Les reformes educatives en aquest país han estat una constant des fa més de 60 anys, i curiosament totes han sorgit per arreglar o desarreglar els mateixos problemes , que d’una manera o altre no han resolt . Potser aquest últim sistema educatiu és un dels pitjors, o no , qui ho sap, ja què en veure documentals com el que proposo al final del article, observem quins motius proposa el ministre Villar Palasí per a ordenar la LGE (llei general d’educació), amb una visió un tant optimista respecte el que va passar a posteriori o potser en alguns aspectes . El que sembla prou clar és que les successives lleis a aquesta no han tingut prou tranquill·itat legislativa per assolir resultats , també és cert que els canvis en l’educació sols es poden avaluar a llarg termini i els canvis puntuals són els més aconsellables per atacar la debilitat del sistema, molt millor que els canvis globals , que l’únic que provoquen es incertesa i intraquil·litat en un sector que necessita temps i tranquil·litat per a dur-los a terme. Un especial record per aquell que enyoren la seva infantesa i justifiquen la seva educació com la millor de totes, aquí els deixo la seva o la nostra realitat, ja què es fa difícil amb tant de canvi, però no per això ens cal tornar-nos amnèsics dels temps que ens va tocar aprendre a aprendre.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Jn54o4wM8B0" width="250" height="206" wmode="transparent" /]
Els Oratoris són les grans formes vocals-instrumentals religioses per excel·lència, varen néixer en el Barroc i totes les etapes històriques varen tractar aquesta forma que en la manca de representació escènica , pel seu format manté tota la força dramàtica . La temàtica o material de treball predilecte fou “la Bíblia“, tant el nou com antic testament, encara que en el temps, per estilística evoluciona amb canvis temàtics com és el cas que ens proposa “
L’obra està dividida en
Des l’any 2004 que m’arribà el llibre “Musica Encreuada” d’en David Puertas , he anat seguint les idees originals d’aquest músic i periodista que forma part del col·lectiu tant ben tractat de professors de música de secundària al institut “’
Amb un dels dos llibres és motiu suficient per agrair-te la teva dedicació , amb les dues eines de pensament es fa progressiva la nostra satisfacció per gaudir la teva feina. ENHORABONA i gràcies per la teva tasca . Els companys de treball et volem animar i reconeixer el teu esforç. Per tal de conèixer millor al músic , aquest és el vídeo que es va projectar en el programa
Per fi un metge , científic i músic demostra una hipòtesis que des els temps dels grecs i no en tenim informació anterior , però segurament la trobaríem, del fet que la música pot ajudar a recuperar disfuncions neuronals. L’article fou publicat a la Vanguardia del dia 11 de Febrer de 2008 al neuròleg i músic
El passat dia 11 de gener i tal com ens ho cita el Blog de Carme Miró, el diari anglés The Guardian ,
La biblioteca
L’òpera destaca ampliament entre les noves formes vocals profanes que es creen en l’època , també són de ressenyar la cantata o la sarsuela típicament espanyoles. L’òpera respon a la idea de crear un efecte similar al realitzat pel cor grec en el teatre, tot i que va tenir antecedents a l’edat mitjana , no va tenir la importancia rellevant fins el naixement al 1670 de l’òpera seriosa a Nàpols.Era una composició de carácter aristocràtic creat per a veus solístes ( els “
La primera fou una forma vocal religiosa de carácter narratiu que no tenia representació escènica. La cantata estava composta sobre un text religiós líric en el que intervenen solos , orquestra i cors i que esta composta per àries i recitatius ( com les òperes). A diferència de l’oratori, el cor té poca importancia en la cantata. La passió és una cantata amb temàtica que gira al voltant de la Passió de Crist, fet per celebrar aquest succès.
El Culte de la llibertat instaurat perla Revolució francesa va ser el pas de transició cap al Romanticisme. Beethoven és la figura que explica aquesta transcició. La perfecció de les seves simfonies i el modes que ens va deixar formen un dels cims de la història de la música. Beethoven va començar o patir de la sordesa des l’any 1798, quan de jove començà el seu èxit a la ciutat d’acolliment que fou Viena. S’han fet estudis sobre l’origen de la sordesa, cap conclusiu ( laberintitis (infecció oïda intern), sífilis….). Li encantava viure en societat, en l’abundància del reconeixement del seu talent, però la sordera li provocà la desesperació, recloent-se en un poblet de preciosos boscos “Heiligenstand”, allí medità arribant a idees com el propi suïcidi (