En el nostre lèxic i la nostra gramàtica es donen curiositats que sobrepassen les normatives pròpies de la llengua , derivant en terminologies de consideració Social , psicològiques o d’altres camps del coneixement. Aquest és el cas dels diminutius , ¿quins són els principis bàsics per articular morfologies que no tenen res a veure amb el tamany ?. Ens venen al cap ràpidament exemples com : musiqueta, doneta, homenet, personeta …. , en canvi en algunes disciplines acadèmiques , ni tant sols sabríem com articular-ho, ¿quin és el diminutiu de física i química , i de matemàtiques ? . Difícil no? , doncs en el cas de l’opereta , el cas és més complex , ja què l’òpera que proposo son “els contes de Hoffmann”  (1881) de Jacques Offenbach , té la considerable duració de 3 actes + pròleg + epíleg , curteta no ?, doncs no , ja què curiosament , el llenguatge inclou diminutiu en aquell treball , feines i obres que tenen un caràcter jocós i divertit .Sembla que el compositor , tot i que va tenir prou dificultats en vida, va fundar el Théatre des Bouffes – Parisiens . Aquesta òpera va ser la seva obra pòstuma i no la va arribar a acabar , essent Ernest Giraud ( 1837-1892) qui va incorporar orquestració i alguns recitatius, per la qual cosa existeixen varies formes de posar en escena aquesta òpera ( inclosa la proposada per escrit per Offenbach). Us deixo un fantàstic” septet ” del tercer acte on podem recordar la melodia de la famosa barcarola, el tenor que fa el paper d’Offenbach és Placido Domingo.

[slideshare id=376292&doc=conteshoffmann-1209379699757265-9&w=200]