“El Somni d’una nit d’estiu ” de William Shakespeare, fou traduït a començaments del Segle XIX per tota Europa per poetes com Tieck i Schlegel a Alemanya o Victor Hugo a França, Mendelssohn va quedar captivat als 17 anys per aquesta obra i en feu una versió per a 2 pianos , presentat per ell i la seva germana Fanny en un dels concerts dominicals que feien a casa seva. Sis mesos més tard va dirigir l’obertura en forma orquestra a Stettin. La música capta l’essència de l’obra i tradueix el regne encantat de Titània, Obreró i la cort de fades i follets multiformes. L’obra té l’ànim inquiet, lluminós i ocorrent, refinada la seva orquestra amb molta delicadesa i distinció, en aquesta obra , Mendelssohn plasma el lirisme poètic de la comèdia fantàstica de Shakespeare en la forma sonora de la música pura. 
Aquesta obra es va estrenar com a preàmbul a les representacions teatrals de Shakespeare, anys més tard Mendelssohn i afegí varies peces per a diversos recitatius de l’obra, titulant aquests fragments com “música incidental“, ja que la música cobria determinades escenes de teatre , però no en tota la seva extensió. Existeixen moltes versions d’aquesta obra , però la conduïda per Seiji Ozawa amb la Boston Symphony Orchestra , ha quedat com una de les millors . Dossier Treball: Investiga trets biogràfics ( quants anys va viure , quan , amistats, entorn Social, transcendència de la seva obra, influències, relació amb la figura de Bach, viatges i obres inspirades en aquests) : Quins trets musicals d’influència clàssica observes en aquesta obra ?: Creus que és significativa la melodia i ritmes en aquesta fantasia de Shakespeare ? : Personatges identificats amb diferents melodies com a preludi del “leitmotiv“, coneixes els diferents personatges, alguns d’ells mitològics – Fes un llistat dels personatges amb les seves característiques-: Investiga les diferents parts de l’obra i n’hi ha alguna que et soni moltíssim : Ordena en un quadre cronològic aquests compositors : Wagner , Schumann, Berlioz, Chopin, Mendelssohn, Liszt, Brahms, Schubert, Rossini, Donitzetti, Verdi, Bruckner, Puccini, Bizet, M. Bruch, Offenbach, Saint- Saëns : Investiga que és música incidental.
[kml_flashembed movie="http://static.slideshare.net/swf/ssplayer2.swf?doc=somni-nit-estiu-1206293569367787-5" width="303" height="250"/]
Quan parlem dels Oratoris de J. Haydn recorrem a “la Creació” i “les Estacions“, però també va tenir un encàrrec de la Capella de la Santa Cova de Cadis (1798) per acompanyar la meditació d’un acte solemne celebrat cada divendres Sant, en aquesta celebració es recitaven les frases que Jesús va dir des la Creu abans de morir. Aquest encàrrec el va titular “les Set últimes paraules de Crist a la Creu“, i va tenir un procés d’elaboració invers als demés oratoris, ja què primer va crear les parts instrumentals abans de les corals, consta de “set adagios successius , cadascun de deu minuts que no vol cansar a l’oient”, cosa que era prou dificultosa, al final ho va aconseguir amb l’ús intel·ligent de solistes, cor i de tots els colors de l’orquestra, tal i com esmenta el propi Haydn en els seus apunts. L’obra té molta energia , malgrat que són meditacions, al final sona dramàtic com una Passió en el Terratrèmol final, busca exagerar les accentuacions del llenguatge amb el idioma alemany molt clar ( exemple “Mutter Jesu”- final tercer número). Haydn va fer versions d’aquesta obra per a quartet immediatament acabada la versió coral, així com per a piano i per a cor i orgue. La versió que pots escoltar és el últim cor – “El terratrèmol” , també et proposo la comparació amb el últim cor de l’Oratori de la Creació (Schöpfung – Singt dem Herren alle Stimen) De Haydn per observar diferències i similituds entre ambdues obres corals. Ampliació : Investiga la 
L’antropòloga Caroline Wilkinson ha reconstruït digitalment el rostre de J. S. Bach, gràcies a les tècniques forenses d’imatge , el rostre del compositor s’ha fet per la petició de la 
de Saint-Saëns , _el Cigne_ del “Carnaval dels animals“, de tal manera que pots aconseguir els punts suficients per a guanyar una entrada al proper concert de l’orquestra. Gran iniciativa, i molt creativa, així com a sorprenent.
En època d’avaluacions trimestrals, és quan més apareixen els dubtes d’aprenentatge, moments pràcticament terapèutics col·lectius, on els grups didàctics posen en comú les seves experiències de grups – classe, de coneixements adquirits o no i la paraula que més suscita l’interès del col·lectiu és : “
Als alumnes de quart d’ESO , us proposo cercar la vostra creativitat amb l’elaboració dels “slidecast“, aprofitant que en el crèdit de síntesi estem treballant “les noves tecnologies en música“, en el taller de creació de música per mòbil, així com l’audició del concert de “Theremin“, objecte musical que funciona amb les ones electromagnètiques ; ara cercarem les eines informàtiques que tenim a l’abast per tal de potenciar productes o tant sols la necessitat del seu ús amb petites projeccions fetes per vosaltres i que puguem observar-les i avaluar-ne el seu contingut . Recorda els nombrosos anuncis que la música per sí sola és significativa sense cap ajut del text o paraula (exemple de l’espot publicitari del Ford Focus,…..). Per tal d’elaborar aquest treball , necessitaràs aquest 
Des l’any 2004 que m’arribà el llibre “Musica Encreuada” d’en David Puertas , he anat seguint les idees originals d’aquest músic i periodista que forma part del col·lectiu tant ben tractat de professors de música de secundària al institut “’
Amb un dels dos llibres és motiu suficient per agrair-te la teva dedicació , amb les dues eines de pensament es fa progressiva la nostra satisfacció per gaudir la teva feina. ENHORABONA i gràcies per la teva tasca . Els companys de treball et volem animar i reconeixer el teu esforç. Per tal de conèixer millor al músic , aquest és el vídeo que es va projectar en el programa 
El Culte de la llibertat instaurat perla Revolució francesa va ser el pas de transició cap al Romanticisme. Beethoven és la figura que explica aquesta transcició. La perfecció de les seves simfonies i el modes que ens va deixar formen un dels cims de la història de la música. Beethoven va començar o patir de la sordesa des l’any 1798, quan de jove començà el seu èxit a la ciutat d’acolliment que fou Viena. S’han fet estudis sobre l’origen de la sordesa, cap conclusiu ( laberintitis (infecció oïda intern), sífilis….). Li encantava viure en societat, en l’abundància del reconeixement del seu talent, però la sordera li provocà la desesperació, recloent-se en un poblet de preciosos boscos “Heiligenstand”, allí medità arribant a idees com el propi suïcidi (
La música vocal d’aquest període es classifica en religiosa i profana, en les dues destaca l’escola de Viena amb 
Tant el clarinet com el pianoforte , són dos instruments que en l’època del classicisme prenen la força necessària per a formar part de l’orquestra simfònica l’un, i predomini dins la corda percudida l’altre. El 
El clarinet té origen en el Chalumeau ( frança) que era un instrument senzill amb 7 forats , és un instrument ric en matisos i moltes possibilitats expressives. El nom de clarinet ve del prefix llatí “clarí “que vol dir trompeta petita. Després de la flauta , és l’instrument més àgil de l’orquestra i té molts tamanys entre ells, el soprano que té un registre de entre quatre i cinc octaves. 
. Per mostra d’aquests instruments dins la seva producció , visionarem el procès de construcció d’un piano Steinway model L1037 , en el trailer del documental “Note by note” amb declaracions de diferents pianistes d’estils diferents com : Helen Grimaud, Lang lang, Kenny Barron, Marcus Roberts, Bill Charlap , Marcus Roberts, Bill Charlap o Hank Jones. El segon Vídeo , permet veure tot el procés de construcció d’un clarinet amb interpretació concertant final.
En aquestes dates, es quan es dissenyen els projectes curriculars dels centres educatius de quart d’ ESO, és curiosa la reacció que tenen els especialistes de lletres i alguns de ciències de com situar l’oferta que representa l’àrea de música, ja què d’alguna forma no troben cap nexe d’unió i es fa un esforç a no trobar-li continuïtat d’estudis superiors en cap dels dos formats ( fora , està clar de l’especialitat de Música de l’ESMUC). 