Etiqueta: BATXILLERAT

Homo erectus. Per Sara Fernàndez

Narració d’una jornada en la vida de l’Homo erectus de la Sara Fernàndez per a CMC.

Avui ha sigut un dia molt emocionant. Tot i que avui fa molt mal temps i la cova s’ha enderrocat una mica a causa dels vents, puc dormir calentona.

Aquest matí vaig llevar-me abans de que sortís el sol. Tenia gana, i per tant vaig buscar pedres i pals per fer-me noves armes. Malgrat que vaig aprendre no fa molt, el meu besavi era molt bo en la fabricació d’armes amb pedres.

Doncs bé, vaig tallar i esmolar pedres i les vaig cordar als pals. Aquestes andròmines resulten ser més útils per caçar del que semblen. A mi m’agrada molt la carn, però prefereixo menjar fruites i verdures.

Aquest matí vaig decidir anar a caçar, però no va haver-hi molta sort. Els animals s’havien refugiat o havien emigrat, vés a saber. Només vaig caçar uns ocells. Llavors va esclatar una tempesta poc després. Un dels llamps va xocar amb un arbre i, de sobte, va aparèixer com per art de màgia una cosa molt estranya i de color taronja. En veure-la vaig tenir una por enorme. Vaig apropar-me i vaig tocar-lo, però allò em va fer molt de mal. Tot i que ja no tenia fred i a sobre vaig descobrir que la carn estava molt més bona quan s’escalfava.

En definitiva, avui dormiré calentó.

Sara Fernández Avilés

Homo habilis. Per Carla Martín

Narració d’una jornada en la vida del Homo habilis de la Carla Martín per a CMC.

Em dic Homo Habilis i sóc el més vell de la meva espècie, visc a Àfrica. L’altre dia vaig descobrir que podia fer eines per tal de poder matar a les meves presses més fàcilment, i a més a més aquestes em serveixen per altres funcions per a la meva petita llar. Els meus dents són preciosos ja que, no tenen cap diastema, és a dir, no tenen cap separació entre els meus incisius, el meu cap és rodó i tinc més capacitat cranial que els meus avantpassats.

M’encanta anar d’arbre en arbre penjant, ja que tinc uns braços i cames forts que fan que sigui possible, i un cop al terra, puc portar amb els dos braços tot l’aliment que jo vulgui, ja que des de fa molts anys els de la meva espècie caminem amb dos peus i deixem els braços en pau. I el meu pes no es cap problema ja que peso 40 kg.

El meu hobbie és crear eines noves, fa un parell de setmanes vaig crear una llança amb la qual vaig ferir greument a un animal enorme que feia molta por, desprès amb unes altres eines que va fer el meu germà vaig tallar la carn i la varem posar al foc, mai havia menjat res igual…estava boníssim.

Se’m sol comparar amb l’autrolopithecus i ningú mai esta d’acord amb mi, de si jo sóc més gran o més jove que l’espècie Homo rudolfensis.

Carla Martín Badia

Iker, Carl… i el drac del garatge.

Simpàtica paròdia animada del drac del garatge de The Demon-Haunted World -una molt recomanable lectura estival, per cert- amb l’estelar interacció dels personatges de Carl Sagan i Iker Jimenecs…

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/EBVqagLrIH0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Presentació Món de Xarxes. Per Reina Calderón i Laura Ruiz

Ací teniu la presentació sobre els un món de xarxes que Reina Calderon  i Laura Ruiz  ens van exposar l’altre dia.

[slideshare id=4400307&doc=unmndexarxes-100603060726-phpapp01]

Homo heidelbergensis. Per Sergiu Dan

Narració d’una jornada en la vida del Homo heidelbergensis del Sergiu Dan per a CMC.

Si jo fos un homo heidelbergensis i fos un avantpassat del homo neanderthalesis hauria aparegut fa mes de 500.000a Europa i hauria perdurat fins fa 250.000.

Hem despertaria cada mati en el meu grup ja que vivim en grups entre els quals hi han unes grans relacions afectives. Els adults cuiden del nen i també dels individus molts grans que hi ha al grup.

Tenim una gran organització per caça ja que mengem carn perquè els aliments vegetals no els trobem en gran part de l’any ja que fa molt de fred. Ens tenim que organitzar molt be per caça ja que ens costa bastant encara que el nostre aspecte digui el contrari per donar aquest aspecte d’una espècie molt forta i poderosa.

Les eines que més utilitzem són pedra per talla també utilitzem ossos com a eines i altres eines de fusta. L’eina més important per nosaltres és la destral que és bastant gran y tallada per les dues cares ens serveix entre altres coses per caça.

Normalment acostumem a fer una fogaina per escalfar-nos ja que en aquet continent fa bastant fred durant 6 mesos del any i també per cuinar el que hem caçat si hem tingut fred.

Finalment per acabar el dia només ens quedaria dormir.

Homo neanderthalensis. Per Katerinne Bravo

Narració d’una jornada en la vida del Homo neanderthalensis de la Katerinne Bravo per a CMC.

Es una especie extinta del género Homo que habitó Europa y partes de Asiaoccidental desde hace 230.000 hasta 28.000 años atrás, durante el Pleistoceno medio y superior y culturalmente integrada en el Paleolítico medio. En un periodo de aproximadamente 5.000 años se cree convivió paralelamente en los mismos territorios europeos con el Hombre de Cro-Magnon, primeros hombres modernos en Europa.

A partir de los huesos fósiles son: esqueleto robusto, pelvis ancha, extremidades cortas, tórax, frente baja e inclinada, faz prominente, mandíbulas sin mentón y gran capacidad craneal. Vivían en grupos organizados, formados por alrededor de unos treinta miembros.

Ellos fueron bien adaptados al frío, tenían un cráneo alargado y amplio, baja estatura y complexión robusta y la nariz amplia de aletas prominentes. Su cerebro era igual o más grande que la de un hombre moderno. Su altura mayormente es de 1.65 m, contextura pesada.

El estilo de herramientas líticas utilizadas en el Paleolítico medio por los neandertales es la cultura Musteriense, así llamada por haber sido encontradas por primera vez en el yacimiento arqueológico Le Moustier. La cultura musteriense está caracterizada por la utilización de la técnica de talla Levallois. Estas herramientas fueron producidas usando martillos de percusión blandos, como huesos o madera. En los últimos tiempos de los neandertales se nota en el registro arqueológico el estilo Châtelperroniense, considerado como más “avanzado” que el musteriense. Su origen ocurrió mientras el Homo sapiens evolucionó en África, desde donde migró hace entre 100.000 y 60.000 años hacia el resto del planeta, el hombre de Neandertal se cree que desciende del Homo heidelbergensis. Estudios recientes7 indican que su origen podría estar en la Península Ibérica.

Homo habilis. Per Mireia López

Narració d’una jornada en la vida del Homo habilis de la Mireia Lòpez per a CMC.

¡Carai!  quin bon dia fa avui i quina calor, vaig a veure una mica d’aigua en aquell riuet.

Ara que hi sóc i em reflecteixo sembla que me engreixat una mica, deuria pesar uns 40 kilos i ja en dec pesar uns 50, m’hauria de començar a plantejar córrer una mica rere les meves preses.

Pensant en menjar…. em ressonen els budells, avera… mmmmm aquell animaló no té pas mala pinta.

¡Merda! se m’ha escapat, ja deia jo que me d’aprimar una mica. Però… ¿Què és el que veuen els meus ulls? Aquell petit dinosaure s’ha deixat el seu esmorzar a terra.

I jo gràcies a que sóc menut em podré amagar entre aquells arbustos fins arribar-hi.

Sí, ja gairebé hi sóc avera si amb aquell pal aconsegueixo arrossegar-ho fins aquí….

¡Ja està! perfecte, mira que sóc intel·ligent, des de que vaig descobrir que les mans servien d’alguna cosa més que per portar-les penjades dels braços ja no passo mai gana.

Crec que desprès d’aquest bon àpat em convindria fer-me una bona migdiada.

Uuuuuuuuuu quina son…

zZzZzZ….

Pierolaphitecus catalaunicus. Per Sheila Lozano

Narració d’una jornada en la vida del Pierolaphitecus catalaunicus de la Sheila Lozano per a CMC

Se reconoce como  el descubrimiento de un fósil perteneciente a un antecesor de los Grandes Simios, nombre con el que se suele nombrar a los orangutanes, gorilas, chimpancés, bonobús y humanos.

Se trata por tanto de un antecesor lejano de los seres humanos. Su edad era de trece millones de años, época de la que se conservan pocos restos fósiles relacionados con los Grandes Simios.

Los restos encontrados son muy completos: cráneo, dedos de las manos y de los pies, muñeca, omóplato, etc.

Todos sabemos que África es la gran fábrica de especies de diferentes simios, pero este fósil no se ha encontrado en ese continente sino en las cercanías de Barcelona; lo que hace el hallazgo todavía más interesante.

¿Qué características se deducen de los fósiles encontrados? (Respuestas:

Su tamaño: era un poco menor que un chimpancé actual. Probablemente es un macho.

Dieta: Los dientes sugieren que comía frutas.

Era trepador: Los últimos huesos de la columna vertebral, están soldados, lo que es habitual en primates trepadores.

Tenía una mano muy flexible, con una gran cantidad de movimientos: El brazo se une a la muñeca por un solo hueso. Eso hace pensar que podía girar mucho. También es típico de animales trepadores.

Probablemente no se colgaba de los árboles: Los chimpancés se cuelgan de los árboles y tienen dedos muy largos para ello. Los dedos de P. catalaunicus no son largos. No parece que se colgara de los árboles y que se desplazara saltando de rama en rama.

Los omoplatos están a lo ancho de la espalda: Éste es un detalle también de los Grandes Simios; otros mamíferos los tienen más hacia los costados; por ejemplo el perro los tiene así.

Su cara y ojos eran muy parecidos a los Grandes Simios actuales. Los restos encontrados (muchos) permiten reconstruir su cara y resulta ser bastante parecido a los chimpancés actuales.

En conclusión gracias a esta información de Pierolapithecus catalaunicos he podido ampliar el conocimiento que tenia sobre los fósiles antecesores que eran de catalaluña como este.

Homo antecesor. Per Marta Garcia

Narració d’una jornada en la vida del Homo antecessor de la Marta Garcia per a CMC

L’ homo antecesor era una espècie de fòssil que agrupen dins del gènere homo. Els seus individus eren forts i alts, amb una cara molt similar els humans moderns però amb un cervell més petit.

El descobriment es va donar en el jaciment d’Atapuerca. Els fòssils tenen un milió d’anys. Podrien ser els antecessors de la nostre espècie. Si bé la seva capacitat cranial, com ja he dit, és una espècie molt semblant a la nostra amb un volum corporal lleugerament més gran.

La majoria de les restes humanes trobats estan en un estat de conservació òptima.Es tracta en general de fragments de diferents volums. Molts d’aquests coincideixen en les marques que tenen a saber: talls, cops produïts amb pedres, fractures, etc .. Tot això indica que hi ha una probabilitat molt alta que l’Homo antecessor hagi practicat el canibalisme. Al seu torn s’han trobat fractures al crani i en l’esquelet post cranial, el que indica un consum real i total delscadàvers.

El descobriment de l’Homo Antecessor va revolucionar la manera de veure l’arbre d’homínids. És un descobriment de major importància pel fet que sembla demostrar l’existència d’humans habitant el territori europeu fa més de 800.000 anys.

Marta García Cachinero.

Presentació Nous Materials. Per Anna Viver i Sara Fernàndez

Ací teniu la presentació sobre els Nous Materials que Sara Fernàndez  i Anna Viver  ens van exposar l’altre dia

[slideshare id=4362663&doc=saraanna-100531062930-phpapp01]