L’òpera destaca ampliament entre les noves formes vocals profanes que es creen en l’època , també són de ressenyar la cantata o la sarsuela típicament espanyoles.  L’òpera respon a la idea de crear un efecte similar al realitzat pel cor grec en el teatre, tot i que va tenir antecedents a l’edat mitjana , no va tenir  la importancia rellevant fins el naixement al 1670 de l’òpera seriosa a Nàpols.Era una composició de carácter aristocràtic creat per a veus solístes ( els “ Castrati “ o soprans homes) en la melodía predominava sobre el text, amb temes mitològics.La primera òpera completa és “Euridice” (1600) de Jacobo Peri i Giulio Caccini. En aquest gènere destaquen figures com Scarlatti (1660-1725) o el genial Claudi Monteverdi (1567-1643) amb òperes com “Orfeus” o “L’incarnacionazzione di Poppea” (1642) , on es mostra l’estil mogut (combinar una declamació dramàtica amb sorprenents efectes d’orquestra). Els intermedis d’aquestes òperes seriases foren suggerint el que es va dir “òperes buffes” de carácter popular en les que els personatges de classe mitja paròdien a l’aristocràcia. Les fomes musicals són les lliures i les veus més naturals . La més famosa d’aquestes òperes és “la serva  Padrona” (1733) de Pergolesi (1710-1736). Les formes vocals religioses van tenir una vital importancia en l’oratori , la cantata i la passió.La primera fou una forma vocal religiosa de carácter narratiu que  no tenia representació escènica. La cantata estava composta sobre un text religiós líric en el que intervenen solos , orquestra i cors i que esta composta per àries i recitatius ( com les òperes). A diferència de l’oratori, el cor té poca importancia en la cantata. La passió és una cantata amb temàtica que gira al voltant de la Passió de Crist, fet per celebrar aquest succès.

La forma que uneix les qualitats barroques de l’ornamentació , bellesa i moviment de les formes vocals Profanes i religioses és “l’ària da capo“, que és una entitatat musial completa, que acaba en tònica i que en principi solia ser cantada sola. La segona secció contrasta amb la primera i la tercera amb la textura musical, ànim i tempo. La tercera és una repetició de la primera però amb ornamentacions i servia de lluiment dels cantants, arribant en la majoria de casos desviar l’atenció de l’argument en profit del virtuosisme del cantant. L’estructura general serà A – B – A’ .

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/w9MuFwwDHZA " width="250" height="205" wmode="transparent" /] Qüestionaris Barroc: Primer Qüestionari , Segon Qüestionari . Ampliació : Per si tens més dubtes aquí tens un ventall de qüestionaris