Soc professor de música de secundària, estic realitzant un curset per a nois de necessitats especials educatives (USEE), ja què s’integra aquest alumnat a “l’aula oridinaria”, varen venir dos docents d’un institut de les afores de Barcelona que tenen anys d’experiència amb aquest alumnat, ambdos psico-pedagogs.
En arribar a la distribució de les aules d’integració, ens comentaren que les àrees instrumentals els atenien els psico-pedagogs per tenir més complexitat abstracte el “llenguatge” del castellà, català i matemàtiques que les àrees de música, educació física o tutoria. En aquell punt vaig plantejar la pregunta:
Com podia ser més abstracte el llenguatge del idioma matern que el universalitzat musical ? . Vaig argumentar també el meu dubte amb els números de llicenciats “superiors de música”, Inef i en comparació als llicenciats en filologia catalana, castellana…molt inferiors els primers als segons.
No vaig rebre resposta fins per quasualitat arribar-me aquest video.
“La il·lusió per la superació es fa imprescindible i necessari en llenguatges com la música i l’esport”
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/6MOZIs1mc-I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]