Els alumnes de Cultura Clàssica i de Visual i Plàstica, un any més, han fet un projecte comú i enguany ha estat sobre la transitorietat de les nostres vides en plena pandèmia per covid-19. Aquestes són les performances que han merescut un reconeixement per Sant Jordi 2021. L’enhorabona i endavant!
Andrea i Marta de 4t B:
Viu, per Swemelly i Aina 4t B:
Soledat, per Alejandro Sánchez 4t B:
Aina 4t F:
Nil i Naïm 4t B
Alexia 4t D i Anna 4t F
«Mentre parlem, se’ns haurà escapolit, envejosa, una singlada: frueix d’aquest instant sense confiar gaire en el dia de demà»: de les «Odes» d’Horaci, que aquesta setmana ja podreu trobar a totes les llibreries. https://t.co/megs9OpOgS pic.twitter.com/wtnI9p3Fou
— ADESIARA EDITORIAL (@ADESIARAEDITORI) June 3, 2020
El suau plaer de viure de RAFAEL ARGULLOL. ARA Balears 15/03/2020
Sapere aude “atreveix-te a saber” és una locució llatina que prové originalment de l’Epístola II d’Horaci, adreçada al seu amic Lollius Maximus, publicada l’any 20 aC dins del Epistularum liber primus (“Primer llibre de cartes”). :
Dimidium facti qui coepit habet: sapere aude, incipe
“Qui ha començat, ja ha fet la meitat: atreveix-te a saber, comença”.
El filòsof alemany Immanuel Kant va divulgar aquesta locució en l’assaig celèbre Què és la Il·lustració? del 1874 on sapere aude s’acostuma a interpretar com “tingues el valor de servir-te del teu propi enteniment”.
Som el que fem cada dia. Sapere aude!
Xavier Carbó i Maymí (Cassà de la Selva 1893-1918) morí per la grip quan sols tenia 25 anys. Fou bon poeta, traductor d'Horaci i de la "Medea" de Sèneca, col·laborador del 'Diccionari general de la llengua catalana' de Pompeu Fabra @iec li reté homenatge de centenari @AnyFabra pic.twitter.com/okstUbiSZg
— Margalida Capellà (@AracneFil) 2 de març de 2018
També en edició pòstuma fou publicat a Girona l’any 1919 el llibre Migjorn, del poeta, filòleg i folklorista de Cassà de la Selva, Xavier Carbó i Maymí, que morí un any abans a l’edat de 25 anys. Cal destacar, molt especialment, la inclusió en aquest llibre de la traducció de l’Ars poètica en hexàmetres catalans; d’altra banda, hom deu a X. Carbó algunes versions d’odes horacianes, com la III, 21, publicada a La Revista, l’any 1916.
Dolors Condom, Notes sobre el poeta Horaci a Girona
Sota el títol Migjom. Selecta de poesies, apareixia a Girona, també postumament com el del seu predecessor Planas i Feliu, un volum que recollia poemes de creació, versions d’alguns autors franceses i d’un sonet de Petrarca i les traduccions dels clàssics llatins, Horaci i Sèneca, que és el qui
en aquests moments ens interessa.Concretament la tragèdia Medea de Sèneca, que va enllestir la tardor de 1912 i l’epístola titulada Art poètica, d’Horaci que va enviar a Carles Riba per tal que li’n fes la crítica l’any 1913. No apareix al volum la traducció de l’oda III, 21 d’Horaci O nata mecum consule Manlio…que havia sortit publicada a La Revista l’any 1916. En una de les cartes que Carbó escriví a Riba li deia fins i tot: «m’havia fet la il·lusió de traduir
l’Eneida de Virgili; pero suposo que vos la deveu traduir». Ni l’un ni l’altre ho van arribar a fer, sinó Llorenç Riber.Amb la traducció de la més llarga de les epístoles horacianes (476 hexámetres), Carbó s’afegeix a un moviment de recuperació d’Horaci i ho fa amb la versió de l’obra que millor pot representar l’autot llatí, no solament perquè a través d’ella es pot conéixer el caràcter de la literatura llatina, sinó perquè, a més, permeté que Carbó assagés l’adaptació de l’hexàmetre al català, com ja havien fet també Riba el 1911 en la seva versió de les Bucòliques de Virgili, i Maragall en la seva versió dels Himnes Homèrics, publicada el 1913 però iniciada ja el 1910.
Mariàngela Villalonga “Traduccions i traductors” Revista de Girona núm. 163, març-abril 1994
IO #SATURNALIA!
AGE, LIBERTATE DECEMBRI, QUANDO ITA MAIORES VOLUERUNT, UTERE….(Horacio, Sat.II,7)
"Venga, disfruta de la libertad de diciembre, como quisieron nuestros antepasados…" pic.twitter.com/tzPbqbL5py— Maite Jiménez Pérez (@maiteximenez) 17 de desembre de 2017
Happy 2081st Birthday to the renowned poet Quintus Horatius Flaccus, born in Venusia to a freeman auctioneer #OnThisDay in 65BC pic.twitter.com/LQqJL9rge5
— CANI (@ClassAssocNI) 8 de desembre de 2017
El joven traductor de Horacio
Para Pablo
Yo quisiera ser otra vez aquel joven
Ávido de una traducción latina, de unos deberes escolares.
La mañana del sábado, de nueve a dos, así la pasa,
Pegado a diccionario, gramática y clásica retórica.
Contento de sus hallazgos, donde el mundo antiguo
-República, crímenes, ejércitos, esclavos-
Ve resplandecer y de su presente permanece ignorante, ajeno.
Quisiera que mi ambición volviera a ser la misma.
Quisiera que diccionario, versos romanos de enmarañados
Mitos y prosodia, fueran el gran tesoro azul de mi esperanza,
Como lo eran entonces, de mi alegría secreta y de mi descubrimiento.
Oh, descubrimientos particulares del joven en el latín inmerso,
Tan ajeno a la cólera de los hombres vivos,
Tan sabio en su hermosa ignorancia, sobre una mesa camilla,
Mientras la madre realiza las faenas de la casa y pone ya
La mesa y se oye la llave del padre en la puerta que regresa,
Y el joven va puliendo, en trance no menor de vida y poesía,
El significado de los versos y la ley que los fundara
Que confiará a su preceptor el lunes, con la sonrisa de quien sabe,
Con la devoción ardiendo y la ambición encadenada.
Manuel VILAS, Las arenas de Libia
Carpe Birrem és el primer festival socio-gastronòmic amb música en directe i activitats lúdico-culturals, on els protagonistes són el públic, la cervesa artesana i els productes gastronòmics de proximitat. El festival és itinerant i arreu se celebra en un context festiu, de música en directe, maridatges i activitats lúdico-culturals.
Per què creieu que li han posat aquest nom? Quin referent clàssic té?…
Mercè Otero-Vidal
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons