Degut a la nova ordenació “LOE” , l’àrea de música desapareix en el segon cicle del currículum de secundària , ja què ha de competir amb assignatures com : Informàtica, Física i química, biologia… . Atenent al ultilitarisme d’elecció d’optativitat , condicionaments i coaccions d’alguna àrea i al fet de que el nostre centre no oferta música a 3er d’ESO, pràcticament es pot assegurar que aquest és un Crèdit de Síntesi Pòstum. Vaig pensar que aquest curs (2007/08) podíem atendre a les noves tecnologies dins l’aula de música , realitzant tallers de “creació de música per a mòbils” amb programes com Sound Foundry , una audició en directe de nous timbres amb “Theremin la veu electromagnètica” i per acabar , el crèdit de síntesi tractaria elements de la web 2.0 , amb “una vídeopresentació” . 
Tractaríem transversalment programes informàtics online (movie maker, Studio 8, slideshare, boomslide, google vídeo…) , també es veuria representada l’àrea de visual i plàstica , amb fotografies elaborades pels propis alumnes ( referència dels seus gustos, aficions, ambients , hobbies, …) o dibuixos tractats amb flash player o paint, així com l’àrea de Socials ( participant de l’entorn de Tarragona i rodalies). La música en la seva majoria és de gustos comuns dels grups , tot i que hi ha algun cas creat per ells mateixos i per al treball . Els paràmetres a treballar eren els de la creativitat , originalitat i significació semàntica dels temes musicals escollits, tot el treball ( que per a qui no està acostumat a treballar online , és bastant complexa) 
queda apaivagat per la recompensa del reconeixement dels comentaris editats en els seus portals usuals d’edició dels vídeos ( youtube, google, slide…), motivant un esforç complementari amb la reflexió final del projecte , justificació del treball ; reflexions tècniques d’aquests i explicació de les dificultats que han tingut i editat al “Diari de música” ( espai de la prestatgeria digital). El resultat final el teniu presentat en la “Wiki” del Departament de Música , tot i que els propis alumnes , motivats pel seu esforç, han creat paral·lelament Wikis Filials ( “la taula del delegat“), creant espais d’organització de classe – grup. Us deixo una mostra de diferents tècniques creades , us recomano visiteu l’enllaç de la wiki per a gaudir de la creativitat , alegria i originalitat de l’adolescència en l’estat més pur, és realment addictiu. Felicitar als meus alumnes de Quart “A”, “B”, “C”, “D” i “E”, queda el vostre record i la bona feina a l’únic espai sense fronteres.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/ZnB6vkyUi7o" width="250" height="206" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/TwUgena3RTw" width="250" height="206" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/B3BADOv9ZAc" width="250" height="206" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/74eqD5RnY6k" width="250" height="206" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://static.slideshare.net/swf/ssplayer2.swf?doc=treviv-1210794955254115-9" width="250" height="206"/][kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/Aq587D8wzqw" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
La setmana passada , uns quants alumnes d’ESO em varen demanar treballar a l’aula una cançó de
Em va sorprendre la manera de tractar el rebuig en la família i l’entorn de la homosexulitat . Vaig començar a cercar informació de l’element motívic de la lletra, i sorpresa, trobo les següents declaracions de la cantant : …”M’identifico amb la cançó perquè al escriure-la vaig pensa en la societat que em senyalava “, “ la cançó neix amb un amic que és gai i que em va explicar el rebuig que va viure en la seva família . Jo sabia que el que era aquell sentiment de rebuig per a qui tu estimes i vaig pensar que aquesta història s’havia d’explicar” . Va ser en aquest punt de la conversa on les qüestions a incorporar aquesta cançó com un símbol alternatiu es van esvair de totes : …“jo no voldria que cap dels meus fills fos gay ja què sé que es tindrien d’enfrontar a perjudicis socials i perquè m’agradaria esser avia i perquè jo crec que el més feliç és el que Deu va fer, així com perfecte , l’home i la dona com a parella”, i continúa amb … Aquesta no és la realitat, hi han homes que maltracten a les dones o dones que els hi posen les banyes a l’home”, llavors prefereixo un fill feliç a un fill que faci mal. Si tu em dius : “ el teu fill serà un mascle, però farà mal a la seva família, o que serà gay i tindrà una parella i serà feliç , prefereixo això“. Tot confús , només em queda centrar-me en fer feliços als meus alumnes i accedir a les seves peticions de treball de la cançó , ja què tot el demés són faules.
L’edició 2008 del Premi 
Veneçuela , sorgeix en tots els camps del coneixement amb força , energia i gran preparació dels seus professionals, sense perdre de vista encara el gran desequilibri existent entre les classes socials més desafavorides i la gran inseguretat ciutadana , malgrat aquest gran ítem, han entès que la disciplina , ordenació racional del càlcul , teoremes del esforç , dialèctica del llenguatge , rigor científic i curiositat pel desconegut … són qualitats que es potencien de manera exotèrmica per mitjà de catalitzadors com la música, l’esport , el teatre, i no amb la massificació de matemàtiques , de ciències aplicades ( on es practiquen “quimicefes”) o la sobrealimentació de la sintaxis (no atenent al raonament , sols la forma). La síntesis és que els bons resultats són d’importació , tot i que es valoren els esforços. Potser necessitem més gent que deixi parlar , així com educar més l’oïda per entendre allò que necessitem i no fer callar tant com estem acostumats . “Porqué no te callas?”. Aquest és l’
El passat dimecres 21 de Maig , es va produir un incendi a l’edifici de la 
Van desalotjar 400 cantants del cor juvenil quan acompanyaven el Te-Deum, els bombers van poder desallotjar alguns instruments menys els pesats com els pianos i percussió que varen romandre al interior. Els danys són quantiosos tant pel foc, com el produït per l’aigua. Sense cap dubte , és un desastre enorme i amb dolorós resultat, des la llunyania ens sumem als tristos sentiments i ens solidaritzem amb la ciutat de Berlín per tal que es recuperi aviat d’aquesta catàstrofe. Aquestes son les imatges del incendi.
En el nostre lèxic i la nostra gramàtica es donen curiositats que sobrepassen les normatives pròpies de la llengua , derivant en terminologies de consideració Social , psicològiques o d’altres camps del coneixement. Aquest és el cas dels diminutius , ¿quins són els principis bàsics per articular morfologies que no tenen res a veure amb el tamany ?. Ens venen al cap ràpidament exemples com : musiqueta, doneta, homenet, personeta …. , en canvi en algunes disciplines acadèmiques , ni tant sols sabríem com articular-ho, ¿quin és el diminutiu de física i química , i de matemàtiques ? . Difícil no? , doncs en el cas de l’opereta , el cas és més complex , ja què l’òpera que proposo son “els contes de Hoffmann” (1881) de 
Aquesta òpera va ser la seva obra pòstuma i no la va arribar a acabar , essent Ernest Giraud ( 1837-1892) qui va incorporar orquestració i alguns recitatius, per la qual cosa existeixen varies formes de posar en escena aquesta òpera ( inclosa la proposada per escrit per Offenbach). Us deixo un fantàstic” septet ” del tercer acte on podem recordar la melodia de la famosa 
Ràdio Nacional d’Espanya , s’ofereix per tot el territori espanyol en FM i per satèl·lit en diferents zones geogràfiques, a partir d’ara, en l 
(
Aquesta és la història del violinista 
Els nostres alumnes de primer i segon d’ESO de l’IES Martí i Franquès de Tarragona, participen aquest any al muntatge de l’òpera 
Enguany , l’òpera escollida és Brundíbar de 
La música popular té matisos fantàstics en tots els pobles i cultures, però allí on es ajunten la cadència del moviment amb els plors del cant, conjuntat amb l’afabilitat l’harmonia és Brasil. Sóc entusiasta d’aquesta cultura, vaig veure la projecció l’any 2006 al cinema del film “
El sistema educatiu Brasiler es basa fonamentalment amb el seu propi folklore, ric i variat observem en els seus jocs per a nens la habilitat rítmica i melòdica per assolir altres facultats superiors , teniu un enllaç per a posar a prova els vostres alumnes , l’estructura és a forma d’obstinat en cercle i amb una variació final. 
Quin és el present educatiu ? Quina direcció pren l’ensenyament ? Són viables els mètodes de qualsevol disciplina amb les noves tecnologies ?… Són aquestes les preguntes que des la posició més agnòstica del panorama educatiu espanyol , ens podem fer després de concursos de càtedra, canvis curriculars (LOE), informes 