gamba ,tot tipus de guitarra ( acúsitques, elèctriques, electroacústica), quatres, llaüts, arxillaüts, tiorbes i mandolines. El nom primitiu de luthier , prové de la paraula “luth“(llaüt). En gran part del món hispànic es tradueix el mot com llauter o luter, al diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, es registra amb el nom de “violer”. Al ser un ofici Gremial, existeixen diferents escoles repartides pel mon d’aquest ofici, els principals i més coneguts són: itàlia: Família Amati, Bergonzi, Nicolo Gagliano, Guadagnini, Guarneri, Montagnana, Stradivari… , França: Bernardel, Jean Baptiste Collin-Mezin, Jean Baptiste Villaume… , Hongaresos: Otto Erdesz , Alemanys: Klotz, Karl Hermannn , Austria: Stainer.
De tots aquests grans fabricants i artesans, destaca , Antonio Stradivari . Nascut el 1644 i morí 1737, va nèixer i visquè a Cremona , ciutat de cult pels luthiers, els seus instruments millor valorats són entre 1700 i 1725, es va crear la legenda del secret de la gran qualitat dels seus instruments per tradició oral familiar, que es diu que es trencà a començament del segle XIX. Encara avui en dia és un misteri els motius de la perfecció d’aquests instruments que s’han intentat reproduir amb les eïnes actuals de còpia ; emular el barnis, espectografies de les mesures i gruix de les fustes, tales de les fustes en els mateixos boscos , de nit i en lluna plena per aprofitar l’impuls de la sàvia , però no sembla possible clonar-ho, sembla que la última teoria es declina en la naturalesa de les fustes d’aquell temps que podien impregnar-se d’una erupció volcànica de la zona, qui sap?. Per tal d’entendre aquest ofici us proposo aquest Vídeo d’un luthier Romanès -nord americà. També us proposo la construcció d’un instrument estelar de l’època com és la flauta de bec.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2V-YjNPWRsQ" width="200" height="164" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/WiSW6LPchSc" width="200" height="164" wmode="transparent" /]
Barroc Vocal i l’ària da Capo
L’òpera destaca ampliament entre les noves formes vocals profanes que es creen en l’època , també són de ressenyar la cantata o la sarsuela típicament espanyoles. L’òpera respon a la idea de crear un efecte similar al realitzat pel cor grec en el teatre, tot i que va tenir antecedents a l’edat mitjana , no va tenir la importancia rellevant fins el naixement al 1670 de l’òpera seriosa a Nàpols.Era una composició de carácter aristocràtic creat per a veus solístes ( els “ Castrati “ o soprans homes) en la melodía predominava sobre el text, amb temes mitològics.La primera òpera completa és “Euridice” (1600) de Jacobo Peri i Giulio Caccini. En aquest gènere destaquen figures com Scarlatti (1660-1725) o el genial Claudi Monteverdi (1567-1643) amb òperes com “Orfeus” o “L’incarnacionazzione di Poppea” (1642) , on es mostra l’estil mogut (combinar una declamació dramàtica amb sorprenents efectes d’orquestra). Els intermedis d’aquestes òperes seriases foren suggerint el que es va dir “òperes buffes” de carácter popular en les que els personatges de classe mitja paròdien a l’aristocràcia. Les fomes musicals són les lliures i les veus més naturals . La més famosa d’aquestes òperes és “la serva Padrona” (1733) de Pergolesi (1710-1736). Les formes vocals religioses van tenir una vital importancia en l’oratori , la cantata i la passió.
La primera fou una forma vocal religiosa de carácter narratiu que no tenia representació escènica. La cantata estava composta sobre un text religiós líric en el que intervenen solos , orquestra i cors i que esta composta per àries i recitatius ( com les òperes). A diferència de l’oratori, el cor té poca importancia en la cantata. La passió és una cantata amb temàtica que gira al voltant de la Passió de Crist, fet per celebrar aquest succès.
La forma que uneix les qualitats barroques de l’ornamentació , bellesa i moviment de les formes vocals Profanes i religioses és “l’ària da capo“, que és una entitatat musial completa, que acaba en tònica i que en principi solia ser cantada sola. La segona secció contrasta amb la primera i la tercera amb la textura musical, ànim i tempo. La tercera és una repetició de la primera però amb ornamentacions i servia de lluiment dels cantants, arribant en la majoria de casos desviar l’atenció de l’argument en profit del virtuosisme del cantant. L’estructura general serà A – B – A’ .
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/w9MuFwwDHZA " width="250" height="205" wmode="transparent" /] Qüestionaris Barroc: Primer Qüestionari , Segon Qüestionari . Ampliació : Per si tens més dubtes aquí tens un ventall de qüestionaris
Beethoven, transició al romanticisme
El Culte de la llibertat instaurat perla Revolució francesa va ser el pas de transició cap al Romanticisme. Beethoven és la figura que explica aquesta transcició. La perfecció de les seves simfonies i el modes que ens va deixar formen un dels cims de la història de la música. Beethoven va començar o patir de la sordesa des l’any 1798, quan de jove començà el seu èxit a la ciutat d’acolliment que fou Viena. S’han fet estudis sobre l’origen de la sordesa, cap conclusiu ( laberintitis (infecció oïda intern), sífilis….). Li encantava viure en societat, en l’abundància del reconeixement del seu talent, però la sordera li provocà la desesperació, recloent-se en un poblet de preciosos boscos “Heiligenstand”, allí medità arribant a idees com el propi suïcidi (Testament de Heilgenstand). Altres problemes que entornaren la vida del cèlebre músic foren la tempestuosa relació amb el seu nebot , el seu germà i la cunyada, així com l’anomenat “amor immortal “que mai va desvetllar, però a la qual va deixar tot el seu patrimoni. Beethoven trascendí com una persona impetuosa i amb fort caràcter ,contradictori, enèrgic, tendre, profundament humà. La seva obra o producció musical està classificada en tres grans etapes : Download link Conclusió del classicisme ( Primera i segona simfonia, sonates per a piano i els primers quartets); Download link Transició al romanticisme ( 3 Simfonia, fins la setena, concert emperador, concert pera violí, òpera “Fidelio”) ; Download link Integració al romanticisme ( Novena simfonia, Missa Solemnis, últims quartets i sonates 28 a 32).
El pianoforte i el clarinet amb força en el classicisme
Tant el clarinet com el pianoforte , són dos instruments que en l’època del classicisme prenen la força necessària per a formar part de l’orquestra simfònica l’un, i predomini dins la corda percudida l’altre. El pianoforte pren origen del model construït per Bartolomeo Cristofori l’any 1709 a Florènica amb el nom de gravicembalo col piano e forte ( tret diferenciat del clavicembal barroc).
El clarinet té origen en el Chalumeau ( frança) que era un instrument senzill amb 7 forats , és un instrument ric en matisos i moltes possibilitats expressives. El nom de clarinet ve del prefix llatí “clarí “que vol dir trompeta petita. Després de la flauta , és l’instrument més àgil de l’orquestra i té molts tamanys entre ells, el soprano que té un registre de entre quatre i cinc octaves.
. Per mostra d’aquests instruments dins la seva producció , visionarem el procès de construcció d’un piano Steinway model L1037 , en el trailer del documental “Note by note” amb declaracions de diferents pianistes d’estils diferents com : Helen Grimaud, Lang lang, Kenny Barron, Marcus Roberts, Bill Charlap , Marcus Roberts, Bill Charlap o Hank Jones. El segon Vídeo , permet veure tot el procés de construcció d’un clarinet amb interpretació concertant final.
[kml_flashembed movie=" http://www.youtube.com/v/rE0ayK_wmqo" width="200" height="165" wmode="transparent" /]
Dossier Pedagògic: a) Fes un gràfic o dibuix de les parts més importants del clarinet ( campana, embocadura, canya, claus, parts del cos del clarinet, sabatilles, número de forats,…) b) Averigua gràcies a qui tenim actualment el sistema de claus que permet més rapidesa. c) Busca tots els tipus de clarinet que hi han actualment. d)Digues el nom de quatre executants famosos de clarinet i el seu model. e) Cerca per a quin motiu són tant dessitjats els piano steinway , i a on recau el seu origen, així com segueix la seva història fins als nostres dies.[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QPWKD-3q1JU " width="200" height="165" wmode="transparent" /]
La matèria de música, és de lletres o ciències?
En aquestes dates, es quan es dissenyen els projectes curriculars dels centres educatius de quart d’ ESO, és curiosa la reacció que tenen els especialistes de lletres i alguns de ciències de com situar l’oferta que representa l’àrea de música, ja què d’alguna forma no troben cap nexe d’unió i es fa un esforç a no trobar-li continuïtat d’estudis superiors en cap dels dos formats ( fora , està clar de l’especialitat de Música de l’ESMUC).
Veient i escoltant el treball del grup de Recerca en tecnologia Musical (MTG), de la Universitat Pompeu Fabra , integrat en el Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions i de Institut Universitari de l’Audiovisual ( basades en tecnologia digital i so), em quedo més tranquil alhora presentar la nostra oferta de matèria.
El Grup està format per més de 40 investigadors d’àmbits diferents i complementaris, recerquen vers la síntesis i processament del so, anàlisi ,descripció i transformació de continguts musicals, models computacionals de la percepció i la cognició musical , aquest grup du a terme una recerca competitiva internacional transferint els resultats a la Societat. Busca un balanç entre la recerca bàsica i la aplicada incorporant coneixements provinents del camp científic-tecnològic i humanístic-artístic.
L’aparell que ha fet famós aquest grup, alhora que internacional per l’ús que en fa l’artista finesa Bjork amb la incorporació a la seva música és el “reactable“. Per a tenir-ne més detalls observeu aquest vídeo de Youtube
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/3-RRJPFxuKg" width="300" height="247" wmode="transparent" /]
Editor de partitures – Finale 2007 –
Presentem un vídeo – tutorial de l’edició de partitures amb el programa “Finale 2007”. És aquest el programa més emprat pels músics ( compositors, professors, estudiants de música i altres) degut a les seves característiques , on trobem un reproductor integrat per escoltar les composicions , suports MIDI , possibilitats de gravació en WAV , MP3 o AIFF entre d’altres interessants característiques. Permet crear les teves pròpes partitures de forma senzilla i amb un suport de totes les eïnes que necessitis durant el procès creatiu ( la versió complerta té una extensió de 1.4 GB) .
La mostra de fiabilitat del programa és que fa més de 10 anys d’edició d’aquest programa amb versions actualitzades , ja què és totalment obert , potser no és tant ràpid com “Sibelius” però per les seves característiques es converteix en únic. L’edició de la partitura “Die Zwei blauen augen” no és èr quasualitat, respon a les pràctiques del curs “Aula 2.0” que estic realitzant pel “TIC” i per tal de donar forma al especial monogràfic a l’obra de Mahler amb el slidecast que trobareu en articles anteriors, he volgut donar cos a l’edició en partitura que trobeu en aquesta noticia amb el resultat en format pdf.
“Die zwei blauen augen“. En aquesta referència trobareu una versió simplificada del “Finale 2005” de 10,3 MB descarregable gratuïtament per tal de començar a practicar les vostres partitures i / o creacions. Vídeo tutorial a pantalla comperta
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/-kzUcqU4QUg" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
Gustav Malher , una vida marcada pel passat
Mahler és un dels directors d’orquestra i d’òpera més famosos del postromanticisme , en l’apartat de creativitat ja de maduresa, es va centrar en la cançó i la simfonia , nou simfonies i un conjunt de cicles de cançons com: “Lieder eines fahrenden Gesellen“( cançons del camarada errant), ” Kindertotendieder“(cançons dels nens morts) i a síntesi de cançons i simfonia : “Das Liede von Erder” ( La Cançó de la terra). Les influènices de Beethoven , Brahms , Wagner i Bruckner en la producció simfònicá són molt evidents, Malher va emprar la música coral i vocal en la simfonia de forma similar a Beethven (9a simfonia en re menor ,Op. 125), aconseguint un unió dramàtica com la de Wagner en els seus drames musicals.
De forma similar que Wagner i Bruckner , Malher va emprar recursos orquestrals importants que influiran l’orquestració del segle XX en la cerca de colors en els diferents instruments (incloent “Mandolina ” i “armònium”). Va portar al limit el sistema tradicional de tonalitats i armonies , presentant esquemes tonals progressius que finalitzen en diferent tonalitat de la inicial. Les simfonies i obres vocals constitueixen un viatge psicològic, conflites entre l’optimisme i la desesperació.
Aquests estats psicològics provenen de la infància , identifcada per Sigmund Freud -exemples com les reaccions patologiques a campanes per l’associació que tenia de petit d’una pallissa del seu pare a la mare en el moment que sonaven les campanes de l’esglesia més propera -. La seva vida fou marcada per l’adversitat , fou el segon germà de quinze, dels quals en moriren nou, aixó el convertí en el germà que es feu càrrec dels més petits. Es casà amb Alma Schindler ( 20 anys més jove que ell ) i en perdre la seva filla gran “Maria”, Alma reaccionà amb nombroses infidelitats al compositor. El pare de Mahler fou un posader jueu que tenia fama de molt violent. Mahler fou molt escrupolós en la seva feina , va arribar a límits amb la severitat de treball de la seva orquestra pel que va tenir que converitir-se al cristianisme , ja que buscaren pretextos per a acomiadar-lo ( era d’origen jueu). Aprofitant un curs de formacó “TIC” que estc realitzant (Aula 2.0) , he confeccionat aquest “slidecast” del IV lieder de la col·lecció “lieder eines fahrenden gesellen” (cants d’un company errant). Segueixen la lletra amb les imatges i la música i respon al dossier pedagògic que et proposo a continuació.
[slideshare id=235501&doc=die-zwei-blauen-augen-von-meinem-schatz-1200910743508213-4&w=200]
Dossier Pedagògic: a)Identifica en aquesta presentació totes les qualitats referides en la presentació del personatge. b) Investiga i defineix el concepte de “Lied Romàntic” , posa exemples de compositors romàntics que com Mahler varen tractar aquest gènere i busquen diferències. c)Investiga professió i dues característiques de dos amics íntims de Mahler: Freud , Kimmt .d) Investiga sobre la producció i creativitat de Mahler, així com les orquestres que va tenir al seu càrrec
Els Gurre-Lieder tornen a Barcelona
El dissabte 12 i diumenge 13 de Gener , l’OBC , quatre cors catalans ( l’Orfeó Català, el Cor Madrigal, el Lieder Càmera i la Polifònica de Puig-reig.) i solistes , aproximadament un total de 400 músics van interpretar en dues audicions els “Gurre-lieders” d’Arnold Schönberg, la noticia és doble feliç , ja que integrar tants músics és pràcticament una gran joia de satisfacció com també el fet que la professora del nostre IES , Remei Tell, va cantar en la formació de Cor Madrigal, la qual cosa encara augmenta més la nostra satisfacció. Aquesta obra és de caire post-romàntic, tot i que el compositor té altres facetes estil·lístiques ( atonalisme, dodecatonisme, serialisme, …) que t’aconsello que investiguis. La temàtica n’és romàntica on destaca temes recurrents com “natura“, “somnis“, “llegendes – Gurre -“, “heroi“… enumera els temes en la pàgina que et proposo.
Aquest tipus de forma musical “Lieder” fou molt típica del romanticisme i enllaça la poesia i la música en un format bastant definit per a piano i veu, acostuma aparèixer en estructura ternària, tot i amb aixó investiga més sobre el lieder musical així com destaca els principals compositors d’aquesta forma i posen un exemple dels seus àlbums o col·leccions vocals. Per finalitzar tens aquí una sèrie de obres del compositor alemany en vídeo , observen 3 o 4 i indica quina t’agrada’t més i per a quin motiu. Jo en tot cas et presento el vídeo del “Gurre-lieder”.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/8KJ1qjCIYFA " width="442" height="200" wmode="transparent" /]