Daily Archives: 30 novembre 2008

Madrigal Tour , viatge per Europa

Brueghel - el oïdo El Madrigal fou la forma vocal profana més important del renaixement . En una època on el humanisme és el corrent filosòfic que situa l’home en el interès per la ciència, la natura i l’art en totes les seves manifestacions (mecenes) , la música renaixentista col·labora d’aquesta joia amb les seves produccions vocals ( religioses i profanes) i instrumentals . Les característiques musicals melòdiques continuen amb el model anterior medieval , melodies conjuntes, d’àmbit reduït, les escales comencen aparèixer les tonals ( aparició d’alteracions), les característiques rítmiques es centren amb el “tactusMusics Renaxement i novetats com les figures semblants a les nostres actuals, harmònicament s’alternen els acords consonants i dissonants, en quant a la textura, la majoria són polifòniques on el compositor combina l’homofònica amb la contrapuntística ( imitacions, eco , pluricoralitat). La música vocal religiosa estarà condicionada per la reforma protestant , la contrareforma catòlica, els mestres de capella, misses i motets i la figura de G. P. Palestrina i el seu deixeble T. L. de Victoria. La música vocal Profana s’explica des l’origen on tractem el tipus de Madrigal ,  la qual intenta descriure situacions diverses com batalles , imitacions d’ocells amb sons vocals, cançons d’amor, ambients pastorils, jocs de taula , reproduccions de canvis atmosfèrics, després d’un àpat… Podríem assimilar que el renaixentistes son els percussors del “scat” . la òpera El tour comença amb el Madrigal anglès on destaca el “fa-la-la” que era una imitació del “Balletto” italià, amb estrofes i tornada que empra aquestes síl·labes (fa, la, la), destaquen T. Morley, J. Dowland ,T. Weelkes, W. Bird. Passem el canal i arribem a França amb la “Chanson“, descriu amb sons la natura, guerres, batalles, destaquen C. Janaquin. El lloc de màxima producció madrigalista és Itàlia , reconegut pel seu color tímbric, articulació melòdica i riquesa harmònica, els temes són molts amorosos i descriptius (caça…) amb compositors com A. Willaert, C. di Rore, O. di Lasso, L. Marenzio , C. G. da Venosa . El darrer Madrigal és l’espanyol que conrea el villancet i la “ensalada” amb personatges com Joan Brudieu, J. de Encina, Juan Vàsquez que recullen les seves obres en Cançoners , com el Cancionero de Colombina, Cancionero de Palacio , Cancioner d’Uppsala. Josquin Desprez El gran compositor d’ensalades del Renaixement és Mateu Fletxa – el vell – d’origen de la Vil·la de Prades , fou qui va potenciar aquest gènere que com diu el seu títol , barreja harmonies , textures, idiomes, ritmes… Dossier: a) Cerca informació de la teoria musical del Renaixement ( sistema d’escriptura, notació, ritme, textura…). b) Observa la partitura de “la bomba” i cerca el tipus de textura que correspon al text “dindirindin” (compàs 188) ,la del fragment “esas gúme nas cortad porqué sea maine la verdad” ( compàs 33) i ” Oh que està tan bravo el mar , que todos pereceremos” (compàs 49). Indica també les variants de compàs (3/2, 2/4…)  c) Investiga les curiositats del Madrigal Italià, francès, anglès i espanyol amb els vídeos proposats. d) Segueix amb aquest “slide” els llocs que va conèixer Matheu Fletxa el Vell i cerca informació dels instruments renaixentistes que apareixen al vídeo de la Capella Reial de Catalunya amb Jordi Savall, també cerca informació d’aquests executants de l’amanida – La bomba –