Etiqueta: textos

Pierolapithecus catalaunicus. Per Reina Calderón

Narració d’una jornada en la vida del  Pierolapithecus catalaunicus de la  Reina Calderón per a CMC.

Un dia en la vida de Pau

Amaneix novament, és un nou i maravellós dia per al nostre amic, Pau, avui començarà un altre cop la seva  animada agenda de treball, el  primer que farà serà baixar-se de l’arbre a que està condemnat, ja que el bipedisme encara no havia arribat completament, però segons els experts el Pierolapithecus Catalaunicus, És el primer pas que condueix a l’aparició de la bipedestació en l’ésser humà.

Pau  tenia una habilitat especial per enfilar-se i que ho enllacen amb els grans antropomorfs moderns,i que per tant va tenir una capacitat de moviment més quadrúpeda. La seva dieta va consistir principalment  en la dieta frugívora, encara que al igual que els ximpanzés no faria fàstics a la carn si es presentava l’oportunitat.

Pel que fa a les característiques físiques cal citar segons els paleontòlegs espanyols, el tòrax ample i aplanat, característica que distingeix els grans simis vius d’animals com el mico, el gos, el gat i el cavall, que el tenen de la forma idònia per moure’s a quatre potes. És la part anatòmica més important d’aquest fòssil, perquè és la primera vegada que s’ha trobat un tòrax similar al dels simis antropomorfs en la història dels fòssils.

El seu hàbitat, una selva densa i humida semblant a les de Sumatra i Borneo, subjecta a un clima sense estacions, però amb una època de pluges.

Homo sapiens. Per Marc Gil

Narració d’una jornada en la vida de l’Homo sapiens del  Marc Gil per a CMC.

Doncs m’aixecaria de bon matí i tindria que anar a caçar, ja que no tinc nevera ni un armario n guardar els aliments.

Un cop caçada o peix o recollit, doncs menjaria el que tingués.

Llavors, passaria el matí amb la meva família o el meu grup, perqué sóc sedentari i llavors visc en grup, així que suposo que hem passaria el matí amb aquest grup caçant o entretenint-me pels voltants, jugant amb trepar arbres o nedant pel llac etc..

A l’hora de menjar hauria d’encendre un foc per poder cuinar els aliments, i com som ommnívors ens podem alimentar de qualsevol tipus de carn o peix.

Un cop menjats, llavors i hauria una estona per descansar.

Cal concretar que la nostra comunicación es basa en els signes encara que intentem parlar com podem i encara no ens entenem del tot bé.

Doncs bé, avui a la tarda un altre grup d’homínids de la Nostra espècie ha vingut al nostre territori i els hem hagut de fer fora. I com sempre hem de recòrrer a la violència per aquests casos, i hem tingut la pèrdua important de un dels membres del nostre grup.

Ja a la nit intetem sopar el que podem, les sobres del dia, així no fem l’esforç de sortir a la nit al bosc ni a la sabana.

Una vegada sopats, anem a dormir, encara que sempre esperem a qué els nens es dormin abans.

Austalopithecus Anamensis. Per Judith Castillejos

Narració d’una jornada en la vida de l’Austalopithecus anamensis de la Judith Castillejos per a CMC.

La meva espècie I jo vivim a nord-est d’Etiòpia, en el vall d’ Awash, encara que no vivim tots aquí sinó que hi ha més espècie en Kenia.

Les característiques que ens diferencien de les altres espècies són que tenim un esmalt gruix i això ens permet  no menjar només fulles i fruits sinó que aliments més durs, diuen que els dents i la mandíbula presenten encara similituds amb els simis.

Unes altres característiques és que ja estem en la època del bipedisme i altra és que som els avantpassats directes dels Australopitecs afarensis.

El dia d’avui ha sigut una mica com sempre, pel dematí em anat a caçar, em aconseguit caçar 2 senglars per a tota la manada, al arribar a la tribu ens els em menjat crus i després em estat construint noves eines els homes i les dones han estat cuidant als nens.

El bipedisme és una de les evolucions més útils ja que ens permeten utilitzar les eines per a caçar, portar menjar als de la tribu o també per altres coses com per exemple per tenir les mans lliures per a algunes utilitats.

Les evolucions van tenint una sèrie de característiques i cada cop van anant evolucionant per a millor, apart del bipedisme trobem una nova manera de viure pels infants ja que tenen una millor educació en l’etapa infantil per la seva prolongació o una altre cosa bona és que la capacitat cranial ha evolucionat i ara en tenim de més superior que els nostres avantpassats .

Homo ergaster. Per Harolyn Feliz

Narració d’una jornada en la vida de l’Homo ergaster de la Harolyn Feliz per a CMC.

EI sol sale y con el despierto, como todas las mañanas: hay que aprovechar las horas de luz porque, cuando anochece, hace más frió y todo es más peligroso. Hay que buscar madera, agua y comida antes de no poder hacerlo. Buscarlo para toda la tribu.

Me levanto y la actividad de la aldea me envuelve. Apenas intercambio unas palabras con algunos compañeros, que me indican dónde vamos a cazar y partimos. No hablamos mucho, tan poco es que nos guste, ademas, para lo que tenemos que decir ya tenemos palabras: una o dos es suficiente.

Bien, cazamos un venado. Es una buena comida. todos pondrán comer. Volvemos

satisfechos y dejamos la comida a los demás, para que la preparen. Todos los miembros de la aldea tiene una función en relación de sus cualidades físicas: los más pequeños, niños propiamente dichos, se encargan de buscar madera para la comida, los hombres de cazar y las mujeres de prepararla (su cuerpo, al ser mas pequeño, es poco útil para la caza).

Ahora, algunos cazadores (los mas viejos, como yo, que ya tenemos la barba larga y que no hemos crecido mas desde hace más de cien soles) nos quedamos a mejorar las armas de caza (no nos podemos esforzar mucho cazando, pronto nos llegará la hora) y los demás se van a buscar mas comida, alguna variedad, o ayudar a los que buscan agua a los ríos).

Así pasa sin dilatación toda la mañana y parte de la tarde. Ya la comida está lista y comemos, acercándonos bien al fuego porque ya hace calor. Qué gran descubrimiento este, el fuego. Hace daño si lo tocas directamente, pero con la debida distancia, calienta, te  mantiene en cuerpo en una buena temperatura, y ademas sirve para preparar alimentos de una manera mas desarrollada. La tribu se suele reunir aquí desde que se encontró el fuego y comemos. Algunas veces, el fuego se extiende hasta la noche, eso en las noches más frías, pero no por mucho tiempo, para no llamar la atención de los otros animales.

Hoy hace frío, pero es soportable, y con las mantas de piel de oso que tengo por allí, estaré bien hasta mañana.

Se acaba la comida, ya no hay sol, por lo que todos nos vamos a dormir a la cama.

Mañana, es lo mismo. No hay mucha diferencia entre un día con otro, excepto los días de apareamiento: alguien tiene que traer comida mañana.

Homo erectus. Per Sara Fernàndez

Narració d’una jornada en la vida de l’Homo erectus de la Sara Fernàndez per a CMC.

Avui ha sigut un dia molt emocionant. Tot i que avui fa molt mal temps i la cova s’ha enderrocat una mica a causa dels vents, puc dormir calentona.

Aquest matí vaig llevar-me abans de que sortís el sol. Tenia gana, i per tant vaig buscar pedres i pals per fer-me noves armes. Malgrat que vaig aprendre no fa molt, el meu besavi era molt bo en la fabricació d’armes amb pedres.

Doncs bé, vaig tallar i esmolar pedres i les vaig cordar als pals. Aquestes andròmines resulten ser més útils per caçar del que semblen. A mi m’agrada molt la carn, però prefereixo menjar fruites i verdures.

Aquest matí vaig decidir anar a caçar, però no va haver-hi molta sort. Els animals s’havien refugiat o havien emigrat, vés a saber. Només vaig caçar uns ocells. Llavors va esclatar una tempesta poc després. Un dels llamps va xocar amb un arbre i, de sobte, va aparèixer com per art de màgia una cosa molt estranya i de color taronja. En veure-la vaig tenir una por enorme. Vaig apropar-me i vaig tocar-lo, però allò em va fer molt de mal. Tot i que ja no tenia fred i a sobre vaig descobrir que la carn estava molt més bona quan s’escalfava.

En definitiva, avui dormiré calentó.

Sara Fernández Avilés

Homo habilis. Per Carla Martín

Narració d’una jornada en la vida del Homo habilis de la Carla Martín per a CMC.

Em dic Homo Habilis i sóc el més vell de la meva espècie, visc a Àfrica. L’altre dia vaig descobrir que podia fer eines per tal de poder matar a les meves presses més fàcilment, i a més a més aquestes em serveixen per altres funcions per a la meva petita llar. Els meus dents són preciosos ja que, no tenen cap diastema, és a dir, no tenen cap separació entre els meus incisius, el meu cap és rodó i tinc més capacitat cranial que els meus avantpassats.

M’encanta anar d’arbre en arbre penjant, ja que tinc uns braços i cames forts que fan que sigui possible, i un cop al terra, puc portar amb els dos braços tot l’aliment que jo vulgui, ja que des de fa molts anys els de la meva espècie caminem amb dos peus i deixem els braços en pau. I el meu pes no es cap problema ja que peso 40 kg.

El meu hobbie és crear eines noves, fa un parell de setmanes vaig crear una llança amb la qual vaig ferir greument a un animal enorme que feia molta por, desprès amb unes altres eines que va fer el meu germà vaig tallar la carn i la varem posar al foc, mai havia menjat res igual…estava boníssim.

Se’m sol comparar amb l’autrolopithecus i ningú mai esta d’acord amb mi, de si jo sóc més gran o més jove que l’espècie Homo rudolfensis.

Carla Martín Badia

Homo heidelbergensis. Per Sergiu Dan

Narració d’una jornada en la vida del Homo heidelbergensis del Sergiu Dan per a CMC.

Si jo fos un homo heidelbergensis i fos un avantpassat del homo neanderthalesis hauria aparegut fa mes de 500.000a Europa i hauria perdurat fins fa 250.000.

Hem despertaria cada mati en el meu grup ja que vivim en grups entre els quals hi han unes grans relacions afectives. Els adults cuiden del nen i també dels individus molts grans que hi ha al grup.

Tenim una gran organització per caça ja que mengem carn perquè els aliments vegetals no els trobem en gran part de l’any ja que fa molt de fred. Ens tenim que organitzar molt be per caça ja que ens costa bastant encara que el nostre aspecte digui el contrari per donar aquest aspecte d’una espècie molt forta i poderosa.

Les eines que més utilitzem són pedra per talla també utilitzem ossos com a eines i altres eines de fusta. L’eina més important per nosaltres és la destral que és bastant gran y tallada per les dues cares ens serveix entre altres coses per caça.

Normalment acostumem a fer una fogaina per escalfar-nos ja que en aquet continent fa bastant fred durant 6 mesos del any i també per cuinar el que hem caçat si hem tingut fred.

Finalment per acabar el dia només ens quedaria dormir.

Homo habilis. Per Mireia López

Narració d’una jornada en la vida del Homo habilis de la Mireia Lòpez per a CMC.

¡Carai!  quin bon dia fa avui i quina calor, vaig a veure una mica d’aigua en aquell riuet.

Ara que hi sóc i em reflecteixo sembla que me engreixat una mica, deuria pesar uns 40 kilos i ja en dec pesar uns 50, m’hauria de començar a plantejar córrer una mica rere les meves preses.

Pensant en menjar…. em ressonen els budells, avera… mmmmm aquell animaló no té pas mala pinta.

¡Merda! se m’ha escapat, ja deia jo que me d’aprimar una mica. Però… ¿Què és el que veuen els meus ulls? Aquell petit dinosaure s’ha deixat el seu esmorzar a terra.

I jo gràcies a que sóc menut em podré amagar entre aquells arbustos fins arribar-hi.

Sí, ja gairebé hi sóc avera si amb aquell pal aconsegueixo arrossegar-ho fins aquí….

¡Ja està! perfecte, mira que sóc intel·ligent, des de que vaig descobrir que les mans servien d’alguna cosa més que per portar-les penjades dels braços ja no passo mai gana.

Crec que desprès d’aquest bon àpat em convindria fer-me una bona migdiada.

Uuuuuuuuuu quina son…

zZzZzZ….

Homo antecesor. Per Marta Garcia

Narració d’una jornada en la vida del Homo antecessor de la Marta Garcia per a CMC

L’ homo antecesor era una espècie de fòssil que agrupen dins del gènere homo. Els seus individus eren forts i alts, amb una cara molt similar els humans moderns però amb un cervell més petit.

El descobriment es va donar en el jaciment d’Atapuerca. Els fòssils tenen un milió d’anys. Podrien ser els antecessors de la nostre espècie. Si bé la seva capacitat cranial, com ja he dit, és una espècie molt semblant a la nostra amb un volum corporal lleugerament més gran.

La majoria de les restes humanes trobats estan en un estat de conservació òptima.Es tracta en general de fragments de diferents volums. Molts d’aquests coincideixen en les marques que tenen a saber: talls, cops produïts amb pedres, fractures, etc .. Tot això indica que hi ha una probabilitat molt alta que l’Homo antecessor hagi practicat el canibalisme. Al seu torn s’han trobat fractures al crani i en l’esquelet post cranial, el que indica un consum real i total delscadàvers.

El descobriment de l’Homo Antecessor va revolucionar la manera de veure l’arbre d’homínids. És un descobriment de major importància pel fet que sembla demostrar l’existència d’humans habitant el territori europeu fa més de 800.000 anys.

Marta García Cachinero.

Darwin i Alfred Wallace. Per Marta Garcia

Article de divulgació de la Marta Garcia per a CMC sobre Darwin i Alfred Rusell

Charles Robert Darwin  va ser un naturista anglès que va postular, que totes les espècies d’éssers vius han anat evolucionat amb el temps a partir d’un avantpassat comú mitjançant un procés anomenat selecció natural. Amb només 16 anys va ingressar a la Universitat d’Edimburg, a poc a poc va deixant en banda el seus estudis  de medicina per dedicar-se a la  recerca d’invertebrats marins. Posteriorment, va tenir una nova passió que va ser la Universitat de Cambrige per fer ciències naturals. El segon viatge que va fer Darwin va ser HMS Beagle va consolidar la seva fama com un extraordinari geòleg, les observacions i teories recolzaven les idees uniformismes de Charles Lyell, mentre que la publicació de seu article en un diari sobre el seu viatge el va fer cèlebre. Al cap d’un temps, es trobava redactant la seva teoria en 1858 quan Alfred Russell Wallace li va enviar un assaig que descrivia la mateixa idea, Darwin va realitzar una publicació conjunta de les dues teories.

Alfred Rusel Wallace va néixer el 8 de gener de 1823 a Gal, en una família de escassos recursos econòmics. En la seva joventut va ser autodidacta i freqüentava habitualment biblioteques i instituts, posteriorment va ser constructor i mestre en la ciutat de Leiceste.

L’ortodòxia dominant a occident, pregonava que Déu era el creador de totes les espècies. Aquesta teoria religiosa, era també recolzada per biòlegs com William Whewell, el qual va escriure: “Les espècies tenen una existència real en la natura i no hi ha una transmutació d’uns a altres”. Entre 1854 i 1862, època de la troballa de la selecció natural, va viatjar per Indonèsia recollint espècimens i informació que després utilitzarà en les seves publicacions. En 1858 va escriure un nou article on proposa a la selecció natural com el mecanisme explicatiu de la transmutació de les espècies.Wallace va remetre l’article a Darwin per a la seva revisió. Quan aquest ho va llegir, es va trobar amb el que va qualificar com el millor resum imaginable de les idees que ell mateix gestava des de feia més de vint anys.

Després de consultar amb Charles Lyell i el mateix Wallace, Darwin va fer una presentació pública davant la Societat linneana de Londres, acreditant a Wallace com codescobridor. Aquesta presentació es va realitzar, davant la Societat, l’1 de juliol de 1859.

En la meva opinió, Darwin va ser un gran personatge i gràcies a ell i a Alfred va donar un gir a la societat ja què sabem tota la teoria de l’evolució. Per ells va ser un gran treball amb molta dedicació i esforç.

Fonts:

http://es.wikipedia.org/wiki/Alfred_Russel_Wallace

http://es.wikipedia.org/wiki/Charles_Darwin