El Madrigal fou la forma vocal profana més important del renaixement . En una època on el humanisme és el corrent filosòfic que situa l’home en el interès per la ciència, la natura i l’art en totes les seves manifestacions (mecenes) , la música renaixentista col·labora d’aquesta joia amb les seves produccions vocals ( religioses i profanes) i instrumentals . Les característiques musicals melòdiques continuen amb el model anterior medieval , melodies conjuntes, d’àmbit reduït, les escales comencen aparèixer les tonals ( aparició d’alteracions), les característiques rítmiques es centren amb el “tactus”
i novetats com les figures semblants a les nostres actuals, harmònicament s’alternen els acords consonants i dissonants, en quant a la textura, la majoria són polifòniques on el compositor combina l’homofònica amb la contrapuntística ( imitacions, eco , pluricoralitat). La música vocal religiosa estarà condicionada per la reforma protestant , la contrareforma catòlica, els mestres de capella, misses i motets i la figura de G. P. Palestrina i el seu deixeble T. L. de Victoria. La música vocal Profana s’explica des l’origen on tractem el tipus de Madrigal , la qual intenta descriure situacions diverses com batalles , imitacions d’ocells amb sons vocals, cançons d’amor, ambients pastorils, jocs de taula , reproduccions de canvis atmosfèrics, després d’un àpat… Podríem assimilar que el renaixentistes son els percussors del “scat” .
El tour comença amb el Madrigal anglès on destaca el “fa-la-la” que era una imitació del “Balletto” italià, amb estrofes i tornada que empra aquestes síl·labes (fa, la, la), destaquen T. Morley, J. Dowland ,T. Weelkes, W. Bird. Passem el canal i arribem a França amb la “Chanson“, descriu amb sons la natura, guerres, batalles, destaquen C. Janaquin. El lloc de màxima producció madrigalista és Itàlia , reconegut pel seu color tímbric, articulació melòdica i riquesa harmònica, els temes són molts amorosos i descriptius (caça…) amb compositors com A. Willaert, C. di Rore, O. di Lasso, L. Marenzio , C. G. da Venosa . El darrer Madrigal és l’espanyol que conrea el villancet i la “ensalada” amb personatges com Joan Brudieu, J. de Encina, Juan Vàsquez que recullen les seves obres en Cançoners , com el Cancionero de Colombina, Cancionero de Palacio , Cancioner d’Uppsala.
El gran compositor d’ensalades del Renaixement és Mateu Fletxa – el vell – d’origen de la Vil·la de Prades , fou qui va potenciar aquest gènere que com diu el seu títol , barreja harmonies , textures, idiomes, ritmes… Dossier: a) Cerca informació de la teoria musical del Renaixement ( sistema d’escriptura, notació, ritme, textura…). b) Observa la partitura de “la bomba” i cerca el tipus de textura que correspon al text “dindirindin” (compàs 188) ,la del fragment “esas gúme nas cortad porqué sea maine la verdad” ( compàs 33) i ” Oh que està tan bravo el mar , que todos pereceremos” (compàs 49). Indica també les variants de compàs (3/2, 2/4…) c) Investiga les curiositats del Madrigal Italià, francès, anglès i espanyol amb els vídeos proposats. d) Segueix amb aquest “slide” els llocs que va conèixer Matheu Fletxa el Vell i cerca informació dels instruments renaixentistes que apareixen al vídeo de la Capella Reial de Catalunya amb Jordi Savall, també cerca informació d’aquests executants de l’amanida – La bomba –
Category Archives: 4r_ESO
“The Beatles” reapareixen al Metropol
Els propers dies 17 i 18 de Novembre, el grup “Bat Audicions” ens fa reviure la música del famós grup de Liverpool – Els Beatles – dins la programació escolar de “imaginautes “del curs 2008/09. L’Audició està plantejada per conèixer “la veu“ a través d’aquest famós grup de música dels anys 60, aprendrem a discriminar els paràmetres més importants d’audició i conèixer les característiques tècniques del nostre instrument més preuat: diferents tessitures, tonalitats, timbres i efectes ( glissando, vibrato…). Aprendrem a distingir des les estructures més senzilles – estròfica , bitemàtica – fins les més complexes -les més lliures-.
Coneixerem el concepte més conegut del grup de Liverpool – “eclecticisme” – varen treballar amb el rock , el pop , Pop-rock amb orquestra simfònica , la música de fusió ( hinduisme), música alternativa … Varen tractar variacions de temes com : l’amor , el record d’infantesa, les drogues, la fama , … Tot el que fa referència a la seva vida és anecdòtic , des la relació amb les seves parelles , passant amb la relació amb les discogràfiques, els concerts, política ( moviment hippie), els seus amics i rivals , varen ser dels primers que massifiquen el concepte de “fans”, la tragèdia del destí d’alguns d’ells ( mort de “Lenon”, càncer de la dona de McCartney, mort del seu representant “Brian Epstein”…).
El mot de “Beatles”, no prové d’escarabat ( “beetles”) sinó de beat (pulsació o ritme) en contraposició a un altre gènere a Anglaterra (anys 60) anomenat “skiffle“. Dossier : Elaborant una tria d’anècdotes , us demanaria cercar informació d’aquests tres casos: 1) En el tema “Lucy in the Sky with Diamonds” , qui era “Lucy” i amb que es varen inspirar per a fer aquest tema musical? 2) Per a quin motiu varen decidir l’any 66 , 29 d’Agost ,no fer més concerts en directe amb públic ? 3) Varen esser nominats “Membres de l’ordre de l’Imperi Britànic“, per quin motiu va tornar el mèrit John Lenon el 25 de Novembre de 1969 ?. Per tal d’ambientar-te en el seu estil i contestar alguna de les qüestions proposades, pots veure i escoltar “Lucy in the sky with Diamonds“.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/A7F2X3rSSCU " width="250" height="206" wmode="transparent" /]
Lliçó de Música en PVC – Blue Man Group
Cercant per la “blogosfera” , vaig trobar aquest grup –Blue man Group – format en els inicis per tres intèrprets Newyorkins : Phil Stanton, Chris Wink i Matt Goldman als anys 80, es caracteritza per emprar mímica i música amb el semblant dels rostres pintats de blau i caps coberts de làtex del mateix color, així com guants blaus i vestits negres ; són catalogats com “teatre experimental i de creació avantguardista“. Varen ser coneguts per posar música a la BSO de “Terminator 3 ” entre altres projectes discogràfics com : “The Complex” (Dro) o aparicions teatrals tant espectacular com: “ Drum Bone “, “Megamix” o el vídeo “earth to America“. És un grup de caire molt espectacular com veureu en la projecció d’una lliçó d’elements musicals estructurals com: la melodia, els acords majors i menors, intenció del compositor, matisos d’expressió, la tímbrica instrumental…
arriben a ser tant espectaculars, que al públic assistent se’ls ha cobert amb plàstics per a tal de no esquitxar-los de substàncies que empren habitualment com pintura , aliment o d’altres. Espero que sigui una bona lliçó per aprendre els elements estructurals de la música, ens acompanya una orquestra japonesa que segueix entre admirada i disciplinada les evolucions del grup. Per a tal d’escoltar la seva música, aquest enllaç ens porta temes seus i la radio LastFM de música seva i semblant .Empren estils tant variats com el rock, pop i electrònic, tot i que la base acostuma a ser la percussió, sorprenen també les guitarres i sintetitzadors.
Els Moussakis, música dels Balcans dins d’una maleta.
El proper dimarts 4 de Novembre tenim la sort de gaudir novament de l’espectacle dels Moussakis – “música dels Balcans dins d’una maleta“-. Aquest grup prové de la tradició popular que acompanya balls, festes , bodes, batejos o funerals de la societat jueva ( Klezmer i Safardí ), de la societat nòmada dels gitanos , cançons populars provinents de Turquia , Grècia o Macedònia, melodies que arriben de Servia o Bulgària, Israel… (música balcànica en General). L’espectacle que veurem va rodant des fa dos anys, i l’últim lloc on han estat és a Àvila , com a representants del projecte “Diversons” de l’obra Social de “la Caixa“com a referent de la música per a la integració . En aquest espectacle s’han fusionat no sols la música popular de diferents llocs, sinó també estils tant diferenciats com el Jazz, funk, rap, música moderna en general .
Tot el projecte va dirigit pel violinista de Belgrad, Branislav Grbik, el qual té una extensa formació clàssica ( 3 orquestres simfòniques i filarmòniques, 5 grups de cambra…), els altres membres són: Tal Ben Ari (veu), Alán Chehab ( Llaüt i Saz), Ivan Ilic ( guitarra), Goran Slavic (Contrabaix) ,Marko Jelaca (bateria) i el propi Branislav Grbik (violí). Per a tal d’escoltar la seva música i poder conèixer més detalls de la seva activitat i poder-los contactar, proposo el Myspace del grup. Amb ells i el seu espectacle brindarem tots junts formant part d’un dinar a la riba del riu Danubi. Mentre no arriba el moment us deixo un vídeo de l’espectacle.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/xc_LralnPOc" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
Taller de creació amb el Seqüenciador – Splice Sequencer –
Aquest taller potenciarà la creativitat musical amb eines online com “Splice Seqüencer“, el qual a la vegada ens pot crear bases instrumentals online amb l’acompanyament d’un “loop“. Aquests seqüenciadors poden modificar , reproduir i enregistrar una successió ordenada de fragments musicals , com podem observar en el vídeo-tutorial del peu de la noticia ( el qual modifica un discurs polític amb bases de percussió i efectes). La pràctica per elaborar un “loop” és senzilla, primer cal cercar mostres de so a Public Sounds ,
cercant a Enter search text opcions com: voice , drums, melody, Keyboards, Guitar, space, Synthesizer… i es desplegaran llistats . Cerca Instruments per a crear pistes de so arrossegant la llegenda Audio Track al quadre superior esquerra , tant com instruments diferents incorporis. Per a modificar el so dels tracks de cada pista pots optar amb els Effects (filtres, Phaser (Stereo), EQ, Supa Trigga, Ring Modulator, Distorsion, Chorus, Delay (Stereo), BitCrusher…). El Següent pas és intuïtiu i creatiu, ja que col·locaràs instruments a les pistes, pots desplaçar-los , allargar-los en longitud fins al resultat final que incorpores la funció de “loop”
. Per a guardar el resultat final pots gravar-ho amb la funció SAVE o si vols un millor resultat ho graves amb Audacity , atenent que el dispositiu d’àudio del mesclador estigui al canal StereoMix o “Lo que se oye” ( vigilar que la funció “Reprodueix altres pistes mentre s’enregistra una de nova” , no estigui habilitada. He cercat altres programes similars com “Ableton Live” i tenen un format molt similar , observen el tutorial.
Splicemusic.com - Making Music in Splice Studio
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/oq4zgcoTsJM" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
Els origens vocals de l’edat mitjana
L’església catòlica pimitiva , mostra tècniques de salmòdia, diàleg anitifònic i cant responsorial constituïts en lletanies, himnes i cants de jublieo. Va rebre influències d’altres tradicions fora de la romana depenent del seu origen com: la grega ( San Irineo- Bisbe de Lyon) bizantina (San hilari-Bisbe de Poitiers), galicana ( San Ambrós- Bisbe de Milà) Mozàrab. La gran revolució musical fou “la Unificació de la Litúrgia oficial” en un Antifonari on es fixa la manera de la utilització de les melodies en funció de cada celebració, pel Papa Gregori I. Neix “l’Schola Cantorum de Roma” i es funden escoles de cant com Metz, Saint Gall, Saint Martial de Limoges… Les característiques musicals és defieixen com : un cant Monòdic , a Capella, d’àmbit reduït, amb text en llatí , a capella , ritme irregular i melodia modal ( basada en modes grecs i evolucionada als modes eclesiàstics medievals), els cants de missa pertanyen , al “ordinari” ( invariables ) o al “propi” (variables – exemple “comunió“)
segons a l’època en que estan destinats o el tipus de litúrgia a seguir. L’evolució d’aquest cant que és basa en el Cant Pla, crearà la necessitat d’aconseguir una notació més estable que la neumàtica , diastemàtica o adiastemàtica per tal de perdurar en el temps amb fiabilitat, aquesta l’aconseguí Guido d’Arezzo amb el seu immortal “Himne a Sant Joan” i crea un sistema revolucionari d’educació musical amb “la ma de Guido“. El cant monòdic profà serà tractat més tard , però com a introducció cal reconèixer ritme més regular, basat en formes repetitives i amb introducció d’instruments al cant, amb la finalitat de dansar , explicació èpica, amorosa… L’evolució d’aquest cant portarà al naixement de la polifonia, amb l’organum , l’Ars Antiqua, Ars Nova… El Vídeo fa referència en a aquest cas al naixement de la notació musical, té 4 vídeos molt interessants on s’explica el perquè i com evoluciona la música (sols an·nexiono el primer els altres són fàcils d’aconseguir).
Dossier: Per quins motius neix la notació musical ? Què son els Neumes , i la notació diastemàtica ? Qui és el personatge d’Hucbald ? Reconeix l’estructura d’un Virelai, un Rondo i una Balada ? Què és la salmodia , el melisme i el cant sil·làbic ? Què és l’organum, origen i tipus d’organum ? Cerca algún document de Gregori I. Cerca 4 fotografies d’escriptura neumàtica, diastemàtica i /o adiastemàtica* Ànim i que deu t’orienti i et beneeixi*
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/efFK-E80Wwc" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
Per a tal d'introduir-te millor en l'època, interactua amb aquesta animació de la recreació del portal del Judici Final de l'església francesa "Santa Fe" de Conques (s. XII) on recrea el poder civil i social.-Por, poder i fe en el romànic -
Vídoclasses de Guitarra elèctrica
La música és l’art que per la seva composició , estructura i comunicació és present en la nostra realitat , societat i entorn . De segur que el que menyspreua aquest art per sota d’altres coneixements , disciplines o arts, ni tant sols comprén la seva essencia. Una versió actualitzada de l’aprenentatge d’habilitats instrumentals són la inserció de les classes vídeo-tutoritzades d’instruments, és cert que no cerca un perfeccionament, ni tant sols pot garantir de la correcció postural o estil·lística del fet musical, però si apropa a tothom habilitats que són capaces per sí de motivar a posteriori aquest perfeccionament i individualitzar així una evolució tècnica . “Musicien around the world, we have a power ! “Aquesta tècnica obrirà l’aprenentatge d’acords i punteig amb notes en l’optativa de quart d’ESO, sols cal seguir les indicacions preliminars , i tot i que està en anglès , el llenguatge musical es fa més universal . Ànim. Aprofundirem alguna classe més amb aquest link : Learn To Play Proud Mary by Creedence Clearwater Revival
Hydraulus, hidraula o hýdraulis l’origen dels orgues
Quan cerquem informació d’instruments desapareguts , de segur que no podem ser del tot rigorosos amb el seu so ni tant sols aproximats en disseny quan no tenim fonts documentades , sols la aproximació als gravats o la creativitat de l’evolució d’aquests instruments , com és el cas de la projecció que us proposo, donen alguna idea del instrument però no poden recrear el seu entorn ( sempre hi ha solució: visiteu aquesta guia virtual de Pompeia , i si voleu aprofundir amb vistes superficials ). L’hýdraulis anomenat també hydraulus , hydraulos o hidraula, és un instrument de vent que funciona per aigua, fou el primer de teclat i és el predecessor de l’orgue neumàtic. Aquest instrument fou inventat a Grècia (III a.C.) segons la tradició per Ctesibios , un inventor que va inventar instruments que funcionaven amb aigua i aire, els Romans van conèixer aquest instrument i l’empraren per acompanyar actes públics com teatres, circs i d’altres espectacles. Sembla que el segle IV d.C. s’inventa “la manxa” i van conviure ambdos sistemes fins el segle XIII que és quan s’abandona l’hidraulus.El 1999 es reconstrueix un orgue hydraulus , sobre documents de finals del segle XIX. Us recomano observar una curiosa evolució d’aquests orgues que ornamentaren fonts de palaus , jardins i coves fins el s.XVII , per l’alt cost de manteniment d’aquests instruments.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/WwUibDEH0nY" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
Obre els ulls, escolta el jovent. Crèdit de síntesi pòstum de música
Degut a la nova ordenació “LOE” , l’àrea de música desapareix en el segon cicle del currículum de secundària , ja què ha de competir amb assignatures com : Informàtica, Física i química, biologia… . Atenent al ultilitarisme d’elecció d’optativitat , condicionaments i coaccions d’alguna àrea i al fet de que el nostre centre no oferta música a 3er d’ESO, pràcticament es pot assegurar que aquest és un Crèdit de Síntesi Pòstum. Vaig pensar que aquest curs (2007/08) podíem atendre a les noves tecnologies dins l’aula de música , realitzant tallers de “creació de música per a mòbils” amb programes com Sound Foundry , una audició en directe de nous timbres amb “Theremin la veu electromagnètica” i per acabar , el crèdit de síntesi tractaria elements de la web 2.0 , amb “una vídeopresentació” .
Tractaríem transversalment programes informàtics online (movie maker, Studio 8, slideshare, boomslide, google vídeo…) , també es veuria representada l’àrea de visual i plàstica , amb fotografies elaborades pels propis alumnes ( referència dels seus gustos, aficions, ambients , hobbies, …) o dibuixos tractats amb flash player o paint, així com l’àrea de Socials ( participant de l’entorn de Tarragona i rodalies). La música en la seva majoria és de gustos comuns dels grups , tot i que hi ha algun cas creat per ells mateixos i per al treball . Els paràmetres a treballar eren els de la creativitat , originalitat i significació semàntica dels temes musicals escollits, tot el treball ( que per a qui no està acostumat a treballar online , és bastant complexa)
queda apaivagat per la recompensa del reconeixement dels comentaris editats en els seus portals usuals d’edició dels vídeos ( youtube, google, slide…), motivant un esforç complementari amb la reflexió final del projecte , justificació del treball ; reflexions tècniques d’aquests i explicació de les dificultats que han tingut i editat al “Diari de música” ( espai de la prestatgeria digital). El resultat final el teniu presentat en la “Wiki” del Departament de Música , tot i que els propis alumnes , motivats pel seu esforç, han creat paral·lelament Wikis Filials ( “la taula del delegat“), creant espais d’organització de classe – grup. Us deixo una mostra de diferents tècniques creades , us recomano visiteu l’enllaç de la wiki per a gaudir de la creativitat , alegria i originalitat de l’adolescència en l’estat més pur, és realment addictiu. Felicitar als meus alumnes de Quart “A”, “B”, “C”, “D” i “E”, queda el vostre record i la bona feina a l’únic espai sense fronteres.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/ZnB6vkyUi7o" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/TwUgena3RTw" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/B3BADOv9ZAc" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/74eqD5RnY6k" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://static.slideshare.net/swf/ssplayer2.swf?doc=treviv-1210794955254115-9" width="250" height="206"/]
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/Aq587D8wzqw" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
“Todos me miran” , un himne a la llibertat
La setmana passada , uns quants alumnes d’ESO em varen demanar treballar a l’aula una cançó de Gloria Trevi , cantant mexicana , compositora , actriu i dibuixant , coneguda pel seu estil “pop” de les dècades dels 80′ i 90′ ( és nascuda l’any 1968 – wiki -). La cançó en qüestió és “Todos me miran” del seu àlbum “La Trayectoria” – 2006. Vaig escoltar la cançó, tant en mp3 com el vídeo promocional, i la realitat musical de la cançó no era excepcional , amb forma estrofica modificada en una forma de tornada a sensació d’estructura binària, així com una instrumentació típica del pop rock dels 90, bastant sintetitzada , però no era el mateix els lyrics de la cançó.
Em va sorprendre la manera de tractar el rebuig en la família i l’entorn de la homosexulitat . Vaig començar a cercar informació de l’element motívic de la lletra, i sorpresa, trobo les següents declaracions de la cantant : …”M’identifico amb la cançó perquè al escriure-la vaig pensa en la societat que em senyalava “, “ la cançó neix amb un amic que és gai i que em va explicar el rebuig que va viure en la seva família . Jo sabia que el que era aquell sentiment de rebuig per a qui tu estimes i vaig pensar que aquesta història s’havia d’explicar” . Va ser en aquest punt de la conversa on les qüestions a incorporar aquesta cançó com un símbol alternatiu es van esvair de totes : …“jo no voldria que cap dels meus fills fos gay ja què sé que es tindrien d’enfrontar a perjudicis socials i perquè m’agradaria esser avia i perquè jo crec que el més feliç és el que Deu va fer, així com perfecte , l’home i la dona com a parella”, i continúa amb … Aquesta no és la realitat, hi han homes que maltracten a les dones o dones que els hi posen les banyes a l’home”, llavors prefereixo un fill feliç a un fill que faci mal. Si tu em dius : “ el teu fill serà un mascle, però farà mal a la seva família, o que serà gay i tindrà una parella i serà feliç , prefereixo això“. Tot confús , només em queda centrar-me en fer feliços als meus alumnes i accedir a les seves peticions de treball de la cançó , ja què tot el demés són faules.
[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/RRwcxi2HARs" width="300" height="247" wmode="transparent" /]
Si vols fer el Karaoke tant sols amb la lletra ,aquí tens l’enllaç
www.quedeletras.com