En una de les nombroses activitats que realitzem en el departament del Martí Franquès fa tres anys, varem assistir en directe a la representació del musical -“Hoy no me puedo levantar” – de Mecano al teatre Moviestar de Madrid. Varem organitzar varies activitats complementaries aquest esdeveniment , i una d’aquestes fou la representació d’una projecció dels cinemes “IMAX” de la capital d’Espanya, en aquest varem veure un documental de la National Geographic – “la increible màquina humana“- vaig quedar molt impressionat del tractament i realització d’aquest en IMAX, fa poc l’he trobat per internet on es pot veure integrament. El fragment que més m’interessà fou obviament el que tractava l’oïda i el sentit de l’equilibri amb les imatges de les cordes vocals del cantant “Steve Tyler” (cantant d’Aerosmith) en un concert i les lesions o patologies que presenta el mal ús de les cordes vocals . Per a complimentar la informació de que son les cordes vocals i en concret l’aparell fonedor cal clicar aquest link per tal de conèixer més vers aquest aparell tant important per a la comunicació , l’aparell fonedor està relacionat directament amb l’aparell respiratori i l’aparell ressonador i identifica les característiques tímbriques de la veu que podeu desenvolupar clicant aquest mapa conceptual vers la veu humana.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/oxege2pTX74" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
El proper curs 2008/09 , la LOE aporta la novetat de l’assignatura – 
En aquest projecte vídeo – tutoritzat , el director analitza els temes principals així com indica punts de tensió harmònica i els canvis tonals d’obres i autors cabdals per la història de la música en general i la americana en particular, comença analitzant la tercera simfonia – 
Un dels últims treballs de recerca que tutoritzo pel curs 2008/09 , és el que em va proposar “Rafa”, alumne de segon de Batxillerat que dedica molt de temps i esforç a la seva gran afició – El flamenc – i concretament el toc de palos amb guitarra flamenca . La cultura flamenca em va interessar arrel d’una estada estival a “Granada” com a violinista de l’orquestra d’aquesta ciutat, i malgrat no formava part de la meva tradició, vaig tenir atracció pels festivals de Córdova , Cants de les mines de Múrcia … Crec que l’oportunitat d’aprofundir en aquest estil em va posar les piles , per la qual cosa m’alegra l’ocasió per a difondre aquesta tradició popular . Cercant per la xarxa , vaig trobar un vídeo de RTVE , del programa : ” 
Un punt important del vídeo és la classificació dels diferents palos , identificant-los en Bàsics (Tonas i seguiriyas, soleares i tangos), Cants afandangaos ( Verdales, cante de juan Brera, Malagueña ,taranto, …), estils procedents del folklore autòcton – no tant aflamencats- ( Villancets, nanas, cants de trilla, sevillanes…), cants d’importació d’anada i tornada ( Guajira, rumba, vidalita, colombiana, milonga, farruca…), estils atípics (Petenera i Zambra granadina).Acaba el vídeo amb la importància de la lletra en els diferents tipus de flamenc així com destacar la finalitat del flamenc com a “forma de relació social” entre els membres amb les lletres i didàctica d’aprenentatge . El Flamenc no és un estil, sinó una forma d’interpretar , pel que sorgeixin diferents estils musicals. Aquest és l’enllaç per a 
A l’estiu , els docents de totes les matèries de coneixement , estem convidats a millorar la nostra tasca educativa , amb més o menys fortuna segons l’oferta , temps , ganes …. Aquesta activitat – 
La temàtica aplicativa de treball on vol conjuntar les noves tecnologies a la vida quotidiana de la classe educativa . La intervenció d’afamats experts en les TICS , reconeguts conferenciants com el de la conferència Inaugural amb “
Amb la nova incorporació en l’ensenyament de l’especialització artística de 
tècniques de vocalització i treball de la respiració intercostal posterior per a tal d’exercitar potència i ressonàncies als possibles locutors, actors o qualsevol ofici que es reguli amb la veu. La resposta ha estat immediata – “… hasta donde ha llegado el despropósito del sistema educativo para permitir esto” … ( sense voler donar més pistes que el propi llenguatge per veure l’origen de l’observació). Gràcies a que els músics estem prou informats , he pogut descobrir aquesta novetat editorial a 
En el nostre lèxic i la nostra gramàtica es donen curiositats que sobrepassen les normatives pròpies de la llengua , derivant en terminologies de consideració Social , psicològiques o d’altres camps del coneixement. Aquest és el cas dels diminutius , ¿quins són els principis bàsics per articular morfologies que no tenen res a veure amb el tamany ?. Ens venen al cap ràpidament exemples com : musiqueta, doneta, homenet, personeta …. , en canvi en algunes disciplines acadèmiques , ni tant sols sabríem com articular-ho, ¿quin és el diminutiu de física i química , i de matemàtiques ? . Difícil no? , doncs en el cas de l’opereta , el cas és més complex , ja què l’òpera que proposo son “els contes de Hoffmann” (1881) de 
Aquesta òpera va ser la seva obra pòstuma i no la va arribar a acabar , essent Ernest Giraud ( 1837-1892) qui va incorporar orquestració i alguns recitatius, per la qual cosa existeixen varies formes de posar en escena aquesta òpera ( inclosa la proposada per escrit per Offenbach). Us deixo un fantàstic” septet ” del tercer acte on podem recordar la melodia de la famosa 
D’igual manera com es planteja a l’anell dels Nibelungs, fantàstica tetralogia de Wagner basada en la mitologia nòrdica i anglosaxona, els músics de secundària enfrontem el nostre curricular ocàs com la del Déu Wotan. La diferència rau en les mancances revolucionaries , ideològiques i romàntiques del nostre colectiu com feu Wagner . Per aquest motiu he preparat un treball en forma de Webqüest per a tal de conèixer la figura de Wagner, una obra fantàstica com és “la Valkyria” , segona òpera del conjunt de quatre que conformen “l’anell dels Nibelugs”, anècdotes curioses ( Wagner i el número 13) del personatge i lligat amb la trascendència i influència d’aquesta obra literària , també centrarem l’atenció en el perióde històric on es desenvolupa la creació d’aquest projecte. Per a conèixer l’argument també he creat un slidecast , els vídeos i audios de referències d’aquest dossier ens mostraran les principals característiques musicals ( leitmotiv, melodia continua, drama total , harmonia per cromatismes…) , argumentals ( relació entre músic i text, emprant com a nexe d’unió la mitologia nòrdica) i dramàtica ( on el teatre i acció està plenament relacionat amb el text i la música). Dessitjo que aquesta 
M’he alegrat de retrobar aquesta sèrie de vídeos subtitulats en castellà, que varen passar per TVE-2 l’any 1990 després reposats els DVD pel Canal Plus en la col·lecció de 9 DVD’s que es pot trobar en venta per internet (
. Els 15 Concerts transcrits en aquest llibre són : 1. Què significa la música? 2. Què fa que la música soni “Americana”? 3. Què és l’orquestració ? 4. Com es fa la música Simfònica? 5. Què és la música clàssic ? 6. El sentit del humor en la música clàssica ? 7. Què és el concert ? 8. Música folklòrica en la sala de Concerts? 9. Què és el impressionisme ? 10. Què és la melodia? 11. Què és la forma sonata ? 12. Un homenatge a Sibelius ? 13. Àtoms musicals : un estudi dels intervals. 14. Què és un mode ? 15. E viatge de Berlioz. Els capítols 1, 5 i 10 aprenem termes més conceptuals, el 8, 9, 11 observem estilística musical, i el 13 i 14 són de termes prou tècnics com son els intervals, modes , escales… 
.
El passat divendres 28 de Març, varen venir a Valls el quartet de corda conduit per 
Fréderic Chopin va néixer a Varsovia el 10 de Març de 1810, pràcticament totes les composicions són per a piano, la gran passió de Frédéric, tot i que la segona fixació del genial compositor fou la seva pàtria , Polònia, país desfet per les guerres, pel que es convertí en un apatrida a París. La seva música reflexa el folklore i ritmes polonesos característics amb les seves masurques , les poloneses destaquen el caràcter heroic del poble polonès. Va rebre influències operístiques de compositors com Vincenzo Bellini destacables en les seves melodies. Balades, scherzos i estudis reflexen la dificultat tècnica del piano. La seva música és lírica, dolça, de refinades harmonies , els ritmes delicats i de bellesa poètica. Va influir sobre altres compositors com Franz Liszt o C. Debussy. 
Als 19 anys feia els primers concerts com a virtuós a Viena on va viure 2 anys, a partir dels 21 i amb breus intermedis va viure a Paris. En 1837 v mantenir una relació amb l’escriptora francesa “George Sand“. Degut a la tuberculosi , en 1838 va passar “un hivern a Valldemosa”, lloc on empitjorà la seva salut. Varen mantenir disputes la parella fins que trencaren definitivament l’any 1847 , l’any 1849 va morir de Tuberculosi. Dossier Pedagògic: Investiga quina fou la