Setmana a setmana seguim Mònica Miró a Els ulls de Minerva, un espai dins el programa Wonderland de Rosa Gil a Ràdio 4. El proppassat diumenge va tractar Horaci i es mereix un lloc d’honor en aquest nostre bloc:
Collige, virgo, rosas de Luis Alberto de Cuenca
Collige, virgo, rosas
Niña, arranca las rosas, no esperes a mañana.
Córtalas a destajo, desaforadamente,
sin pararte a pensar si son malas o buenas.
Que no quede ni una. Púlele los rosales
que encuentres a tu paso y deja las espinas
para tus compañeras de colegio. Disfruta
de la luz y del oro mientras puedas y rinde
tu belleza a ese dios rechoncho y melancólico
que va por los jardines instilando veneno.
Goza labios y lengua, machácate de gusto
con quien se deje y no permitas que el otoño
te pille con la piel reseca y sin un hombre
(por lo menos) comiéndote las hechuras del alma.
Y que la negra muerte te quite lo bailado.
Luis Alberto de Cuenca, (Por fuertes y fronteras, 1996)
«Collige, virgo, rosas» de l’obra Por fuertes y fronteras (1996) de Luis Alberto de Cuenca es dirigeix a una noia, tot i que ho fa amb un plantejament diferent al d’Ausoni.
- Què significa aquí la metàfora d’arrencar les roses?
- El poeta què anima fer?
- Tot és possible?
- Per què?
- A què hi ha un cert rebuig?
- Per què aposta a «Goza labios y lengua, machácate de gusto con quien se deje»?
- Què difereix i en què coincideix amb el poema d’Ausoni?
Tòpics horacians amb thinglink
Quins tòpics horacians coneixeu? Busqueu-ne més pervivència arreu.
Irene Sanz
2n Batxillerat Humanístic
Instantes de Jorge Luis Borges
Instantes
Si pudiera vivir nuevamente mi vida.
En la próxima, trataría de cometer más errores.
No intentaría ser tan perfecto, me relajaría más.
Sería más tonto de lo que he sido de hecho.
Tomaría muy pocas cosas con seriedad.
Sería menos higiénico.
Correría más riesgos, haría más viajes,
contemplaría más atardeceres,
subiría más montañas, nadaría más ríos….
Iría a más lugares a donde nunca he ido,
comería más helados y menos habas,
tendría más problemas reales y menos imaginarios.
Yo fui una de esas personas que vivió
sensata y prolíficamente cada minuto de su vida,
claro que tuve momentos de alegría….
Pero si pudiera volver atrás, trataría de
tener solamente buenos momentos,
no te pierdas el ahora.
Yo era uno de esos que nunca iba
a ninguna parte sin termómetro, una
bolsa de agua caliente, un paraguas
y un paracaidas, si pudiera volver a vivir,
viajaría más liviano.
Si pudiera volver a vivir comenzaría
a andar descalzo a principios de la primavera
y seguiría así hasta concluir el otoño.
Daría más vueltas en calesitas,
contemplaría más atardeceres y jugaría
con más niños ….
Si tuviera otra vida por delante.
Pero ya ven, tengo 85 años y sé que me estoy muriendo.
[youtube]https://youtu.be/JeDGMllnGYE[/youtube]
Creieu que l’autor parla sobre els moments perduts durant la seva vida, moments que no ha aprofitat i està penedit? Què us ha transmès aquest poema?
Valentina Restrepo Rodríguez
1r Batxillerat Humanístic
L’encís que fuig de Maria Antònia Salvà
El poema escollit és de Mª Antònia Salvà, es un elogi envers la natura i es troba dins del llibre “Espigues en flor” prologat per Jacint Carner, amb qui tenia una gran amistat i una mútua admiració.
L’ENCÍS QUE FUIG
Boira que el cim vas fregant volandera,
flaire qui passes amb l’ala del vent,
signe de neu que entre molsa i falguera
dius ta cançó per rocosa pendent,
rous matinals i poncelles descloses,
com jo fruesc vostre encís fugitiu!
Dins el misteri que esfulla les roses
veig la Bellesa qui passa i somriu.
Amb quin plaer d’exquisida recança
jo l’he sentida quan passa pel món,
que en sa escomesa ja duu l’enyorança,
de tan seguit com s’allunya i se fon!
Tota ma vida tremola agraïda
quan un moment l’he sentida vibrar.
Mes ella passa, i què en resta a la vida
sinó el neguit de sentir-la passar?
Oh aquell desfici (intranquil•litat) qua mai s’agombola!
Oh aquella amor consirosa i plaent,
de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,
boira del cim o fontana d’argent!
MARIA ANTÒNIA SALVÀ
Quin tòpic literari hi heu detectat?
Ariadna Casas
4t ESO Llatí
No volveré a ser joven Jaime Gil de Biedna
No volveré a ser joven
Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan solo
las dimensiones del teatro.Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan solo
las dimensiones del teatro.Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.
Jaime Gil de Biedma
(Poemas póstumos, 1968)
(Poemas póstumos, 1968)
[youtube]https://youtu.be/t1iri1gDVHw[/youtube]
Quina relació hi trobeu amb Horaci? Amb quin tòpic ho relacioneu?
Abril Gabutti 1r Batx. Humanístic
Fins i tot a la fira de la cirera de St. Climent de Llobregat
Aquests dies se celebra a St Climent de Llobregat la 40a Fira de la cirera.
Mercè Otero ens fa arribar aquesta fotografia de Clea Subirachs, néta de l’escultor:
Fotografia de Clea Subirachs. Fira de la cirera de St. Climent de Llobregat, 2016
Per què creieu que a la Fira de la cirera trobem el tòpic horacià del Carpe diem? Està ben representat? Quina relació té amb l’altre llatinisme?…
Recital Carpe diem de Sant Jordi a l’INS Premià de Mar
El divendres 22 d’abril a l’institut Premià de Mar vam celebrar Sant Jordi a l’Institut amb diferents activitats, una d’elles va ser un recital dels alumnes de clàssiques de 1r i 2n de batxillerat, a l’entorn del tema horacià del Carpe Diem. Un breu discurs d’en Joan Marc Ramos sobre la Festa de les Lletres va obrir l’acte i, tot seguit, la Margalida Capellà va presentar la feina dels seus alumnes de primer de batxillerat humanístic, els quals van llegir poemes en llatí, alemany, francès i anglès com en català i castellà amb el tòpic Carpe Diem. Durant el recital d’alguns poemes, els alumnes eren acompanyats amb piano o guitarra per l’Aleix Roch i el Pau Marín, respectivament. Al llarg de la celebració van haver-hi diverses actuacions musicals (Abigail, Liana i Erola) i la tan esperada entrega de premis literaris, amb guardons per les modalitats de català, castellà i anglès, i amb mencions especials en la modalitat de clàssiques.
Irene Sanz i Erola Such 1r Batx. Llatí
Iria Rael 2n Batx. Llatí
Aigua-marina de Josep Maria de Segarra
Aigua-marina
Voldria, ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d’aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra,
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.
I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem,
i en la fusta de l’escàlem.
I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.
Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aigua-marina.
Creieu que aquest poema representa el tòpic literari Carpe Diem?
L’autor reflecteix una visió de la vida pessimista o optimista? Per què?
[youtube]https://youtu.be/PAE6TY6ftu0[/youtube]
Mar Cruz
1r Batxillerat Humanístic
“A las vírgenes para que aprovechen el tiempo” de Robert Herrick
Aquest poema és de Robert Herrick que va ser un poeta anglès del segle XVII. Va néixer a Cheapside, Londres, i va morir en Dean Prior, Devon. Va escriure poemes profans i religiosos. Té un estil natural i senzill. De notable enginy, probablement és un dels poetes més notables de la seva època.
Llegeix amb atenció el poema de Robert Herrick i esbrina quin tòpic horacià apareix:
Gather ye rosebuds while ye may,
Old Time is still a-flying:
And this same flower that smiles to-day
To-morrow will be dying.
The glorious lamp of heaven, the sun,
The higher he’s a-getting,
The sooner will his race be run,
And nearer he’s to setting.
That age is best which is the first,
When youth and blood are warmer;
But being spent, the worse, and worst
Times still succeed the former.
Then be not coy, but use your time,
And while ye may, go marry:
For having lost but once your prime,
You may for ever tarry
A las vírgenes para que aprovechen el tiempo
Coged las rosas mientras podáis;
veloz el tiempo vuela.
La misma flor que hoy admiráis,
mañana estará muerta.
La gloriosa lámpara celeste, el sol,
cuanto más alto ascienda
antes llegará a su camino
y más cerca estará del ocaso.
Los primeros años son los mejores,
cuando la juventud y la sangre están más calientes;
pero consumidas, la peor, y peores tiempos
siempre sucenden a los anteriores.
Así que no seáis tímidas, aprovechad el tiempo
y mientras podáis, casaos:
pues una vez que hayáis pasado la flor de la vida
puede que esperéis para siempre”
Robert Herrick
Rebeca Barroso i Ana Mª Falcón
2n de Batxillerat
Llatí
