Eva era una noia lluitadora , talentosa que el passat dia 16 d’Abril va decidir marcar el Com i Quan havia de deixar-nos el seu etern record. Per respecte a la família no voldria tractar el Perquè arribem a situacions tant extremes , sinó sols em demano tenir el seu record viu. Eva era una noia que vaig conèixer quant ella tenia 12 anys , era una alumna avantatjada de Guitarra ( alumna de la meva dona) , molt talentosa , que no va tenir la vida amb facilitats , als 14 anys va perdre la seva mare i ella va prendre el tiratge de la família , amb valentia , així la recordo . Amb aquest afany i el seu talent va guanyar concursos de guitarra fins assolir un bon nivell tècnic i finalitzar els seus estudis a l’escola de música amb 18 anys. No la vaig tornar a trobar fins passat molt de temps , havia acabat la carrera de magisteri musical – com sortida usual de molts músics – i exercia de mestre en una escola de primària . Era feliç , ja què estava a punt de casar-se , i amb feina estable vaig estar molt content amb el seu retrobament , semblava molt il·lusionada amb els seus nous projectes de vida , això farà 8 anys més o menys . Però sembla que la vida roda capritxosament i de vegades és massa complexa pels sentiments i massa ràpida per la raó . La setmana passada ens va deixar , amb el seu record voldria allargar-li el meu ajut que no vaig saber donar en moments difícils , sols queda això , el record , però per sempre més . Adéu Eva , i gràcies pels moments que compartires amb tots els que t’estimem.

No soc gaire transcendent en qüestions d’esperit , però segur que si existeix el banc comú d’ànimes podria sonar amb aquesta melodia .

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/82L8AaqA-Dc" width="320" height="266" wmode="transparent" /]