Amb la nova incorporació en l’ensenyament de l’especialització artística de Batxillerat d’Arts Escèniques , música i dansa, molts centres d’ensenyament , inclòs en el que exerceixo com a docent , els músics hem de justificar la pobra visualització de la nostra àrea  en el currículum de batxillerat i secundària , arribant a casos fragants de malintenció per part d’àrees de coneixement (?) , que en plenitud de conservadorisme , mantenen una actitud menyspreadora i despectiva vers la tasca docent musical. Avui ,el camp de batalla ha estat l’àrea d’ “Anatomia aplicada“, on de forma clara , el departament de música ha proposat una aportació integradora i aplicada en l’exercici del treball del diafragma,  tècniques de vocalització i treball de la respiració intercostal posterior per a tal d’exercitar potència i ressonàncies als possibles locutors, actors o qualsevol ofici que es reguli amb la veu. La resposta ha estat immediata – “… hasta donde ha llegado el despropósito del sistema educativo para permitir esto” … ( sense voler donar més pistes que el propi llenguatge per veure l’origen de l’observació). Gràcies a que els músics estem prou informats , he pogut descobrir aquesta novetat editorial a OpusMúsica , “la medicina del cant” , dirigit i coordinat per Josep Rumbau Serra , ex cap del Servei mèdic del Gran Teatre del Liceu . Aquest llibre es pot descarregar “online“, i des el pròleg realitzat per Josep Carreres  fins l’índex on participen diferents autors de molta rellevància en el camp mèdic per a tractar des l’anatomia i fisiologia de la veu fins la por escènica . Llibre de capçalera per a professionals de la veu en versió catalana i castellana , esperem que serveixi a tots aquells “lazarillos” que cerquin no sols la picaresca , sinó el utilitarisme de la realitat musical.