La música vocal d’aquest període es classifica en religiosa i profana, en les dues destaca l’escola de Viena amb Mozart, Haydn i Beethoven. Les formes predominants en l’escenari religiós són les misses (rèquiem , missa de la coronació i missa en do m de Mozart, missa solemnis de Beethoven) i els Oratòris (les quatre estacions , les set paraules de crist a la creu, la creació de Haydn), dins el camp profà de la música vocal, destaquen les òperes que en el cas de Mozart es considerarà com a predecessora de l’òpera nacional alemanya, ja què s’expressa en aquest idioma en temes tant diversos com: temes tradicionals ( la Clemència de Tit) o populars com ( Don giovanni, o la Flauta màgica (singspiel)) , val la pena recordar la “Querella des buffons“(1752) , guerra que succeí a Paris entre els defensors de l’òpera buffa (italiana) i l’òpera seriosa. 
El gran rival de Mozart en el camp operístic fou el valencià “Vicenç Martí i Soler” , gran protegit de l’emperador austríac Joseph II, que fins i tot inspirà una de les seves òperes “Una cosa rara” al propi “Don Giovanni” de Mozart ( fragment que Don giovanni espera sopant al seu petri convidat mentre una orquestra interpreta temes d’èxit de l’època). Només un record al pare de la considerada òpera buffa en l’estrena de l’òpera “la serva padrona” de Pergolesi
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/gbhvSp8HB34" width="250" height="206" wmode="transparent" /] Download link
La imaginació i creativitat dels publicitaris se’ns mostra en la nova versió del “Ford Focus”, espot on es pot veure una formació simfònica de nova creació a partir d’elements o parts del cotxe que es presenten al mercat , qualitats de les quals mostren la simfonia de les seves peces , la bellesa de la seva forma, l’elegància de l’estructura, la consonància dels sons que genera, la senzillesa i l’equilibri com a qualitats identificables.
Tant el clarinet com el pianoforte , són dos instruments que en l’època del classicisme prenen la força necessària per a formar part de l’orquestra simfònica l’un, i predomini dins la corda percudida l’altre. El 
El clarinet té origen en el Chalumeau ( frança) que era un instrument senzill amb 7 forats , és un instrument ric en matisos i moltes possibilitats expressives. El nom de clarinet ve del prefix llatí “clarí “que vol dir trompeta petita. Després de la flauta , és l’instrument més àgil de l’orquestra i té molts tamanys entre ells, el soprano que té un registre de entre quatre i cinc octaves. 
. Per mostra d’aquests instruments dins la seva producció , visionarem el procès de construcció d’un piano Steinway model L1037 , en el trailer del documental “Note by note” amb declaracions de diferents pianistes d’estils diferents com : Helen Grimaud, Lang lang, Kenny Barron, Marcus Roberts, Bill Charlap , Marcus Roberts, Bill Charlap o Hank Jones. El segon Vídeo , permet veure tot el procés de construcció d’un clarinet amb interpretació concertant final.
L’Orquestra juvenil “Simón Bolívar” és la més important de Veneçuela i Llatinoamericana , fundada l’any 1975. Els integrants de l’orquestra venen de diferents parts de Veneçuela , i és un signe de gran prestigi participar com a membre integrant. Ha rodat per Amèrica, Àsia i Europa aconseguint les millors crítiques . Fou una de les orquestres predilectes del director mexicà “Eduardo Mata” , tot i que per ella han passat directors com la fotografia “John Williams”, han gravat obres de compositors llatinoamericans com : Villa-Lobos, Ginastera, Carlos Chavez… El teatre “Teresa Carreño” ha estat emprat com la seu permanent de l’orquestra tot i que des l’any 2007 també s’utilitza el “Centro de acción Social por la música”. És en l’actualitat el fenomen musical per exel·lència de Veneçuela i com podem comprovar en el vídeo , tocaren en la BBC – proms 2007. Voldria agrair la informació d’aquest grup instrumental juvenil a Marian que tant gentilment m’assabenta’t d’aquesta realitat després d’estar en el país de Simón Bolívar. Cal destacar els colors virolats de l’estandard nacional veneçolà així com la fusió rítmica i tímbrica del seu estil caribeny. A la direcció el ja famós “Gustavo Dudamel”