En el nostre lèxic i la nostra gramàtica es donen curiositats que sobrepassen les normatives pròpies de la llengua , derivant en terminologies de consideració Social , psicològiques o d’altres camps del coneixement. Aquest és el cas dels diminutius , ¿quins són els principis bàsics per articular morfologies que no tenen res a veure amb el tamany ?. Ens venen al cap ràpidament exemples com : musiqueta, doneta, homenet, personeta …. , en canvi en algunes disciplines acadèmiques , ni tant sols sabríem com articular-ho, ¿quin és el diminutiu de física i química , i de matemàtiques ? . Difícil no? , doncs en el cas de l’opereta , el cas és més complex , ja què l’òpera que proposo son “els contes de Hoffmann” (1881) de Jacques Offenbach , té la considerable duració de 3 actes + pròleg + epíleg , curteta no ?, doncs no , ja què curiosament , el llenguatge inclou diminutiu en aquell treball , feines i obres que tenen un caràcter jocós i divertit .Sembla que el compositor , tot i que va tenir prou dificultats en vida, va fundar el Théatre des Bouffes – Parisiens . 
Aquesta òpera va ser la seva obra pòstuma i no la va arribar a acabar , essent Ernest Giraud ( 1837-1892) qui va incorporar orquestració i alguns recitatius, per la qual cosa existeixen varies formes de posar en escena aquesta òpera ( inclosa la proposada per escrit per Offenbach). Us deixo un fantàstic” septet ” del tercer acte on podem recordar la melodia de la famosa barcarola, el tenor que fa el paper d’Offenbach és Placido Domingo.
[slideshare id=376292&doc=conteshoffmann-1209379699757265-9&w=200]
D’igual manera com es planteja a l’anell dels Nibelungs, fantàstica tetralogia de Wagner basada en la mitologia nòrdica i anglosaxona, els músics de secundària enfrontem el nostre curricular ocàs com la del Déu Wotan. La diferència rau en les mancances revolucionaries , ideològiques i romàntiques del nostre colectiu com feu Wagner . Per aquest motiu he preparat un treball en forma de Webqüest per a tal de conèixer la figura de Wagner, una obra fantàstica com és “la Valkyria” , segona òpera del conjunt de quatre que conformen “l’anell dels Nibelugs”, anècdotes curioses ( Wagner i el número 13) del personatge i lligat amb la trascendència i influència d’aquesta obra literària , també centrarem l’atenció en el perióde històric on es desenvolupa la creació d’aquest projecte. Per a conèixer l’argument també he creat un slidecast , els vídeos i audios de referències d’aquest dossier ens mostraran les principals característiques musicals ( leitmotiv, melodia continua, drama total , harmonia per cromatismes…) , argumentals ( relació entre músic i text, emprant com a nexe d’unió la mitologia nòrdica) i dramàtica ( on el teatre i acció està plenament relacionat amb el text i la música). Dessitjo que aquesta 
M’he alegrat de retrobar aquesta sèrie de vídeos subtitulats en castellà, que varen passar per TVE-2 l’any 1990 després reposats els DVD pel Canal Plus en la col·lecció de 9 DVD’s que es pot trobar en venta per internet (
. Els 15 Concerts transcrits en aquest llibre són : 1. Què significa la música? 2. Què fa que la música soni “Americana”? 3. Què és l’orquestració ? 4. Com es fa la música Simfònica? 5. Què és la música clàssic ? 6. El sentit del humor en la música clàssica ? 7. Què és el concert ? 8. Música folklòrica en la sala de Concerts? 9. Què és el impressionisme ? 10. Què és la melodia? 11. Què és la forma sonata ? 12. Un homenatge a Sibelius ? 13. Àtoms musicals : un estudi dels intervals. 14. Què és un mode ? 15. E viatge de Berlioz. Els capítols 1, 5 i 10 aprenem termes més conceptuals, el 8, 9, 11 observem estilística musical, i el 13 i 14 són de termes prou tècnics com son els intervals, modes , escales… 
.
Fréderic Chopin va néixer a Varsovia el 10 de Març de 1810, pràcticament totes les composicions són per a piano, la gran passió de Frédéric, tot i que la segona fixació del genial compositor fou la seva pàtria , Polònia, país desfet per les guerres, pel que es convertí en un apatrida a París. La seva música reflexa el folklore i ritmes polonesos característics amb les seves masurques , les poloneses destaquen el caràcter heroic del poble polonès. Va rebre influències operístiques de compositors com Vincenzo Bellini destacables en les seves melodies. Balades, scherzos i estudis reflexen la dificultat tècnica del piano. La seva música és lírica, dolça, de refinades harmonies , els ritmes delicats i de bellesa poètica. Va influir sobre altres compositors com Franz Liszt o C. Debussy. 
Als 19 anys feia els primers concerts com a virtuós a Viena on va viure 2 anys, a partir dels 21 i amb breus intermedis va viure a Paris. En 1837 v mantenir una relació amb l’escriptora francesa “George Sand“. Degut a la tuberculosi , en 1838 va passar “un hivern a Valldemosa”, lloc on empitjorà la seva salut. Varen mantenir disputes la parella fins que trencaren definitivament l’any 1847 , l’any 1849 va morir de Tuberculosi. Dossier Pedagògic: Investiga quina fou la 
“El Somni d’una nit d’estiu ” de William Shakespeare, fou traduït a començaments del Segle XIX per tota Europa per poetes com Tieck i Schlegel a Alemanya o Victor Hugo a França, 
Aquesta obra es va estrenar com a preàmbul a les representacions teatrals de Shakespeare, anys més tard Mendelssohn i afegí varies peces per a diversos recitatius de l’obra, titulant aquests fragments com “música incidental“, ja que la música cobria determinades escenes de teatre , però no en tota la seva extensió. Existeixen moltes 
Quan parlem dels Oratoris de J. Haydn recorrem a “la Creació” i “les Estacions“, però també va tenir un encàrrec de la Capella de la Santa Cova de Cadis (1798) per acompanyar la meditació d’un acte solemne celebrat cada divendres Sant, en aquesta celebració es recitaven les frases que Jesús va dir des la Creu abans de morir. Aquest encàrrec el va titular “les Set últimes paraules de Crist a la Creu“, i va tenir un procés d’elaboració invers als demés oratoris, ja què primer va crear les parts instrumentals abans de les corals, consta de “set adagios successius , cadascun de deu minuts que no vol cansar a l’oient”, cosa que era prou dificultosa, al final ho va aconseguir amb l’ús intel·ligent de solistes, cor i de tots els colors de l’orquestra, tal i com esmenta el propi Haydn en els seus apunts. L’obra té molta energia , malgrat que són meditacions, al final sona dramàtic com una Passió en el Terratrèmol final, busca exagerar les accentuacions del llenguatge amb el idioma alemany molt clar ( exemple “Mutter Jesu”- final tercer número). Haydn va fer versions d’aquesta obra per a quartet immediatament acabada la versió coral, així com per a piano i per a cor i orgue. La versió que pots escoltar és el últim cor – “El terratrèmol” , també et proposo la comparació amb el últim cor de l’Oratori de la Creació (Schöpfung – Singt dem Herren alle Stimen) De Haydn per observar diferències i similituds entre ambdues obres corals. Ampliació : Investiga la 
La passió és el gènere vocal – instrumental religiós més expressiu de la literatura religiosa, musicalment té el format d’oratori amb àries, recitatius, fragments instrumentals , grans cors van seqüènciant la mort i passió de crist. Tota l’acció és centrada en la figura de crist i relatada pels evangelistes , apareixent personatges com els apòstols, maria magdalena, poble … Aquest gènere musical respon als grans compositors en època de maduresa, i sobresurt la figura de 
(tant sols ens arriben dues , la de Sant Joan i Sant Mateu). En la passió de Sant Mateu, sorprèn el format orquestral ( dues orquestres i dos cors), la diferències entre les dues passions és potser observar que la de Sant Joan empra un llenguatge experimental i plena de fantasies i toccates per a clave, cosa que en la de sant Mateu imposa solidesa i grandiositat , hi ha una cerca de més intensitat mística i espiritualitat , l’ària amb solo de violí és un diàleg entre l’ànima i l’estimat. El text i la música es fusionen en un tot per a comprendre la naturalesa humana, de com l’home es capaç de patir i morir per la pròpia naturalesa humana, observem els passatges de la negació per tres vegades de Pere abans el cant del gall, o la força dramàtica de la multitud aclamant la mort de Jesús per alliberar a Barrabàs , o el suplici del turment i dolor del poble davant el patiment del via crucis… 
No seria just deixar al marge a tants i tants compositors que han tractat l’essència de la naturalesa humana per mitjà de la 
El Dia 13 de Febrer, 1000 alumnes de secundària i els seus professors van fer un recorregut a peu d’uns 20 Km aproximadament , per tal de recaptar fons per a financiar un projecte de desenvolupament al Congo. 
L’antropòloga Caroline Wilkinson ha reconstruït digitalment el rostre de J. S. Bach, gràcies a les tècniques forenses d’imatge , el rostre del compositor s’ha fet per la petició de la 
de Saint-Saëns , _el Cigne_ del “Carnaval dels animals“, de tal manera que pots aconseguir els punts suficients per a guanyar una entrada al proper concert de l’orquestra. Gran iniciativa, i molt creativa, així com a sorprenent.