La música vocal d’aquest període es classifica en religiosa i profana, en les dues destaca l’escola de Viena amb Mozart, Haydn i Beethoven. Les formes predominants en l’escenari religiós són les misses (rèquiem , missa de la coronació i missa en do m de Mozart, missa solemnis de Beethoven) i els Oratòris (les quatre estacions , les set paraules de crist a la creu, la creació de Haydn), dins el camp profà de la música vocal, destaquen les òperes que en el cas de Mozart  es considerarà com a predecessora de l’òpera nacional alemanya, ja què s’expressa en aquest idioma en temes tant diversos com: temes tradicionals ( la Clemència de Tit) o populars com ( Don giovanni, o la Flauta màgica (singspiel)) , val la pena recordar la “Querella des buffons“(1752) , guerra que succeí a Paris entre els defensors de l’òpera buffa (italiana) i l’òpera seriosa.

El gran rival de Mozart en el camp operístic fou el valencià “Vicenç Martí i Soler” , gran protegit de l’emperador austríac Joseph II, que fins i tot inspirà una de les seves òperes “Una cosa rara” al propi “Don Giovanni” de Mozart ( fragment que Don giovanni espera sopant al seu petri convidat mentre una orquestra interpreta temes d’èxit de l’època). Només un record al pare de la considerada òpera buffa en l’estrena de l’òpera “la serva padrona” de Pergolesi

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/gbhvSp8HB34" width="250" height="206" wmode="transparent" /] Download link