El Madrigal fou la forma vocal profana més important del renaixement . En una època on el humanisme és el corrent filosòfic que situa l’home en el interès per la ciència, la natura i l’art en totes les seves manifestacions (mecenes) , la música renaixentista col·labora d’aquesta joia amb les seves produccions vocals ( religioses i profanes) i instrumentals . Les característiques musicals melòdiques continuen amb el model anterior medieval , melodies conjuntes, d’àmbit reduït, les escales comencen aparèixer les tonals ( aparició d’alteracions), les característiques rítmiques es centren amb el “tactus” 
i novetats com les figures semblants a les nostres actuals, harmònicament s’alternen els acords consonants i dissonants, en quant a la textura, la majoria són polifòniques on el compositor combina l’homofònica amb la contrapuntística ( imitacions, eco , pluricoralitat). La música vocal religiosa estarà condicionada per la reforma protestant , la contrareforma catòlica, els mestres de capella, misses i motets i la figura de G. P. Palestrina i el seu deixeble T. L. de Victoria. La música vocal Profana s’explica des l’origen on tractem el tipus de Madrigal , la qual intenta descriure situacions diverses com batalles , imitacions d’ocells amb sons vocals, cançons d’amor, ambients pastorils, jocs de taula , reproduccions de canvis atmosfèrics, després d’un àpat… Podríem assimilar que el renaixentistes son els percussors del “scat” . 
El tour comença amb el Madrigal anglès on destaca el “fa-la-la” que era una imitació del “Balletto” italià, amb estrofes i tornada que empra aquestes síl·labes (fa, la, la), destaquen T. Morley, J. Dowland ,T. Weelkes, W. Bird. Passem el canal i arribem a França amb la “Chanson“, descriu amb sons la natura, guerres, batalles, destaquen C. Janaquin. El lloc de màxima producció madrigalista és Itàlia , reconegut pel seu color tímbric, articulació melòdica i riquesa harmònica, els temes són molts amorosos i descriptius (caça…) amb compositors com A. Willaert, C. di Rore, O. di Lasso, L. Marenzio , C. G. da Venosa . El darrer Madrigal és l’espanyol que conrea el villancet i la “ensalada” amb personatges com Joan Brudieu, J. de Encina, Juan Vàsquez que recullen les seves obres en Cançoners , com el Cancionero de Colombina, Cancionero de Palacio , Cancioner d’Uppsala. 
El gran compositor d’ensalades del Renaixement és Mateu Fletxa – el vell – d’origen de la Vil·la de Prades , fou qui va potenciar aquest gènere que com diu el seu títol , barreja harmonies , textures, idiomes, ritmes… Dossier: a) Cerca informació de la teoria musical del Renaixement ( sistema d’escriptura, notació, ritme, textura…). b) Observa la partitura de “la bomba” i cerca el tipus de textura que correspon al text “dindirindin” (compàs 188) ,la del fragment “esas gúme nas cortad porqué sea maine la verdad” ( compàs 33) i ” Oh que està tan bravo el mar , que todos pereceremos” (compàs 49). Indica també les variants de compàs (3/2, 2/4…) c) Investiga les curiositats del Madrigal Italià, francès, anglès i espanyol amb els vídeos proposats. d) Segueix amb aquest “slide” els llocs que va conèixer Matheu Fletxa el Vell i cerca informació dels instruments renaixentistes que apareixen al vídeo de la Capella Reial de Catalunya amb Jordi Savall, també cerca informació d’aquests executants de l’amanida – La bomba –
Madrigal Tour , viatge per Europa
Leave a reply
Coneixerem el concepte més conegut del grup de Liverpool – “eclecticisme” – varen treballar amb el 
El mot de “Beatles”, no prové d’escarabat ( “beetles”) sinó de beat (pulsació o ritme) en contraposició a un altre gènere a Anglaterra (anys 60) anomenat “
arriben a ser tant espectaculars, que al públic assistent se’ls ha cobert amb plàstics per a tal de no esquitxar-los de substàncies que empren habitualment com pintura , aliment o d’altres. Espero que sigui una bona lliçó per aprendre els elements estructurals de la música, ens acompanya una orquestra japonesa que segueix entre admirada i disciplinada les evolucions del grup. Per a tal d’escoltar la seva música, aquest enllaç ens porta temes seus i la 
El proper dimarts 4 de Novembre tenim la sort de gaudir novament de l’espectacle dels Moussakis – “
Tot el projecte va dirigit pel violinista de Belgrad, Branislav Grbik, el qual té una extensa formació clàssica ( 3 orquestres simfòniques i filarmòniques, 5 grups de cambra…), els altres membres són: Tal Ben Ari (veu), Alán Chehab ( Llaüt i Saz), Ivan Ilic ( guitarra), Goran Slavic (Contrabaix) ,Marko Jelaca (bateria) i el propi Branislav Grbik (violí). Per a tal d’escoltar la seva música i poder conèixer més detalls de la seva activitat i poder-los contactar, proposo el 
cercant a Enter search text opcions com: voice , drums, melody, Keyboards, Guitar, space, Synthesizer… i es desplegaran llistats . Cerca Instruments per a crear pistes de so arrossegant la llegenda Audio Track al quadre superior esquerra , tant com instruments diferents incorporis. Per a modificar el so dels tracks de cada pista pots optar amb els Effects (filtres, Phaser (Stereo), EQ, Supa Trigga, Ring Modulator, Distorsion, Chorus, Delay (Stereo), BitCrusher…). El Següent pas és intuïtiu i creatiu, ja que col·locaràs instruments a les pistes, pots desplaçar-los , allargar-los en longitud fins al resultat final que incorpores la funció de “loop” 
. Per a guardar el resultat final pots gravar-ho amb la funció SAVE o si vols un millor resultat ho graves amb Audacity , atenent que el dispositiu d’àudio del mesclador estigui al canal StereoMix o “Lo que se oye” ( vigilar que la funció “Reprodueix altres pistes mentre s’enregistra una de nova” , no estigui habilitada. He cercat altres programes similars com “
L’església catòlica pimitiva , mostra tècniques de salmòdia, diàleg anitifònic i cant responsorial constituïts en 
segons a l’època en que estan destinats o el tipus de litúrgia a seguir. L’evolució d’aquest cant que és basa en el 
La música és l’art que per la seva composició , estructura i comunicació és present en la nostra realitat , societat i entorn . De segur que el que menyspreua aquest art per sota d’altres coneixements , disciplines o arts, ni tant sols comprén la seva essencia. Una versió actualitzada de l’aprenentatge d’habilitats instrumentals són la inserció de les classes vídeo-tutoritzades d’instruments, és cert que no cerca un perfeccionament, ni tant sols pot garantir de la correcció postural o estil·lística del fet musical, però si apropa a tothom habilitats que són capaces per sí de motivar a posteriori aquest perfeccionament i individualitzar així una evolució tècnica . “Musicien around the world, we have a power ! “Aquesta tècnica obrirà l’aprenentatge d’acords i punteig amb notes en l’optativa de quart d’ESO, sols cal seguir les indicacions preliminars , i tot i que està en anglès , el llenguatge musical es fa més universal . Ànim. Aprofundirem alguna classe més amb aquest link : 
Quan cerquem informació d’instruments desapareguts , de segur que no podem ser del tot rigorosos amb el seu so ni tant sols aproximats en disseny quan no tenim fonts documentades , sols la aproximació als gravats o la creativitat de l’evolució d’aquests instruments , com és el cas de la projecció que us proposo, donen alguna idea del instrument però no poden recrear el seu entorn ( sempre hi ha solució: visiteu aquesta 
Degut a la nova ordenació “LOE” , l’àrea de música desapareix en el segon cicle del currículum de secundària , ja què ha de competir amb assignatures com : Informàtica, Física i química, biologia… . Atenent al ultilitarisme d’elecció d’optativitat , condicionaments i coaccions d’alguna àrea i al fet de que el nostre centre no oferta música a 3er d’ESO, pràcticament es pot assegurar que aquest és un Crèdit de Síntesi Pòstum. Vaig pensar que aquest curs (2007/08) podíem atendre a les noves tecnologies dins l’aula de música , realitzant tallers de “
Tractaríem transversalment programes informàtics online (movie maker, Studio 8, slideshare, boomslide, google vídeo…) , també es veuria representada l’àrea de visual i plàstica , amb fotografies elaborades pels propis alumnes ( referència dels seus gustos, aficions, ambients , hobbies, …) o dibuixos tractats amb flash player o paint, així com l’àrea de Socials ( participant de l’entorn de Tarragona i rodalies). La música en la seva majoria és de gustos comuns dels grups , tot i que hi ha algun cas creat per ells mateixos i per al treball . Els paràmetres a treballar eren els de la creativitat , originalitat i significació semàntica dels temes musicals escollits, tot el treball ( que per a qui no està acostumat a treballar online , és bastant complexa) 
queda apaivagat per la recompensa del reconeixement dels comentaris editats en els seus portals usuals d’edició dels vídeos ( youtube, google, slide…), motivant un esforç complementari amb la reflexió final del projecte , justificació del treball ; reflexions tècniques d’aquests i explicació de les dificultats que han tingut i editat al “
La setmana passada , uns quants alumnes d’ESO em varen demanar treballar a l’aula una cançó de
Em va sorprendre la manera de tractar el rebuig en la família i l’entorn de la homosexulitat . Vaig començar a cercar informació de l’element motívic de la lletra, i sorpresa, trobo les següents declaracions de la cantant : …”M’identifico amb la cançó perquè al escriure-la vaig pensa en la societat que em senyalava “, “ la cançó neix amb un amic que és gai i que em va explicar el rebuig que va viure en la seva família . Jo sabia que el que era aquell sentiment de rebuig per a qui tu estimes i vaig pensar que aquesta història s’havia d’explicar” . Va ser en aquest punt de la conversa on les qüestions a incorporar aquesta cançó com un símbol alternatiu es van esvair de totes : …“jo no voldria que cap dels meus fills fos gay ja què sé que es tindrien d’enfrontar a perjudicis socials i perquè m’agradaria esser avia i perquè jo crec que el més feliç és el que Deu va fer, així com perfecte , l’home i la dona com a parella”, i continúa amb … Aquesta no és la realitat, hi han homes que maltracten a les dones o dones que els hi posen les banyes a l’home”, llavors prefereixo un fill feliç a un fill que faci mal. Si tu em dius : “ el teu fill serà un mascle, però farà mal a la seva família, o que serà gay i tindrà una parella i serà feliç , prefereixo això“. Tot confús , només em queda centrar-me en fer feliços als meus alumnes i accedir a les seves peticions de treball de la cançó , ja què tot el demés són faules.