Matèria i mescles, una repassada

A banda de les presentacions de diapositives de sota, us adjunte un seguit d’enllaços per preparar la prova de la setmana vinent:

[slideshare id=2266745&doc=substanciespuresimescles-091018140600-phpapp02]

[slideshare id=613303&doc=mescles-y-dissolucions-1222171772504997-9]

[slideshare id=363100&doc=mtodes-de-separaci-de-mescles-1208711309629803-9]

Les partícules subatòmiques i més, dimecres al Quèquicom

Dimecres vinent dia 27, al Què qui com, no us perdeu el reportatge Àtom, interrogant la matèria. A sota us enganxe la promoció del programa. També podeu seguir-los al Feisbuc.

“Àtom: interrogant la matèria”

Emissió: Dimecres 27 de gener de 2010

Hadrons, neutrons, quarks o gluons són conceptes de física atòmica relacionats amb un gran interrogant: què és la matèria? “Quèquicom” ho explica de manera clara, concisa i entenedora.

El CERN és un laboratori construït a 100 metres sota terra, a Ginebra, Suïssa, que investiga les propietats d’algunes partícules subatòmiques com els hadrons fent-les col·lisionar mitjançant un accelerador anomenat LHC (Large Hadron Collider). Enrique Fernández, el president del Comitè de Política Científica del centre, explica com funciona la col·lisió de partícules dins d’aquest accelerador de 27 quilòmetres de llarg. Des del plató, Marc Boada, el presentador de “Quèquicom”, planteja un paral·lelisme de l’LHC. Mira de deduir què conté una caixa negra sense obrir-la, només disparant i analitzant-ne el resultat.

Els àtoms estan formats per neutorns i protons, que alhora s’anomenen hadrons i que contenen altres partícules com els quarks i gluons. Alguns físics que treballen amb aquestes partícules al CERN també argumenten si es podria formar un forat negre i expliquen que estan al límit del coneixement. Ens ho expliquen José Ángel Hernández, investigador de la Universitat de Santiago, i Antonio Pérez Calero, investigador de la UB. A més, el programa també presenta un altre investigador de la UB, Ricardo Vázquez, que s’ha embarcat en un projecte paral·lel a l’LHC que té com a objectiu investigar una partícula en concret que mostri per què l’univers està fet de matèria i no d’antimatèria.
Per què les coses tenen massa? Cristòfol Padilla, investigador IFAE-UAB explica que la partícula de Higgs és fonamental per comprendre que tenim massa i Marc Boada ho explica a plató per mitjà d’una metàfora amb la fama.

Els àtoms només representen el 4% de la matèria de l’univers, la resta és energia i matèria fosca. El reporter Pere Renom parla amb el director del laboratori subterrani de Canfranc (Osca), el físic teòric José Ángel Villar, per esbrinar com pretenen detectar la matèria fosca.

Glossari unitat 4. Les mescles

Ací teniu les paraules clau de la unitat 4 Les mescles.

Per cadascun dels conceptes, elaboreu una definició d’una línia i citeu la font d’on heu sintetitzat la informació -si és una web heu de posar l’adreça- i recordeu que s’ha de fer a mà.

Aire; aliatge; col·loide; concentració; cristal·lització; cromatografia; decantació; destil·lació; dissolució; dissolvent; filtració; gas inert; immiscible; mescla; mescla heterogènia, miscible; ozó; processos físics; processos químics; propietat característica; saturada; solubilitat; solut; suspensió; tant per cent de massa.

Models moleculars en tres dimensions

Què és?
Què és?

Els visors moleculars ens permeten visualitzar i animar àtoms, molècules i altres compostos en tres dimensions, podeu llegir més en aquesta pàgina o veure exemples ací.

Hi ha molts llocs on trobar les molècules i àtoms, són arxius de text que defineixen la posició de cada àtom i la seva relació amb els àtoms veïns. Podem trobar aquests arxius (nomarxiu.PDB o nomarxiu.MOL) amb un buscador a internet. Hi ha portals específics com aquest o aquest altre, d’altres són més genèrics o aquest anirà penjant la molècula del mes o, fins i tot, la proteina del mes.

La vostra tasca serà la següent:

  1. Entreu en aquesta pàgina i practiqueu amb els models del triòxid de sofre (SO3) i l’amoniac (NH3), en acabar heu d’escriure quatre diferències entre tots dos i feu el corresponent model amb plastilina. Afegiu etiquetes per a identificar els àtoms que les composen.
  2. En aquesta altra després de voltejar-les, proveu a identificar-les i escriure la fòrmula química.
  3. Finalment, trieu tres de les següents i feu el model en plastilina com en els anteriors. Ací, en la universitat de Nova York, podeu descarregar la molècula d’aigua, una mica de gel o millor un diamant?, o el grafit de la mina d’un llapis?. També trobareu compostos de carboni com el metà, el propà o el butà. La sal de cuina o el benzé.

Si us ha agradat, podeu descarregar-vos el Jmol des de Softacatalà i ací trobareu un complet manual.

I mirar diversos vídeos que mostren com construir models moleculars amb kits , ordinadors o plastilina.

Per veure en tres dimensions, pots fer servir els teus ulls i els parells d’imatges d’aquesta galeria. Se’n diu imatge estereoscòpica.

I aquest?
I aquest?

Concurs Calendari Quins Elements!

2011 Any Internacional de la Química
2011 Any Internacional de la Química

Amb motiu de la declaració per la ONU del 2011 com a Any Internacional de la Química i en coordinació amb la IUPAC i La UNESCO, per anar escalfant motors, des de la Societat catalana de Química s’han empescat un concurs obert per dissenyar la portada i les dotze pàgines d’un calendari commemoratiu.

Podeu presentar-vos individualment o en grup, a una o diverses pàgines, a la portada o a tot el calendari… i teniu de termini fins al 15 de març del 2010. Tot amb sucossos premis.

A cada pàgina, a través de la resolució d’una senzilla qüestió, es relaciona un element amb dues utilitats comuns a la vida quotidiana. I és aquesta relació la que cal plasmar artísticament.

A la seua web podeu trobar més informació, amb les bases del concurs, el cartell i la fitxa d’inscripció.

A sota us transcric la nota que ens han fet arribar i les dotze qüestions que heu de resoldre:

“L’any 2011 ha estat proclamat oficialment Any Internacional de la Química. La proposta va sorgir de l’Assemblea de les Nacions Unides el 30 de desembre de 2008, la qual va delegar en la UNESCO i en la IUPAC (la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) la preparació i l’organització dels actes i de les reunions corresponents. El 2011 també es complirà el centenari del Premi Nobel que es va lliurar a Marie Curie per l’aportació feta a aquesta ciència.

L’Any Internacional pretén conscienciar la població de les contribucions que fa la química al benestar de la humanitat. Sota el lema «Química: la nostra vida, el nostre futur», l’Any Internacional vol oferir un conjunt d’activitats, tant d’entreteniment com educatives, per a tots els públics.

L’Any Internacional és obert a les propostes i a la col·laboració de tothom. En aquesta línia, i coincidint amb els seus propis objectius, la Societat Catalana de Química, amb el suport de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans, està preparant diverses activitats.

Concretament, en aquest context, vol elaborar el calendari de l’Any Internacional de la Química 2011, amb la participació d’estudiants de química de qualsevol àmbit (batxillerat, cicles formatius, de llicenciatura o de tercer cicle). Les bases del concurs que l’han de fer possible s’exposen en el full de les normes per a participar-hi.

Us animem a fer arribar aquesta iniciativa a tots els estudiants perquè hi participin, amb la finalitat de fer de la química una cosa útil, interessant i propera.”

Les dotze preguntes són:

Quin element químic és essencial i alhora comú als dos membres de cada parell…

1) Les Dolomites i les plantes verdes?
2) La torre Eiffel i la sang humana?
3) El Museu Guggenheim, de Bilbao, i les pròtesis de maluc?
4) La catenària dels trens d’alta velocitat i els antifúngics de l’agricultura ecològica?
5) La sorra de les platges no tropicals i els ordinadors?
6) La potabilització de l’aigua i la sal comuna?
7) El Taj Mahal i les cloïsses?
8) El fuselatge dels avions i els desodorants?
9) Les raquetes de tennis i els llapis de tota la vida?
10) Els explosius i els fertilitzants?
11) Les fibres de Gore-Tex® i les paelles antiadherents?
12) Les bateries dels telèfons mòbils i alguns fàrmacs antidepressius?

Presentació diapositives elements.

Us adjunte les diapositives que, com a mínim, haurà de tindre la vostra presentació sobre els elements de la Taula Periòdica, recordeu que cadascú ha de treballar l’element corresponent al vostre número a la llista de classe i que teniu de data límit per fer-me’l arribar fins al dilluns 21.

  1. Una primera que faça de portada i incloga: nom de l’element, amb el símbol i el nombre atòmic.
  2. Minerals a partir del quals podem obtindre aquest element  i procediment d’obtenció. Imatges dels minerals
  3. Propietats físiques de l’element, com a mínim estat físic, color i densitat. Imatge de l’element
  4. Principals aplicacions de l’element (objectes fabricats; usos comercials;…) amb imatges.
  5. Bibliografia i fonts d’on heu obtingut la informació o les imatges. Cas de ser alguna web haureu de posar l’enllaç concret. No val allò de Wikipèdia o Google 😉

Com a exemple, ací teniu el darrer acceptat -i per tant el més pesat- fins ara conegut com a Unumbi i probablement anomenat Copernici al gener que ve.

Símbol de lUnumbium
Símbol de l'Unumbium

Una apetitosa i dolça taula periòdica…

taula dolça
taula dolça

… tot i que no sembla apta per a diabètics, feu una ullada a aquesta apetitosa taula periòdica. I per si no duia prou feina, fins i tot manté les representacions en color de classificacions i estat.

Hi he arribat via el blog de PepQuímic, on trobareu altres saboroses imatges. Bon profit 😉

Glossari unitat 3 L’Àtom

Ací teniu les paraules clau de la unitat 3 L’Àtom:

Per cadascun dels conceptes, elaboreu una definició d’una línia i citeu la font d’on heu sintetitzat la informació -si és una web heu de posar l’adreça- i recordeu que s’ha de fer a mà.

Anió, àtom; càrrega elèctrica, catió, desintegració, electrons, element metàl·lic, enllaç covalent, enllaç iònic, escorça, ió, isòtop, model atòmic de Rutherford, model atòmic de Bohr, model molecular, neutrons, nombre atòmic, nombre màssic, nucli, nucli radioactiu, orbital p, partícula, protó, quark, radiació, reacció nuclear, símbol, taula periòdica, vida mitjana.

Substàncies, àtoms, temperatura i canvis d’estat

Ací teniu els enllaços a les animacions que vam treballar l’altre dia al laboratori.

  • En aquesta pàgina trobareu l’animació on visualitzavem l’efecte de la temperatura sobre les molècules… fins arribar a aturar-les en el zero absolut (0K o -273ºC).
  • En aquest portal, en l’apartat Introducció tenieu la recreació de l’experiment d’Arquímedes amb les balances, els vasos, la corona i l’or. En l’apartat Classificació trobareu l’activitat de classificar materials en substàncies pures i mescles. Finalment, en l’apartat Estats, trobareu les animacions dels estats sòlid, líquid i gasós, així com la del canvis d’estat a l’escalfar els glaçons d’aigua. No ens va donar temps a fer-les, així que podeu probar amb les activitats finals. 😉
  • També teniu animacions dels diferents estats en aquesta altra pàgina i dels canvis en la presentació flash de sota que podeu fer anar amunt i avall. En aquesta podeu experimentar cadascun dels estats d’acord als principis de la teoria cinètico-corpuscular o visualitzar altres canvis.
  • Dins del mateix portal d’abans, però en l’apartat Àtoms, trobareu informació sobre l’estructura dels àtoms i sobre com fabricar-ne de diferents -afegint-hi protons- o construint isòtops -canviant el nombre de neutrons-, tot competint a veure qui aconsegueix una puntuació més elevada. També teniu informació sobre l’estructura i els components de l’àtom ací. Estructura que no es va establir definitivament fins l’execució dels experiments de Rutherford.
  • Podeu visualitzar les interaccions elèctriques que es donen entre els protons carregats possitivament i els negatius electrons, tot variant la posició de l’electró.
  • Finalment, teniu un breu resum sobre àtoms i molècules i una mica d’humor amb el vídeo de sota, de la sèrie un minut de ciència.

[kml_flashembed movie="http://www.footprints-science.co.uk/flash/states.swf" width="500" height="500" wmode="transparent" /]

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/minutciencia/7094.rm" width="322" height="288"/]