Aigua-marina de Josep Maria de Segarra

 Aigua-marina

Voldria, ni molt ni poc:

ésser lliure com una ala,

i no mudar-me del lloc

platejat d’aquesta cala;

i encendre el foc

del pensament que vibra,

i llegir només un llibre

antic,

sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,

quan la mort ens cridi al tàlem:

creure en la fusta del rem,

i en la fusta de l’escàlem.

I fer tot el que fem,

oberts de cor i de parpelles,

i amb tots els cinc sentits;

sense la por de jeure avergonyits

quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament

rosa i espina;

i estimar aquest moment,

i aquesta mica de vent,

i el teu amor, transparent

com una aigua-marina.

Creieu que aquest poema representa el tòpic literari Carpe Diem?

L’autor reflecteix una visió de la vida pessimista o optimista? Per què?

[youtube]https://youtu.be/PAE6TY6ftu0[/youtube]

Mar Cruz

1r Batxillerat Humanístic